Trobada poètica amb Laura Alabau. Young Talent Gironès

Ahir al vespre varem comptar amb Laura Alabau jove promesa de la poesia. La va presentar Alba Combis de l’Espai Jove Cal Bolet. L’Alba ens va explicar quins eren els objectius del concurs Young Talent organitzat pel Consell Comarcal del Gironès, qui hi podia participar i com funcionava. Ens va explicar quins van ser els mèrits de la Laura per ser-ne guanyadora en l’edició del 2017. 

La Laura ens va explicar la seva experiència al voltant del concurs. També ens va mostrar una mica la trajectòria de la seva obra. Ho va fer mitjançant d’alguns dels seus poemes que ella mateixa va seleccionar. Aquests poemes els tenim, encara avui, penjats a la sala de conferències! 

Ens diu que no va escriure amb regularitat fins als 17 anys. En plena efervescència adolescent i amb trasbalsos personals afegits, va trobar en la ploma i en el full en blanc, els seus millors amics, que no la jutjaven i l’acompanyaven, en un dolç silenci que s’erigia com una revelació. La història de la seva joventut i en general, de la seva vida, s’entén a través de totes les línies que ha escrit. Ja sigui estant trista o eufòrica, però sempre enamorada del vers lliure que ella sosté que sempre hi és, que només el roba a l’aire.

Animada per una amiga, l’any 2012 contacta amb Autoeditores que li publica Bocins de mi. Un poemari amb un recull de 50 poemes. Encoratjada, amb 27 anys, ja compta amb una trilogia auto editada: Soledad de noche y día (2015) y Delirios de Piel (2017). 

Aquest 2019, orgullosa per haver arribat als 250 poemes es planteja escriure i buscar una editorial per al proper poemari. Aquest poemari portarà per títol Séptimo Esqueleto en honor a la setena llibreta de poemes que té. I, és que la Laura, defensa l’escriptura amb ploma i foli en blanc. Es declara absolutament analògica. 

“Hi ha dies que no necessito res més que un foli en blanc” comenta. 

Com a lectora, es defineix com un mal exemple ja que normalment amb alguna excepció, només llegeix poesia i abandona la novel•la. Destaca a Lorca (el seu poeta preferit), a Borges, a Schiller i a Machado, entre molts d’altres. En quant a novel•la, es declara fan de Jordi Sierra i Fabra, d’Isabel Allende i d’Eduardo Mendoza. 

Per acabar cal dir que l’autora fa una defensa acèrrima de l’escriptura en castellà. Amb el català com a llengua materna, sosté que no pot canviar la naturalesa dels seus escrits que sempre li surten amb llengua castellana. En aquest punt reconeix ser una mala lectora de llengua catalana, fet que pot explicar aquesta curiositat. 

La de ahir va ser una trobada, per una banda, interactiva entre ella poeta i nosaltres lectors. I per altra banda,  intensa doncs ella posa molta emoció en tot el que ens explica.