12 de març 2026

6a trobada de la colla Bibliomans Dimarts 10 de març del 2026

El títol del taller d’avui és “De l’ovella la llana”, tal com ho sentiu. Però la llana per fer jerseis també pot sortir d’altres animals, eh! de la cabra, del gat, del gos. De qualsevol bèstia que tingui els pels prou llargs i fins. 
 
Per això, per començar el taller hem estat fullejant llibres que anaven de llana i d’ovelles i revistes on sortien moltíssimes idees per fer treballs amb llana. I això és el que hem fet avui, aprendre a treballar la llana. 
 
Per fer-nos-en venir ganes la nostra bibliotecària Roser ha vingut a ensenyar-nos l’armilla de ganxet que s’ha fet ells mateixa. Que maca! En sap molt la Roser! Doncs, vinga! mans a la feina. A aprendre a fer ganxet! Primer a triar el color de llana que volíem d’una caixa plena de cabdells, un ganxet per a cada una i… buf! D’entrada la cosa semblava fàcil, però no ho era tant. Al cap d’una bona estona de fer entrar i sortir el ganxet pel foradet arrossegant la llana em començat a sortir-nos-en, a entendre de què anava. Hem après a fer cadeneta!!! 
 
Però encara ens falten molts més tallers, perquè ens costa però tenim moltíssimes ganes d’aprendre’n més. Hem demanat de poder venir més sovint, només un dia al mes ja veiem que no és suficient. A veure si la Sessi té més dies lliures i pot venir més sovint.

 


Club de Lectura per a joves d’ESO 6a trobada, dimecres dia 4 de març del 2026

Momo, de Michel Ende, és el llibre que hem estat llegint a casa. Bé, llegint els que l’han llegit, que no ho ha fet tothom, tot i que hi ha qui se l’estava rellegint de tan interessant que l’ha trobat. 
 
Aquesta novel·la de Michael Ende ens parla del concepte del temps i com està estructurat en les societats modernes, de la idea de no perdre el temps amb res que no produeixi, i així la vida es torna una altra que no és la que volem, en una en la que no ens sentim bé ni hi ha felicitat. 
 
Tot això és el que hem anat veient dins del llibre a través dels seus personatges. Hem sabut que Casiopea (a la novel·la hi surt una tortuga que es diu així) és una constel·lació celeste i una divinitat de la mitologia grecoromana. Hem intentat fer resoldre l’endevinalla sobre el temps que hi ha al llibre als qui no l’havien llegit. Hem estat pensant quins temes filosòfics ens presenta el llibre. 
 
S’ha fet curta la trobada perquè ens han quedat moltes qüestions dins del pap. Per la propera trobada ens prometem haver llegit La història interminable, també de Michel Ende. Tindrem teca per comparar les dues novel·les.

 

6a trobada del club de lectura. Cicle Superior, dijous 5 de març del 2026

Jefferson, de l’escriptor Jean-Claude Mourlevat, és el llibre que hem estat llegint a casa i, sabeu? ens ha agradat a tota la colla sense excepció. Si bé no tothom l’ha llegit fins al final, gairebé l’hem acabat. I als que no l’havíem acabat ens ha fet una mica de ràbia perquè el final és boníssim pel que es veu a les il·lustracions i el que hem anat comentant. 
 
És un llibre divertidíssim, emocionant, simpatiquíssim, ocurrent, commovedor, impressionant i sentimental que t’atrapa a les primeres pàgines i ja no et deixa anar fins que l’acabes. I a sobre les il·lustracions ens han meravellat de tan ben fetes, de com de bé capten la història, ben distribuïdes, una a cada capítol. 
 
I el tema ens ha fet estar reflexionant una bona estona. Tracte sobre l’amistat de veritat, sobre els grups socials que es creuen superiors als altres, sobre l’empatia, sobre el respecte… 
 
Vaja! que és un imperdible, un llibre que no us el podeu perdre tan si teniu la nostra edat com si ja sou adults. 
 
Avui ens emportarem Paraules de Caramel, de Gonzalo Moure i il·lustrat per Maria Girón. És un llibre de poques pàgines amb unes il·lustracions sobre el desert precioses. La nostra conductora diu que és una poesia en prosa. 
 
Ens hem emportat el llibre cap a casa amb moltes, moltíssimes ganes de llegir-lo i de mirar les il·lustracions amb calma.

