2025 02 club DeLectura "Estupor i tremolors" d'Amélie Nothomb

Ahir vespre ens varem trobar al club DeLectura per parlar sobre “Estupor i tremolors”  de l’Amélie Nothomb. Conductora Carme Callejon. 

La sessió d’ahir vespre va ser molt interessant. En part per tots els comentaris que varen sorgir a partir de la lectura de la novel·la. I en part perquè, en aquesta ocasió ens varen acompanyar alumnat de magisteri de la UDG. 

Pel que fa a la novel·la, ens trobem amb una obra que sembla superficial però que no ho es gens. L’autora segur que va fer molta esporga del text perquè ens ha arribat una novel·la molt curta i molt gràfica. No hi sobra cap paraula. Hi ha les justes, i això, com bé diu la Carme, és d’agrair. 

Es tracta d’una literatura de denúncia que ens parla de la societat japonesa en el treball. I dins d’aquest ambient ens retrata molt bé la jerarquia imperant, el masclisme, el xoc constant que hi ha entre la tradició (p ex: l’emperador es gairebé una divinitat) i la modernitat (p ex: son un dels països més avançats tecnològicament) Alhora també ens mostra com son les persones que hi treballen: des de les més inútils a les que necessiten denigrar als seus subordinats, a les persones que malgrat s’adonen del potencial de la becaria no poden fer res més que un boicot silenciós. 

Aquests son alguns dels molts temes que varen sorgir en la tertúlia. Per descobrir-ne d’altres us recomanem que la llegiu! 

Pel que fa a l’alumnat de la UDG varen demanar de venir d’oients per saber com funciona un club de lectura, doncs enguany tenen una assignatura que hi està relacionada. La Carme els va explicar amb les paraules justes i adients el funcionament de qualsevol club de lectura. Alhora que, juntament amb altres comentaris dels assistents, va aprofundir sobre el funcionament del NOSTRE club. 

També els va passar, a ells i a nosaltres, un guió molt ben estructurat sobre com podria ser el desenvolupament de la trobada d’aquesta novel·la. Per tot plegat, la tertúlia d’ahir, va ser molt complerta, amena i sobretot molt interessant. 

Gràcies a tothom per assistir-hi i participar-hi i gràcies Carme per la tasca que fas!

2025_01 Sergi Pàmies al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de Sergi Pàmies i el seu recull de contes “Si menges una llimona sense fer ganyotes”. Conductora Carme Callejon. 

Varem començar parlant dels contes que surten en aquest recull. A voltes de manera general, a voltes molt concreta. Algunes de les reflexions que varen sorgir varen ser: 

• Pàmies és un mestre del llenguatge. Domina a la perfecció la llengua catalana malgrat haver passat la seva infància a França. 
• La seva prosa es lleugera. Gens pesada. Alhora es tracta d’una escriptura neta. Tallant. Amb l’ús d’adjectius concisos i precisos. 
• La seva obra compta amb una gran dosis de reflexió i una part d’ironia. 
• Fer un bon conte no és fàcil. Els de Pàmies estan molt ben construïts. 
• 
  Els seus personatges son anònims. Universals. Els poder situar en qualsevol lloc. Alhora que son sòlids i això es perquè hi ha emoció. 

La Carme, abans de la trobada, ens va fer arribar alguna informació sobre Sergi i la seva obra. Us deixem un dels enllaços on li fan una entrevista des del MOT. Esperem que en gaudiu... i si pot ser llegiu-lo! Us divertireu!!! 

En el nostre club de lectura poques vegades hem llegit contes. Fer-ho amb l’obra de S Pàmies ha estat tot un plaer. Gràcies Carme per les teves propostes!

2024 12 Joan Salvat Papasseit al club DeLectura

Trobada del Club DeLectura. Parlem del poema “La rosa als llavis” de Joan Salvat Papasseït amb l’especialista de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) Anna Parera. Conductora Carme Callejon. 

 

Just aquest 2024 fa 100 de la mort del poeta i en fa 130 del seu naixement. Una persona amb una vida efímera i intensa. A la biblioteca comptem amb la exposició que la ILC ha preparat per aquest aniversari i un corner amb tot de lectures relaciones amb el poeta.

 

Anna Parera ens posa, amb quatre pinzellades, en context de qui era i com escrivia J Salvat Papasseit. Entre les diverses notes que ens facilita per entendre la poesia de Papasseit ens parla de la seva edat, de les diferents feines que va realitzar, de la seva vida. I ho fa d’una manera senzilla, com si ens expliques un conte. 

 

De fet ha portat tota la sessió súper bé. Molt amena. Crea diàleg i ens fa participar. Ja sigui llegint ja sigui fent que siguem nosaltres mateixos qui anem descobrint de què va cada poema. 

