2025_03 5a trobada del club de lectura de CM2

Aquest dimarts passat teníem moltes ganes de trobar-nos. Ens moríem de ganes de poder explicar tot el què havíem trobat dins dels àlbums il·lustrats que ens vam endur per llegir a casa. Però aquesta vegada hem començat la trobada al revés, primer hem fet una ullada als llibres que ens emportarem i després hem comentat els que ja ens havíem endut. 

Ens emportarem Per un botó, de Carles Cano i Joma (Josep Maria Rius), un llibre premiat per l’Hospital Sant Joan de Déu. També ens en durem Tres germanes lladres, de Txabi Arnal Gil i Elena Odriozola Belastegui, una il·lustradora de renom internacional. I, per últim, Un niu de problemes, de Terence Blacker il·lustrat per Tony Lee Ros. Tots tres prometen d’allò més. 

I ara, els que hem llegit a casa. Havíem de trobar a quines pàgines de El conte dels dos ratolins, de la Ruth Brown, l’autora s’havia inspirat en les obres de Giuseppe Arcimboldo, el pintor italià del segle XVI. Ha estat divertit buscar-les. De fet, el mes passat, abans d’anar-nos-en cap a casa, hi havia qui ja les havia trobat 😉! Aquest àlbum il·lustrat amb peces mòbils ens ha agradat molt a tota la colla. 

El príncep feliç, un llibre que Jane Ray, gran autora i il·lustradora, va adaptar a partir d’una conte de Oscar Wild, també ens ha agradat molt. Hi havia qui ja l’havia llegit, però no li ha importat gens tornar-lo a llegir, és d’aquells llibres en que sempre hi descobreixes coses noves. El final del conte és trist, però: per què ha de pagar la pobre oreneta els excessos en vida del príncep? La darrera pàgina no l’hem acabat d’entendre: què hi pinta l’àngel? L’haurem de tornar a llegir més endavant.

Heu llegit Marduix? Doncs, ho heu de fer. Nosaltres ja ho hem fet. És d’un conegut internacionalment, premiat (Creu de Sant Jordi entre d’altres) i prolífic (més de 110 llibres publicats) autor català, Enric Larreula i Vidal. Hem parlat molt sobre aquest llibre, té molt de suc! Hi ha hagut algú de la colla que pensa que és el millor llibre que hagi llegit mai. 

I ara… fins aviat!!!

 

2025_02 5a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle mitjà d’ensenyament primari

Avui ha estat una bona trobada, perquè tenim dos membres nous al nostre club de lectura. I, a demés, la Sessi, la nostra conductora, ha pogut venir, amb cadira de rodes perquè encara té la cama enguixada, però no li havíem de parlar a través de la pantalla de l’ordinador, què bé! 

Hem estat comentant els llibres que hem estat llegint a casa, El conte dels dos ratolins, de la Ruth Brown, El príncep feliç, de la Jane Ray que està basat en un conte de l’Oscar Wild i Marduix, de l’Enric Larreula.

Tots tres ens han agradat molt, però El conte dels dos ratolins ens ha entusiasmat, és súper divertit i molt, molt bonic. A demés té algunes il·lustracions inspirades en el pintor Giuseppe Arcimboldo i hem estat mirant un llibre que parla d’aquest pintor i mirant les seves pintures. Ha estat molt interessant. 

Després hem estat imaginant què podríem fer, si fóssim ratolins com els del llibre, amb una molla de bolígraf, amb una goma d’esborrar, un trosset de roba, un clauet de penjar quadres, un clip per papers… era molt divertit.

Amb el llibre d’El príncep feliç hem estat pensant com s’hauria pogut evitat que l’oreneta hagués de morir ajudant al príncep. Tots hem estat d’acord en que si no hagués viscut en la disbauxa quan era viu, com feien ara els nobles del país, ningú hauria de viure en la pobresa i, per tant, el príncep no hauria hagut de demanar a l’oreneta que no marxés per poder-lo ajudar a repartir l’or que el cobria ni les pedres precioses que portava. 