 

6a trobada del club de lectura. Cicle Mitjà, dimarts 4 de març del 2026

A casa, ja ho sabeu, hem estat llegint Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore, de William Joyce i Joe Bluhm. Com que havíem vist el curtmetratge d’aquest llibre, que ja sabeu que va guanyar un Óscar al millor curtmetratge, doncs veníem a trobar-nos entusiasmats amb el llibre. Hem anat veient les diferències entre el llibre i la pel·lícula, hem notat com es veu en les il·lustracions com passa el temps, hem anat trobant explicació a tots els nostres dubtes… vaja! que hem passat una bona estona d’estudi d’una obra literària. 
 
També hem estat posant atenció a la història a les il·lustracions de Pell d’ase, aquest conte de Charles Perrault adaptat per Anne Jonas i que ha publicat l’editorial Zendrera Zariquiey amb unes precioses il·lustracions de Anne Romby. Aquest llibre ens ha tingut molt embadalits amb les seves il·lustracions tan precioses i en els detalls que hi ha amagats i que ens havien passat per alt. Ens ha sorprès moltíssim que el pare es vulgui casar amb la seva filla, a quina mena de pare se li acut això! Vet aquí el per què de les ombres del maligne “amagades” entre les il·lustracions.
 
Hem estat molta estona comentant i estudiant aquests dos llibres que hem estat llegint a casa. Són molt interessants. Una mica més i no ens dona temps de que la nostra conductora ens presenti els llibres que llegirem a casa durant aquest mes. 
 
En Pettson se'n va de pesca de l’escriptor suec Sven Nordqvist. D’aquest personatge se n’han fet pel·lícules de dibuixos animats i també d’artistes de cine. Es veu que a Suècia tothom el coneix i s’ha traduït a moltíssimes llengües. La nostra conductora ens ha dit que entre les il·lustracions hi ha tants i tants detalls que no acabarem mai de mirar-lo. 
 
En Barba Blava, que és un conte de Charles Perrault adaptat per Èric Battut, és l’altre llibre que llegirem. Ja ens ha avisat la Sessi, “compte que és una història una mica macabra!”. Però no deixa de ser una història que es repeteix en molts contes populars sobre un marit que prohibeix especialment a la seva esposa entrar en una habitació. La protagonista del conte hi entrarà? Si hi entra què hi trobarà? Què passarà? Si ho voleu saber no us queda més remei que llegir el llibre! 
 
Ens hem emportat els dos llibres cap a casa amb moltes ganes de llegir-los i més de tornar per comentar-los…!!! 
 

 

6a trobada del club de lectura. Cicle Mitjà, dimarts 3 de març del 2026

Avui veníem entusiasmats amb els llibres que hem estat llegint a casa durant aquest mes, En Pettson se'n va de pesca, de l’escriptor suec Sven Nordqvist i En Barba Blava, una adaptació del conte de Charles Perrault de Èric Battut de l’Ed. Joventut. No podíem parar d’observar les il·lustracions del llibre d’en Pettson i d’anar descobrint detalls nous entre el munt de detalls que hi ha a les diferents pàgines. És un llibre preciós tant per les il·lustracions com pel tema que tracta, l’amistat. No trobàvem el moment de tancar-lo i comentar l’altre llibre que hem llegit. 
 
En Barba Blava també és un llibre per no perdre-se’l. És una història una mica macabra que es repeteix en molts contes populars sobre un marit que prohibeix especialment a la seva esposa entrar en una habitació, però que, finalment, ella hi entra. Aquesta història ens desperta molta curiositat i ens costa entendre el per què passa tot el que passa. Hem estat donant força voltes al conte. 
 
Hem estat tanta estona comentant i estudiant els llibres que hem estat llegint a casa que una mica més i no ens dona temps de que la nostra conductora ens presenti els llibres que llegirem a casa durant aquest mes. 
 
Nasreddin i el seu ase, d’Odile Weulersse. Aquest personatge, en Nasreddin, és el protagonista de moltes històries dins la cultura popular dels països islàmics. Se n’expliquen moltes d’en Nasreddin, ens ha dit la Sessi. També ens ha dit que ens fixem molt en les il·lustracions, sobretot en les cares dels diferents personatges. Només observant la coberta del llibre ja sabem que deu ser una història de riure.
 
