“La meitat evanescent” de B. Bennet al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per comentar “La meitat evanescent” de Brit Bennet. Una novel·la que ens parla de diferents tipus de transicions. Ens va acompanyar el seu editor, Aniol Rafel. Va conduir la sessió la Carme Callejon. 

Un cop més varem tenir la sort de comptar amb el tàndem de dos professionals de la lectura i la Literatura: la nostra conductora, Carme Callejon i l’editor de Periscopi, Aniol Rafel. Amb ells varem anar desgranant tots els raconets de la novel·la. 

A la Carme no li varen caldre gaires paraules per presentar-nos a l’Aniol. Ell ja és un habitual de les nostres temporades del club DeLectura. 

L’Aniol amb la seva veu suau i compassada ens va anar comentant diferents aspectes de la novel·la i de l’autora. De la novel·la ens va explicar que d’aquest llibre en varen contractar la seva traducció abans no ho fes Random House en castellà. Aquest fet no és massa habitual, doncs les grans companyies compten amb “scouts”, es a dir, amb persones que estan al cas de les darreres novetats que funcionen en altres països per presentar-los com a possibles traduccions al nostre país. O per exemple, que es varen decidir a traduir aquesta novel·la perquè consideren que compte amb temes que agraden i encaixen en l’editorial Periscopi: la identitat, la idea del bessó, la vida dels EEUU, la construcció dels personatges, el joc literari... 

Pel que fa a l’autora ens va explicar que Brit Bennet  és jove i tot i això aquesta és la seva segona novel·la. L’editorial Periscopi està a l’aguait del que produirà en el futur per possiblement fer-ne la traducció al català. 

Tots els presents varem coincidir: ha estat una lectura que ens ha atrapat. Uns més per les trames i altres pels personatges. Ambdós molt ben construïts. I, pensem, que molt mèrit el té el traductor, en Marc Rubió. 

No us explicarem res més... és molt millor que el llegiu. Us el recomanem!!! I esperem que el gaudiu tant com ho hem fet nosaltres. 

Gràcies a totes vosaltres que feu possible aquesta activitat!

 

“L’imperi del dolor” de Patrick Raden Keefe al Club DeLectura

Ahir vespre ens vàrem trobar pe parlar del llibre “L’imperi del dolor” de Patrick Raden Keefe. Ho vàrem fer acompanyats de l’Aniol Rafel (editor de Periscopi) i de Raquel Aguilar farmacèutica del Trueta. 

 

Va ser una sessió fantàstica. Per tal que us en féssiu una idea aproximada l’hauríem d’haver gravat i tot i així no percebríeu tot el que vàrem viure!! 

 

La Carme va fer una breu introducció de com aniria la sessió: primer l’Aniol ens explicaria con l’editorial va arribar a publicar aquest llibre, després Raquel ens passaria un power point sobre el tema dels opiacis i tot seguit podríem fer preguntes i comentaris a ambdós col·laboradors. 

 

 

I així va anar. L’Aniol ens va agrair que el convidéssim a la tertúlia perquè considera que els clubs de lectura son un espai ideal per fer feedback amb els lectors. Tot seguit ens va parlar de P. Raden Keefe Entre tot el que ens va explicar destaquem que per l’editorial va tenir un pes important el fet que aquest autor sigui un periodista narratiu. És a dir, abans d’escriure res comprova els fets i explica en tot moment quines són les seves fonts. 

 

De fet, l’editorial ja ha publicat “No diguis res” del mateix autor. Després de l’èxit obtingut en aquests dos exemplars ens va avançar que aviat sortirà publicat un tercer, “Canalles”. En els tres llibres l’autor es belluga entre el que és i no és moral. Sempre des de la ficció literària però quan el lector ho llegeix li passa tan bé com si llegís una novel·la. 

 

Tot seguit la Raquel, a qui ha agradat molt “l’imperi del dolor”, ens va fer un anàlisis des del punt de vista farmacèutic. Ens va fer una breu però exhaustiva introducció en els temes que parla al llibre i que estan relacionats amb la industria farmacèutica. P ex que son els opiacis versus opioides. Quines regulacions es segueixen a EEUU i quines es segueixen aquí. Diferencies i similituds. Ens va posar algun exemple de medicament que ja s’ha tret del mercat aquí on es prescrivia heroïna. O perquè ella creu que a Europa no hi haurà possibilitat de que passi un cas com el descrit en el llibre. 