Per cert, sabeu què és el marduix? Doncs, és una planta aromàtica que dona molt bon gust al menjar i cura algunes dolències. I sabeu qui era Marduix? Doncs una nena bruixeta que acaba essent la mestressa d’una botiga d’herbes remeieres. Marduix és una novel·la molt maca.

 

2025_02 4a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle mitjà d’ensenyament primari

Què bé, la Sessi, la nostra conductora, ha pogut venir, amb cadira de rodes perquè encara té la cama enguixada, però no li havíem de parlar a través de la pantalla de l’ordinador, fantàstic! 

Hem estat compartint opinions dels llibres que ens vam endur per llegir a casa, Edison: dos ratolins a la cerca d’un tresor, de Torben Kuhlmann, Los rascacielos de Germano Zullo i Les trapelleries de l'Emil 1, de l’Astrid Lindgren. Tots tres llibres són súper-recomanables, no us els deixeu perdre. 

Alguns de nosaltres ja hem demanat en préstec algun llibre de la col·lecció de Edison: dos ratolins a la cerca d’un tresor, i és que té unes il·lustracions precioses i toca uns temes súper-interessants, com l’arribada a la Lluna, Einstein i d’altres. 

Los rascacielos és un àlbum il·lustrat dels divertits de veritat. Fa riure veure fins a quin punt pot arribar la tonteria de dos milionaris que competeixen per construir un gratacels més alt i maco que l’altre. No volem fer spoiler, llegiu-vos-el, que riureu! Ara que hi ha detalls d’aquests gratacels que no ens importaria que formessin part de casa nostra, com la piscina aèria, el telescopi del terrat, la sala del piano… 

I si encara us queden ganes de llegir i riure una mica més no us perdeu Les trapelleries de l'Emil 1. De fet hi ha 6 llibres editats amb les trapelleries d’aquest nen tan entremeliat. Aquest primer et fa pensar i comptar una mica en el primer capítol. 

 I ara, fins el mes que ve!

 

2015_01 3a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle mitjà d’ensenyament primari

Aquesta ha estat una trobada molt diferent de les altres. La Sessi, la nostra conductora, no ha pogut venir perquè s’ha trencat una cama, així que ens ha acompanyat la Marisa i a la Sessi la teníem en una pantalla d’ordinador en una video-trucada contestant a tots els nostres dubtes i fent-nos preguntes i explicant-nos el que no enteníem i afegint informació. 

La Marisa també ens ha ajudat passant-nos la cullera de fusta. Sabeu què és la cullera de fusta? És una cullera que, quan la tens, et dona dret a parlar mentre els altres callen i escolten el que dius. Així no parlem tots a l’hora, que si no és un embolic. Si us fixeu bé en la fotografia la veureu. Com que a vegades teníem dificultats amb el so, la Marisa ens ajudava a que ens entenguéssim i també afegint comentaris i aclariments. 

Ha estat molt divertit ensenyar a una pantalla les pàgines que volíem ensenyar a la Sessi, i és que tan l’un com l’altre dels dos àlbums il·lustrats que hem llegit tenen unes il·lustracions molt interessants. 

Hem estat comentant els llibres que ens vam endur per llegir a casa. Ens han agradat força les dues històries, tan La senyora dels llibres com La bibliotecària de Bàssora. Però el llibre que hem preferit per les seves il·lustracions ha estat La senyora dels llibres, perquè són unes aquarel·les molt maques i en canvi, les il·lustracions de La bibliotecària de Bàssora es veu molt que estan fetes amb ordinador i, com que entre nosaltres hi ha algunes artistes, doncs, és clar, preferim les aquarel·les fetes a mà. 

Ens hem preguntat com és que les dues bibliotecàries són capaces de passar tantes penalitats per salvar llibres o fer-los arribar fins a llocs tan allunyats dels pobles. La resposta ha estat fàcil, entre tots l’hem anat dient: perquè s’estimen els llibres, perquè saben que són el testimoni de les nostres vides al llarg de la història, perquè són una gran font de coneixements, perquè s’hi poden aprendre coses que no imaginaves, perquè s’hi poden llegir històries, contes i llegendes que ens agraden molt… 

Però el que ens ha fet petar de riure, amb el que ens ho hem passat millor, ha estat amb El segrest de la bibliotecària de la Margaret May. No us el perdeu, és un dels llibres més recomanables que existeixen. Ha estat traduït a molts idiomes perquè es pugui llegir a tot el món. 