 

així descobrim que el poemari de “La rosa als llavis” es tracta d’un sol poema format de molts poemes on s’explica una relació amorosa. Des de l’inici de la relació a la consumació i separació, passant per tots els estadis d’una relació amorosa febril, tendre, respectuosa, amb molta sensibilitat. 

 

La del poeta és una poesia vitalista, joiosa. I amb tot, el poeta no oblida el dolor. I en aquest poemari això hi és molt present.

 

Ha estat una trobada molt enriquidora. Gràcies Carme, un cop més, per fer-nos gaudir de la LECTURA. Gràcies a tothom que fa possible aquestes trobades! 

 

 

“Una família americana” de J. D. Vance al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar a la biblioteca per parlar del llibre “Una família americana” de J. D. Vance. La conducció de la tertúlia va anar a càrrec de la Carme Callejon. 

La tria d’aquesta lectura per part de la Carme ha estat feta a consciència. Doncs en el moment de fer la trobada han acabat de passar les eleccions de la presidència d’EEUU, on ha guanyat Trump i el seu segon és justament J. D. Vance. 

Trobem que ha estat un encert. La Carme, amb aquesta novel·la, ens ha fet conèixer una mica més la societat americana i la seva política. Perquè a banda de parlar de la novel·la: trama, personatges, desenvolupament, estructura, context americà; amb ella hem pogut parlar de política americana i de retruc de la que tenim al nostre voltant. P ex: la diferència que hi ha a Amèrica respecte a Europa per poder aconseguir èxit en qualsevol tipus d’empresa. Aquest llibre és un clar exemple del “somni americà” 

A algunes persones de la trobada el que passa amb els hillbillies (escòria blanca) ho han relacionat amb el que va passar fa dècades a Astúries amb el tema del carbó. Es van tancar les fabriques i es va crear una població sense recursos i amb molt mal viure. Altres han comentat que el llibre a “L’ombra d’Amazon”  també parla del greuja en el desplaçament de l’activitat econòmica dels afectats. 

Si parlem de J. D. Vance, veiem que ha estat considerat demòcrata. En la novel·la que acabem de llegir és una veu crítica del republicanisme americà, en canvi ara s’ha postulat al bàndol republicà. Per què? Evidentment no ho sabem tot i que algunes persones de la tertúlia intueixen que pot arribar a ser un candidat a president dels EEUU quan en Trump la vessi més del compte o sigui massa gran per estar al capdavant de la política del país. 

Resumint moltíssim la sessió d’ahir podem afirmar que és un llibre que no ens ha deixat indiferents a cap d eles persones que l’hem llegit. Us el recomanem!!! 

Gràcies Carme per la proposta i gràcies a tothom que fa possible aquestes tertúlies!

 

2024_10 Comencem la nova temporada del club DeLectura llegint teatre!

Ahir vespre, tot de membres del Club DeLectura, ens varem trobar per parlar de bruixes arrel de l’obra de teatre “Vosaltres, les bruixes” de Jan Vilanova Claudín. Va conduir la trobada la nostra coordinadora Carme Callejon. 

Parlar de bruixes sempre té el seu què. La majoria teníem unes idees preconcebudes que, en comentar aquesta obra de teatre, han anat canviant un xic.

Per exemple: Catalunya va ser un dels focus més importats de bruixeria de tot Europa. En el mateix període, si es compara amb Castellà, allà no va haver cap judici de bruixeria mentre que a Catalunya n’hi ha més de 400 documentats.

Un altre exemple: la bruixeria era considerat un delicte civil. Algunes de les acusades demanàvem a la Inquisició que els fes el judici. I Aquests judicis eren transcrits per notari.

 

Alhora hi ha idees que teníem que s’han mantingut igual. 

Per exemple: la majoria de les acusacions eren de dones. I tot sovint eren delacions de veïnatge. O

Un altre exemple: les dones eren acusades de bruixeria perquè es tractava de dones empoderades, remeieres. Eren dones incòmodes pels estaments polítics i econòmics de l’època.

 

Evidentment, la tertúlia va donar per molts més temes... per aquest motiu us engresquem a que participeu en qualsevol club de Lectura. Us enriquíreu moltíssim. 

Aquesta obra l’han estrenada al TNC  aquest proppassat 4 d’octubre. Nosaltres hi anirem aquest proper dissabte. L’Ateneu ens ha organitzat el viatge i la Carme s’ha preocupat que tothom tingui les seva entrada. Després de la tertúlia ens sembla un pla perfecte! 

Gràcies Carme per la proposta i a l’Ateneu per posar-hi recursos!

 

2024 09 Presentació temporada club DeLectura

Ahir vespre varem tenir, a la Biblioteca, la presentació de la nova temporada del club DeLectura. A càrrec de Carme Callejon.