 

Va ser tota una ponència i ens va atreure amb les seves explicacions. 

 

Som conscients de ser un club de lectura privilegiat. Comptem amb una gran professional com a conductora i tenim uns lectors que sempre aporten més. Un exemple clar va ser la trobada d’ahir vespre. 

 

Moles gràcies a tothom per ser-hi!

 

Terra de caimans al club DeLectura

Ahir vespre vàrem trobar-nos virtualment per comentar Terra de caimans de Karen Russell. Ens va acompanyar el seu editor en català, l’Aniol Rafel. La nostra súper conductora va ser la Carme Callejon.

Abans que cadascú de nosaltres dones la seva opinió la Carme va agrair, en nom de tothom, la presencia de l’Aniol a la tertúlia. Tot seguit li va donar peu perquè ens poses una mica en situació de la novel·la.

 

L’Aniol ens va explicar que Terra de caimans va ser la primera novel·la que va editar Periscopi. Ara ja fa 12 anys. En aquell moment es varen donar un parell de circumstàncies un xic contradictòries a nivell comercial: per una banda, en castellà, va ser editada per l’editorial Tusquets i això va fer que el llibre tingues molta difusió. Per altra banda, en català, sortia d’una editorial totalment desconeguda com era en aquells moments Periscopi. Tot i això va tenir una bona acollida del públic.

Per què la va publicar Periscopi? Perquè era tot una declaració d’intencions del tipus de literatura que es treballa des de l’editorial. Es tracta d’una jove narradora força desconeguda. Amb veu pròpia. En la seva literatura hi ha moltes capes. És lírica i conté molt nivell simbòlic.

Com a curiositat ens comenta que Terra de caimans va ser finalista dels premis Pulitzer en un any on hi va haver tres finalistes i cap guanyador. Els jutges varen ser incapaços per decidir-se en concret per cap de les tres.

 

A l’Aniol li agrada molt que la llegim. Ens manifesta que li interessa conèixer la nostra opinió de lectors envers una novel·la que ja porta uns quants anys publicada.

 

La Carme, que ja l’havia llegida fa anys, ens comenta que ella no ha notat els pas dels anys. Justament ens diu que l’ha gaudit perquè hi ha trobat nous detalls que en la primera lectura li varen passar més desapercebuts. Les sensacions que li han arribat han estat força similars que en el primer cop.

La resta de lectors estem força dividits. A alguns els ha agradat i a altres gens. Tot depèn molt de si ens deixem o no emportar per la imaginació o el realisme màgic que traspua.

Ens hem trobat amb una novel·la iniciàtica que parla del dol, de la relació entre germans, de la relació pares i fills, de la supervivència en un entorn hostil... És una crítica social que traspua exuberància, lírica i que transmet la cultura vasta de l’escriptora.

Així doncs, segons l’experiència de cadascú, n’hi ha que la recomanarien sense pensar-s’ho i altres no ho farien mai. Veure les diferents opinions que genera una lectura és el que ens enriqueix a tots, oi?

Gràcies Carme per fer-nos més rics en cada proposta lectora!

 

"Els nois de la Nickel" al Club DeLectura

Ahir al vespre, finalment, ens varem poder retrobar cara a cara en el club de lectura d’adults. Varem portar la mascareta posada i varem estar allunyats prudencialment uns dels altres... però a  tots i totes ens va fer molta il·lusió poder compartir una estona junts/es.

Varem comptar amb la presència de l’editor de Periscopi, l’Aniol Rafel. Ell ens va explicar curiositats vàries com per exemple que Colson Whitehead ha rebut dos cops el premi Pulitzer. Fet força insòlit. El primer cop amb   el ferrocarril subterrani i el segon cop amb aquesta novel·la.

Igual de rar és el fet que nosaltres repetim d’autor. En els deu anys de club DeLectura que portem no havia passat mai. Varem llegir a  Colson Whitehead el primer cop al 2018 en què varem comentar  el ferrocarril subterrani i ara Els nois de la Nickel.