Ens hem emportat a casa dos àlbums il·lustrats, Los rascacielos, de Germano Zullo i Edison: dos ratolins a la recerca d’un tresor, de Torben Kulhmann. Es veu que ens hem de fixar molt, però que molt en els finals. També ens hem endut Les trapelleries de l’Emil 1, d’Astrid Lindgren. 

Fins el mes que ve!

 

2024_12. 2a trobada del club de lectura de CM2

En trobar-nos, aquest dimarts, ens moríem de ganes de poder explicar tot el què havíem trobat dins dels àlbums il·lustrats que hem estat llegint a casa: la gran quantitat de calaveres que hi havia dibuixades a Els pirates de l’illa Calavera, com s’ho havia fet la Matilda per descobrir on era amagat el tresor, on era enterrat el tresor i com ho podies saber només mirant els dibuixos de l’interior de la coberta del darrera. Ens ha agradat moltíssim aquest llibre, Els pirates de l’illa Calavera, de Jonny Duddle. Altament recomanable. 

Igual que Gegantosaure, del mateix autor que l’altre. Havíem de descobrir quin conte clàssic explicava. Això ha estat una mica difícil, no tots els membres del club ho hem endevinat. Explicava el conte del pastor mentider o d’En Pere i el llop, aquell de “que ve el llop, que ve el llop!!!” quan no era veritat, només que en aquest àlbum il·lustrat en Crusti, un petit dinosaure, cridava “El Gegantosaure! Ràpid, ens hem d’amagar” quan tampoc era veritat. Com que hi havia qui no el coneixia bé el conte del pastor mentider l’hem anat explicant entre tots i feíem d’ovelles. Ha estat molt divertit.

Ens hem endut a casa La bibliotecària de Bàssora de Jeanette Winter, La Senyora dels llibres de Heather Henson i El segrest de la bibliotecària de Margaret Mahy amb il·lustacions Quintin Blake, que ens agraden molt. Els dos primers són àlbums il·lustrats amb il·lustracions molt diferents i expliquen històries que han passat de veritat. El tercer és una petita novel·la d’allò més divertida. Semblen interessants pel que ens en ha explicat la nostra conductora. Us ho explicarem a la propera trobada. 

Fins aviat!!!

 

12/11/24 2na Trobada cdL Juvenil

Avui érem poquetes, dues noies i la conductora. Però no hi fa res, ens ho passem bé i segur que això farà que el grup creixi. 

Hem estat comentant Implacable Zeus!, de l’Anna Ballester. Déu n’hi dó com tracte el tema de masclisme històric de la nostra civilització. Un llibre molt interessant.

Després hem donat un cop d’ull al parell llibres que llegirem aquesta vegada. Són novel·les gràfiques o còmics com diem. Aquí a sota teniu la imatge de les portades dels que tenim. Hi ha un tercer llibre de la sèrie però és tan nou que encara no el podem tenir en préstec. 

Hem començat a fer la presentació de NOCEÀ i una cosa ens ha portat a l’altra i tot d’una estàvem explicant a la Sessi, la nostra conductora, de què van els llibres d’El juego del calamar i fins a quin punt ens entusiasmen i per què. Però semblava una mica horroritzada, feia algunes ganyotes, ens preguntava si de veritat ens agraden aquests llibres. Em sembla que no l’hem convençuda de que siguin gaire interessants, però a nosaltres ens encanten 😊.

 

2024_11_19 Club de Lectura per a infants de CM

Per fi! Ha començat el club de lectura d’aquest curs. El primer que hem fet ha estat presentar-nos, perquè hi havia cares noves entre nosaltres. Després hem parlat de què és un club de lectura, i es veu que som nosaltres, una colla que volem aprendre a treure tot el suc de la lectura. 