Poemes petits, de la Lola Casas és l’altre llibre que ens enduem a casa. Són petits poemes i, alguns, endevinalles a l’hora. Ens ha semblat molt interesant i com que els poemes són petits de veritat segur que no se’ns farà feixuc de llegir. 
 
Ens hem emportat els dos llibres cap a casa amb moltes ganes de llegir-los i més de tornar per comentar-los…!!!

 

2026 03 Club de Lectura en anglès a la Biblioteca

El proppassat 06/03/26 el club de lectura en anglès es varen trovar a la Biblioteca per parlar de Wifedom: Mrs Orwell's Invisible Life by Anna Funder. Aquest és el resum que ens han fet arribar de la seva trobada!

 

"Our book club session on Wifedom: Mrs Orwell's Invisible Life by Anna Funder generated a lively and thoughtful discussion. The book provoked strong reactions, both because of its reassessment of George Orwell's marriage to Eileen O'Shaughnessy and because of the way Funder constructs her narrative.

Funder's central aim is to challenge the way literary history has traditionally been written. In many biographies of Orwell, Eileen appears frequently but is rarely treated as a person in her own right. Instead, she is often reduced to the vague role of "his wife." Wifedom attempts to redress this imbalance by reconstructing Eileen's life from scattered fragments of evidence and examining how her presence has been minimised or overlooked in the historical record.

One particularly interesting element of the book is the discovery of six letters that Eileen wrote to her friend Norah Myles. These letters only came to light in 2005, long after many of the major Orwell biographies had already been published. They reveal a witty, ironic and perceptive voice that contrasts sharply with the almost invisible figure presented in earlier accounts. In one letter written shortly after her marriage in 1936, Eileen reports that Orwell had been irritated that their wedding interrupted his work and jokes that she planned to write to everyone once the "murder or separation had been accomplished." Moments such as this allow readers to glimpse Eileen's humour, intelligence and emotional resilience.

As readers, many of us experienced a gradual shift in our emotional response as the narrative unfolded. While Orwell's literary reputation remains immense, Funder's portrayal of his private life left some readers feeling increasingly uneasy. The husband who emerges from the narrative can appear emotionally distant, neglectful and at times insensitive. In contrast, Eileen gradually becomes a far more compelling figure. Funder portrays her as intelligent, witty, resilient and perceptive—someone whose intellectual companionship and emotional support were deeply intertwined with Orwell's life and work.

At the same time, several members of the group found the narrative quite dense. As the book progresses, Funder increasingly inserts her own reflections on the research process. She describes the excitement of discovering new material, the frustration of working with incomplete archives and the anger she feels when Eileen is dismissed or ignored in earlier biographies. Because Funder's voice becomes increasingly interwoven with the narrative, some readers occasionally struggled to distinguish clearly between historical evidence, interpretative reconstruction and the author's own perspective.

Despite these reservations, the group agreed that Wifedom raises important questions about how literary reputations are constructed and whose contributions are remembered. By drawing attention to the often invisible role of women in the lives of celebrated male writers, the book invites readers to reconsider the enduring myth of the solitary literary genius.

Another theme that emerged during our conversation was the intersection of class and gender in the relationship between Orwell and Eileen. Several members pointed out that Orwell's background as an Eton-educated man seemed to carry with it a certain sense of entitlement. His literary ambitions appear to take precedence over the practical and emotional realities of shared life. This raises broader questions about the extent to which male writers have historically relied on the largely invisible labour, support and sacrifices of women.

Perhaps the most lasting impression from our discussion was the sense that Eileen emerges not as a secondary figure overshadowed by Orwell, but as a thoughtful and complex woman in her own right. Through Funder's reconstruction, she becomes visible as an intelligent, perceptive and courageous individual whose life and voice deserve far greater recognition in literary history."

Moltes gràcies!


 

 

 

2026_03 “Posem-hi poesia” amb Pepa Contes

La Pepa ens endinsarà en la poesia de Joana Raspall, Lola Casas, M. Dolors Pellicer, A. A. Milne, Miquel Desclot, Gianni Rodari, Miquel Martí i Pol i Maria Mercè Marçal, entre d’altres.

Cartell: Miquel Bohigas
 

Aquesta activitat està inclosa dins de les activitats entorn a la poesia per aquest motiu la veureu en el cartell conjunt de “Batecs de poesia 2026”. També forma part de les activitats del Gironès Llegim.

 

Ull! cal inscripció prèvia al següent enllaç.