Ahir vespre ens varem trobar al club DeLectura per parlar sobre “Estupor i tremolors” de l’Amélie Nothomb. Conductora Carme Callejon.
La sessió d’ahir vespre va ser molt interessant. En part per tots els comentaris que varen sorgir a partir de la lectura de la novel·la. I en part perquè, en aquesta ocasió ens varen acompanyar alumnat de magisteri de la UDG.
Pel que fa a la novel·la, ens trobem amb una obra que sembla superficial però que no ho es gens. L’autora segur que va fer molta esporga del text perquè ens ha arribat una novel·la molt curta i molt gràfica. No hi sobra cap paraula. Hi ha les justes, i això, com bé diu la Carme, és d’agrair.
Es tracta d’una literatura de denúncia que ens parla de la societat japonesa en el treball. I dins d’aquest ambient ens retrata molt bé la jerarquia imperant, el masclisme, el xoc constant que hi ha entre la tradició (p ex: l’emperador es gairebé una divinitat) i la modernitat (p ex: son un dels països més avançats tecnològicament) Alhora també ens mostra com son les persones que hi treballen: des de les més inútils a les que necessiten denigrar als seus subordinats, a les persones que malgrat s’adonen del potencial de la becaria no poden fer res més que un boicot silenciós.
Aquests son alguns dels molts temes que varen sorgir en la tertúlia. Per descobrir-ne d’altres us recomanem que la llegiu!
Pel que fa a l’alumnat de la UDG varen demanar de venir d’oients per saber com funciona un club de lectura, doncs enguany tenen una assignatura que hi està relacionada. La Carme els va explicar amb les paraules justes i adients el funcionament de qualsevol club de lectura. Alhora que, juntament amb altres comentaris dels assistents, va aprofundir sobre el funcionament del NOSTRE club.
També els va passar, a ells i a nosaltres, un guió molt ben estructurat sobre com podria ser el desenvolupament de la trobada d’aquesta novel·la.
Per tot plegat, la tertúlia d’ahir, va ser molt complerta, amena i sobretot molt interessant.
Gràcies a tothom per assistir-hi i participar-hi i gràcies Carme per la tasca que fas!