La Sessi, que és la nostra conductora, ens ha preguntat què sabíem sobre els pirates. Hem vist que entre tota la colla en sabem un bon munt de coses. Però en volíem saber més i saber que fan els pirates actuals. Ens hi hem passat una bona estona compartint informació i explicant el llibre que llegirem a casa. És aquest: 

És un àlbum il·lustrat “tope enrollat”, amb un mapa de l’illa on hi ha enterrat un tresor que ningú troba, pàgines que es despleguen i ple de calaveres dibuixades per tot arreu. A veure si llegint-lo podem acabar endevinant com s’ho manega la protagonista per descobrir on està amagat el tresor. 

També hem parlat de dinosaures, perquè també llegirem aquest llibre: 

Bé, aquesta il·lustració no és de la tapa, és de dins del llibre, eh! 

És del mateix autor que el llibre dels pirates, en Jonny Duddle. 

Aquest llibre està inspirat en un conte clàssic molt conegut. Haurem d’endevinar quin conte és. Segur que ho endevinarem!

 

15/10/24. Club de Lectura per a joves d’ESO. 1a

Semblava que seria impossible, però per fi vam aconseguir que hi estigués interessada la colla mínima per poder iniciar aquest Club de Lectura, que ha de ser una colleta de cinc com a mínim. 

Però quan ja era l’hora de començar només hi havia dues de les noies que compondrien el grup. Totes dues estaven molt interessades en formar aquest Club de Lectura per Joves, però només eren dues. Què fem? 

Doncs, què vam fer? anar per feina. Entre elles dues i jo vam anar triant els llibres que els agradaria treballar durant aquest curs. Això ens va portar una bona estona perquè mentre triàvem llibres vam aprofitar per explicar-nos com anava la vida a l’institut, amb els professors, les companyes de classe i altres temes que ens interessaven. 

Quan van tenir triats els llibres ja era hora de plegar. Però abans d’acomiadar-nos vam fer promesa d’intentar trobar més membres pel club, perquè si no… no podrem continuar. 

Ah! vam endur-nos a casa per llegir una obreta de teatre, Implacable Zeus! De l’Anna Ballester, un llibre curtet però amb molta càrrega.

 

8ª trobada del club de lectura. Cicle Mitjà, dimarts 14-5-2024

Ens ha agafat ben de sorpresa. De veritat que avui és el darrer dia del Club? Què curt que s’ha fet! 

Però mentre anàvem construint el llibre amb les imatges de tots els àlbums il·lustrats que hem llegit durant el curs ja no semblava tan curt. N’hem llegit 14, una acordió ben llarga per confegir el llibret de les lectures del curs 2023-2024. 

Mentre anàvem retallant i enganxant recordàvem els llibres que ens havien agradat més, els que menys, els més divertits. En recordàvem paraules i frases i les repetíem. Comentàvem moments de les diferents trobades. 

Aquesta ha estat una trobada molt bonica, molt entranyable. 

Ens hem quedat amb ganes de més, de repetir el curs vinent, així que… FINS AVIAT!!!

 

6ª trobada del club de lectura. Cicle Mitjà, dimarts 19-3-2024

Avui hem vist una pel·lícula!!! Bé, a la petita pantalla d’un ordinador. Tot i que algú ja l’havia vist ens hem quedat en silenci mirant-la, concentrats i bocabadats. És una peli molt bonica, es titula Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore, igual que l’àlbum il·lustrat que llegirem a casa aquesta vegada.

Però abans hem estat estudiant D'aquí no passa ningú!, d’Isabel Minhós Martins i Bernardo P. Carvalho i Seis hombres, de David McKee. Són els llibres que hem estat llegint a casa. Hem aprofitat per fer una mica de lectura dramatitzada, que és molt divertit. Tots dos són molt interessants i fan pensar en els cicles de la història de la humanitat, en l’autoritarisme, en creure ordres sense plantejar-se si són lògiques o no…el que dèiem, molt interessants. Déu n’hi dó la història que sabem i quan que en sabem de filosofar sobre el tema. 

És clar que també hem fet una ullada sobre La gran fabrica de les paraules, d’Agnes de Lestrade i Valeria Docampo. Sembla molt interessant, va d’una ciutat on el preu de les paraules és altíssim, tant que no tothom les pot comprar. 

Ens tornarem a trobar el mes que ve. Ja en tenim ganes!