La Carme ens va presentar a l’Aniol i, un cop ell va acabar les seves aportacions, ens va anar donant la paraula per tal que tots/es poguéssim expressar les nostres opinions. Val a dir que la majoria varem coincidir en dos punts. Un, es tracta d’una lectura impactant que ens ha sacsejat alhora que l’hem gaudit malgrat la duresa. I dos, ens ha semblat intel·ligent el gir que pren la trama al final. Per cert, si alguna persona està interessada en saber-ne més pot seguir aquests enllaços: Periscopi  o el diari el núvol

Un cop més hem d’agrair el bon criteri de la nostra conductora alhora d’escollir les lectures que ens proposa.

 

Club de lectura. "L'Aquari" de David Vann amb l'aniol de Periscopi!

Ahir vespre ens varem trobar per comentar l’aquari de David Vann. Novel·la editada per Periscopi i traduïda per Yannick Garcia. 

La trobada va ser molt interessant. Sobretot per dos motius. Un, que ens va acompanyar l’Aniol Rafel editor de Periscopi. I dos, per què ha estat una lectura que no ha deixat indiferent a cap membre del club. 

La Carme ens havia fet una prèvia molt interessant en el seu bloc . Amb tot de ressenyes i entrevistes. També amb una explicació de la novel·la . I amb la participació de l’Aniol varem poder conèixer detalls que desconeixíem. Tant de l’autor com del traductor, o com va ser la desició de les imatges de l’interior del llibre. 

L'Aniol ens va repetir el que la Carme ja ens havia dit, l'aquari és una novel·la dura però menys que la resta de l'obra d'aquest autor. És, segons ell, una bona porta d'entrada a la lectura d'aquest autor tant brillant. 

Nosaltres, varem aprofitar per conèixer més l’editorial Periscopi: quines noves propostes tenen a la vista, quin és el total del seu fons, si encara es pot trobar o no en llibreries... 

Pel que fa a la trobada en sí va ser molt participativa. Ja sigui per les preguntes que fèiem a l’Aniol, com per les opinions que varen sorgir entre els lectors. Totes elles fonamentades... és nota que som un club amb “solera” 😊 Gràcies Carme per fer-ho possible! I gràcies a tots/es les que participeu i/o hi col·laboreu!!!

“El ferrocarril subterrani” al Club De Lectura

Ahir al vespre ens varem trobar al Club DeLectura per parlar de la novel•la El ferrocarril subterrani de Colson Whitehead. Ens varen acompanyar i il•lustrar el seu editor en català, l’Aniol Rafel, i el seu traductor, Albert Torrescasana. 

La Carme ens va presenta als nostres acompanyants i ells ens varen fer una contextualització molt profunda i amena de la novel•la. Per una banda, l’Aniol ens va parlar de l’autor, de com escriu, de quina manera Periscopi va arribar a contactar amb els editors de Colson als EEUU; quins premis i reconeixements ha obtingut l’obra; com es va posar en contacte amb el traductor; quins temes principals trobem en la lectura. Per altra banda, l’Albert ens explica quina relació té amb Periscopi, com va enfocar la traducció, què és el que més li va costar... 

Tot seguit cadascun de nosaltres va anar dient la seva. Varem coincidir en la duresa de la situació, en la desconeixença del tema de l’esclavitud, en la riquesa dels personatges, en la fluïdesa del relat malgrat el patiment i/o angoixa constant.. També varen sorgir altres temes: el viatge, els episiodis d'extrema violència o que  en alguns moments hi veiéssim reflectit part de la nostra història contemporània (per exemple a la pàg. 326, on sembla que parli del procés català) 

Aprofitant que teníem a l’Albert i a l’Aniol no ens varem poder estar de fer-los preguntes i més preguntes que ells varen anar contestant amb molta amabilitat. Per exemple, els varem preguntar pel tema de la portada on el vermell i el negre són el símbol de la bandera confederada dels EEUU. O pel fet que ens els crèdits hi figurin que hi hagi tres correccions. Aquest és un fet que a nosaltres ens sorpren, però que després d’escoltar-los ens adonem que és garant de bona qualitat. 

Escoltar-los va ser un plaer enorme. I pel que fa a la traducció ens ha encantat. Trobem que els dos – editor i traductor- han fet una molta tasca. 

Si voleu aprofundir tant en l’autor com en la novel•la no deixeu de llegir el post de la Carme Callejon. Allà hi trobareu un plus afegit de lectures i pel•lícules complementàries, més sobre l’autor, i enllaços al context històric que envolta a la novel•la 

Pel que fa a nosaltres, malgrat el dolor, us recomanem molt i molt aquesta lectura!