 

5ª trobada del club de lectura. Cicle Mitjà, dimarts 20-2-2024

Sabeu què hem fet avui? A demés de repassar, comentar i explicar que ens han semblat els llibres que havíem llegit, ja sabeu, El príncep feliç, basat en la història original d' Oscar Wilde i L'Home del sac, de Josep M. Jové. Doncs, a demés d’això HEM FET UN SAC DE ROBA!!! 

Un petit sac de roba com el de L'Home del sac. Hem agafat un tros de roba que ja tenia una tavella cosida i, llavors hem après què és una agulla imperdible. L’hem fet servir per passar una cinta per dins de la tabella. Després hem pintat la roba amb retoladors especials per teixits i l’hem cosit amb una màquina de cosir. 

Mentre fèiem la bosseta hem anat pensant què hi guardaríem a dintre i hem escrit una paraula en un paper, una paraula que ens donés bones vibracions, per guardar-la dins la bossa. 

Ho hem passat molt guai! La “dire” del club de lectura ens ha presentat els àlbums il·lustrats per llegir fins a la propera trobada: D'aquí no passa ningú! de Isabel Minhós Martins i Bernardo P. Carvalho i Seis hombres, de David McKee. El primer l’hem estat mirant a l’escola però segur que li traurem més suc del que ja li hem tret. El segon és en castellà, però ja va bé, de tant en tant, practicar idiomes.

 

4ª trobada del club de lectura. Cicle Mitjà, dimarts 23-1-2024

Durant aquestes vacances de Nadal hem llegit un llibre molt bonic i un llibre molt divertit. Tots dos són del mateix escriptor, Raymon Briggs, però són molt diferents. Pare Noel és un còmic que presenta un Pare Noel molt diferent del s’acostuma a ensenyar, aquest es queixa de tot, “Coi de fred! coi de neu! coi de xemeneies!”; fa riure molt. El ninot de neu, en canvi, és una història molt tendre sobre l’amistat i allò que estimem i que hem d’acceptar quan perdem; se n’ha fet una pel·lícula d’aquest llibre. 

Després de parlar d’aquests dos llibres la Sessi ha posat sobre la taula diferents bosses de roba tot explicant unes històries molt estranyes. Què podia haver-hi a dins de les bosses? D’on podrien haver sortit? No us podeu ni imaginar les idees que se’ns han acudit. Trossos de morts? Diamants? “Sopicaldo”? Tenim molta, però que molta imaginació. Tot per crear-nos expectatives sobre un dels llibres que llegirem, L'Home del sac, de Josep M. Jové. Hem après aquesta paraula nova: expectativa.

Hem estat mirant l’altre llibre que llegirem, El príncep feliç, basat en la història original d' Oscar Wilde il·lustrat per Jane Ray. Explica l'amistat entre l’estàtua d'un príncep amb un gran cor i una oreneta; junts aconsegueixen ajudar als pobres de la seva ciutat. Les il·lustracions són precioses. 

No hem volgut que la Sessi ens expliqués gaire les històries, que ens fes spoiler, però al final ho ha fet una nena i ens ha fet molta ràbia.

 

3a trobada del club de lectura. Cicle Mitjà, dimarts 12-12-2023

Primer que res, en trobar-nos, hem tret les màscares que hem pintat basant-nos en les il·lustracions del llibre El lleó Kandinga, de Boniface Ofogo, un dels primers àlbums il·lustrats que vam llegir. 

En la trobada hem estat comentant El rei del cul vermell i Sí, sóc grassa, que són els dos llibres que hem estat llegint a casa aquest mes. Tots dos són d’en Carles Arbat i Serarols, un escriptor-il·lustrador de Bescanó. Són dues històries molt divertides, no sabíem triar quina ho era més. 

A Sí, sóc grassa descobreixes que cal ser el que ets sense tenir por de l’opinió de l’altra gent. Hem estat comentant una estona el “i què?”, el que tothom té coses bones i altres que no ho són tant, però que ens hem d’agradar tal com som. 

El rei del cul vermell està escrit en rima i ens hem divertit una estona fent rodolins. 

Hem llegit algunes ratlles tots junt, fent lectura dramatitzada. Això ens agrada moltíssim. 

Després hem vist els àlbums il·lustrats que llegirem aquesta vegada. Un és El ninot de neu, de Raymon Briggs. Se n’ha fet una pel·lícula, n’hem vist un tros, tot i que l’havíem vist a l’escola. És un llibre sense lletres que es desenvolupa com una peli, com en fotogrames. 

L’altre és Pare Noel, també de Raymon Briggs. També està escrit com en fotogrames, semblant a un còmic, amb molt poques paraules escrites. Veurem un Pare Noel una mica diferent del que ens hem imaginat durant tota la vida. 

Ens hem emportat els dos llibres cap a casa amb moltes ganes de llegir-los…!!!

 

Segona trobada del club de lectura de cicle mitjà 21.11.23

Quan ens hem assegut a les cadires, avui, el primer que hem fet ha estat dir quin dels dos llibres que hem llegit ens ha agradat més. La majoria hem dit que Nasreddin i el seu ase, d’Odile Weulersse però El lleó Kandinga, d’en Boniface Ofogo, també ens ha agradat molt, gairebé no sabíem quin triar i hi havia que han preferit el del lleó. 

Avui hem fet una cosa, amb les àlbums que hem llegit, que ens ha agradat molt, es diu lectura dramatitzada. Tots junts a l’hora hem llegit alguns diàlegs amb el to que devien fer servir els protagonistes. Ens ha agradat molt fer-ho, és molt divertit.

Després ens ha presentat, la Sessi, els llibres que llegirem aquest mes. No ens ha explicat gaire cosa, però amb el que ens ha dit segur que són una canya. Tots dos els ha escrit i dibuixat en Carles Arbat i Serarols, que va néixer a Bescanó. Un es titula Si, soc grassa i l’altre El rei del cul vermell. Amb el títol ja es veu que anirà de riure el del rei que, a demés, està escrit rimat. Hem provat de fer rimes i no és gaire fàcil. 

Ens ho hem passat molt bé i més que ens ho passarem a casa llegint aquests dos àlbums il·lustrats!

 

8a trobada del club de lectura de 5è (dm 10 d’abril del 2022)

Aquesta ha estat una trobada molt divertida. Hem fet teatre!

 

El llibre que hem llegit aquesta vegada ha estat Per sis granets de magrana, de l’Anna Ballester Marco. Està escrit amb el català del país valencià, però això no ha estat cap problema per a nosaltres, que som una colla molt eixerida.

 

És una obra de teatre sobre el mite de Persèfone, que va ser raptada i enganyada per Hades en el seu afany de tenir companyia a l’inframón on vivia. En aquest mite de l’antiga Grècia s’explica el perquè de les estacions de l’any. És una història molt interessant, hauríeu de llegir el llibre.

 

A la fotografia que hi ha al peu de comentari ens podeu veure preparant-nos unes imatges que hem fet servir per representar-nos al teatre que hem fet. Ens ho hem passat tan bé que volem repetir-ho el curs que bé, això de fer teatre.

 

Amb aquest llibre hem acabat aquest curs de Club de Lectura dedicat a les mitologies de diferents parts del món.

 

Després hem contestat una enquesta perquè la biblioteca sàpiga si ens ho hem passat bé, quins llibres ens han agradat més, quina mena de llibres ens agradaria llegir el curs que ve i altres coses. També ens han preguntat si voldríem tornar el proper curs i, sabeu què? doncs que si, que voldríem repetir Club de Lectura, que ens ha agradat molt!

 

Així que… FINS EL PROPER CURS!!!

7a trobada del club de lectura de 5è .- 5 d’abril del 2022

El llibre que teníem per comentar aquest dimarts era Mitologia vikinga: déus i herois, de Brian Branston. I, sabeu què? tot i el seguiment que ens ha anat fent la Sessi, la nostra conductora, via WhatsApp, no ens ha acabat de convèncer. Eren massa bèsties aquells vikings, tenien unes idees que no hi ha qui se les acabi d’empassar.

 

Però hi ha un element dins d’una de les històries d’aquest llibre que d’alguna manera es relaciona amb d’altres mitologies que coneixem: la poma. Les que ens han vingut al cap han estat la poma d’Adam i Eva de la mitologia cristiana, les pomes del Jardí de les Hespèrides i les pomes d’or que es van fer servir per enredar Atalanta de la mitologia grega.

 

I per la propera trobada, tatxin, tatxin… Per sis granets de magrana, de l’Anna Ballester i Marco! Una obra de teatre que parla del mite de Persèfone de la mitologia grega que mirarem de representar a la propera trobada. Ja estem desitjant que arribi la propera trobada!

 

Estimades mares i estimats pares,  ja sabem que les divinitats antigues greco-romanes, sobretot els deus, eren uns gamberros que no es mereixien si no una coça al cul. Prometem no ser com ells.

 

 

6a trobada del club de lectura de 5è ....8 de març del 2022

A la trobada del dimarts 8 de març no ens va costar gens ni mica decidir a quin gènere pertany el llibre que hem llegit, és un còmic, o historieta il·lustrada, o com en vulgueu dir. Està claríssim, perquè era un llibre de l’Astèrix, concretament Astèrix a la Bretanya, de Goscinny.

 

Mentre el llegíem hem fet una mica de treball de recerca en el seu interior, buscant i separant els noms de divinitats celtes i romanes que surten a les vinyetes del còmic. Així ens hem adonat que celtes i romans tenien divinitats diferents, és a dir, que eren dues cultures ben diferenciades amb diferents mitologies.

I ara em direu “però, que no són gals els del poblet irreductible de l’Astèrix i l’Obèlix?”. Ara ja sabem que els gals eren tribus celtes. Ara també sabem que la gent de la Gran Bretanya també eren gals però amb trets diferencials dels gals de la Bretanya francesa.

Després de parlar del còmic de l’Astèrix la Sessi ha escampat sobre la taula unes pedretes amb unes lletres escrites que no eren les del  nostre alfabet. Sabeu quines lletres eren? Doncs, eren runes, les lletres amb les que escrivien els víkings. També ens ha ensenyat fotografies de monòlits gravats amb aquestes lletres i amb dibuixos una mica estranys.

I és que llegirem Mitologia vikinga: déus i herois, de Brian Branston. Es veu que és un llibre potent, no gaire fàcil de llegir, que és tot un repte. Sort que això dels reptes ja ens agraden i que la Sessi ens ha promès que ens anirà acompanyant a la lectura a través del WhatsApp.

5a trobada del club de lectura de 5è.... 8 de febrer del 2022

Aquest dimarts hem comentant del llibre que hem estat llegint Éssers màgics de Catalunya, escrit per en Xavier Piñas. Ens ha costat decidir a quin gènere pertany aquest llibre. És un llibre de coneixements? És un documental? És un catàleg? Això sí, hem estat d’acord en que molts d’aquests éssers no voldríem trobar-nos-els pel carrer ni pel bosc, anant sols o acompanyats, una nit sense lluna o amb lluna.

 

Després hem estat mirant el dibuix d’un ésser màgic que es va inventar, ja fa uns quants anys, un nen que tenia la nostra edat. Ara nosaltres farem com aquell nen i també ens inventarem un ésser màgic i el dibuixarem. A veure si comença a córrer de boca en boca que algú ha vist pel bosc un dels éssers que hem inventat i, amb els anys, acaben dins d’un llibre com el que hem llegit.

 

També hem parlat una mica de que no se’ns acudiria triar per llegir alguns dels llibres que la conductora ens recomana, perquè no són llibres que estiguin de “moda”. Però quan ens trobem per compartir i comentar els llibres que hem llegit els hi trèiem molt de suc i, a vegades, si no ens l’hem acabat de llegit, en escoltar els comentaris sobre el llibre, ens sap greu i voldríem haver-lo llegit fins al final.

 

Aquest mes llegirem… UN CÒMIC!!! Astèrix a la Bretanya, dibuixat per Albert Uderzo i amb texts de René Goscinny. Astèrix era gal, i els gals eren celtes. La conductora ens ha explicat que tenien una mitologia diferent i que ocupaven molts territoris europeus. Que aquests penjolls que hi ha gent que porta de l’arbre de la vida són de procedència celta. I moltes coses més. Que bé, UN CÒMIC!!!