Enguany encetem la 14ena edició del Club DeLectura. En aquesta ocasió la Carme ens ha proposat nous reptes. Si mireu el díptic que ens ha preparat veureu lectures molt diverses: novel·la, teatre, poesia, assaig, contes, crònica periodística....I la veritat, ahir mentre ens les anava explicant una miqueta a totes les persones presents ens va fer venir moltes ganes de llegir-les!

 

Gràcies Carme per les propostes i gràcies a totes les persones que feu possible aquesta activitat!

La poesia de Gabriel Ferrater al club DeLectura

Ahir vespre ens varem acostar a la poesia de Gabriel Ferrater de la mà de Núria Bazaga d’Espais Escrits  . A la seu de l’Ateneu, a Cartellà. Conductora: Carme Callejon. 

Per a la majoria de les persones del nostre club DeLectura llegir poesia ens costa. Atrevir-nos amb G. Ferrater ha estat un repte. Per sort, la Carme ens havia fet una mica d’introducció a la seva vida o el podcast i la Núria  ens havia fet una petita selecció de poemes inclosos en “Les dones i els dies”: 

- El mutilat 

- Amistat del braç 

- Fi del món 

- Un pas insegur 

- Cambra de tardor

- Dues amigues 

- El distret

- Fe 

- Ídols 

- Neu 

- Sabers 

- Xifra 

- Aniversari 

- La lliçó 

- Prop dels 19 

Tot i que la majoria havíem fet l’esforç de llegir aquesta selecció i intentar entendre-la ... la majoria no havíem aconseguit. Ahir vespre va ser el moment de treure’n l’entrellat. 

Va ser una grata sorpresa trobar-nos amb la Núria parlant apassionadament les versos i del que amaguen les paraules emprades per G. Ferrater. Ella ens va encomanar el seu entusiasme i ens va fer viure aquesta poesia. Poesia que a priori sembla senzilla però en la què hi ha molta filosofia, reflexions morals, erotisme i diferents maneres de viure o veure l’amor de Ferrater. 

Ahir va ser una trobada màgica: Cartellà, fresca, poesia, companyonia...No es pot demanar res més per fer una cloenda del que ha estat un any ple de lectures que ens han enriquit!! 

Moltes gràcies Carme, Ateneu, ajuntament, Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona   ... i a totes vosaltres, persones lectores, que ho feu possible!

 

“1984” de G Orwell al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de la novel·la “1984”  de George Orwell . Ens va conduir la Carme Callejon. 

En la tertúlia d’ahir ens varem trobar persones que tenien llegida l’obra d'abans i altres que era el primer cop de llegir-la. I també hi va haver persones que l’havien començat i no acabat. 

Sigui com sigui la varem anar destriant i varen sorgir molts temes: la vigilància constant de les persones de la novel·la (ara regalem les nostres dades i ens controlen); la limitació continua del llenguatge allà (la sensació de la pèrdua de llenguatge en l’actualitat) en ambdós casos sense llenguatge no hi ha pensament; el terror de l’habitació 101 (la por de la por); el repartiment físic del món (on la ubicació de la mà d’obra de la novel·la coincideix molt les zones més empobrides actuals).... i molts altres temes: la beguda com a una eina més de control; el repartiment de la societat; la visió patriarcal del món que Orwell plasma sense ni adonar-se’n... 

Una novel·la polièdrica que ens ha generat molt debat... i el millor de tot ha estat poder escoltar les diferents veus dels nostres tertulians i la gran quantitat de bibliografia depenent del tema que encetàvem que ens ha desplegat la Carme. 

Moltes gràcies!!!

 

“La meitat evanescent” de B. Bennet al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per comentar “La meitat evanescent” de Brit Bennet. Una novel·la que ens parla de diferents tipus de transicions. Ens va acompanyar el seu editor, Aniol Rafel. Va conduir la sessió la Carme Callejon. 

Un cop més varem tenir la sort de comptar amb el tàndem de dos professionals de la lectura i la Literatura: la nostra conductora, Carme Callejon i l’editor de Periscopi, Aniol Rafel. Amb ells varem anar desgranant tots els raconets de la novel·la. 

A la Carme no li varen caldre gaires paraules per presentar-nos a l’Aniol. Ell ja és un habitual de les nostres temporades del club DeLectura. 

L’Aniol amb la seva veu suau i compassada ens va anar comentant diferents aspectes de la novel·la i de l’autora. De la novel·la ens va explicar que d’aquest llibre en varen contractar la seva traducció abans no ho fes Random House en castellà. Aquest fet no és massa habitual, doncs les grans companyies compten amb “scouts”, es a dir, amb persones que estan al cas de les darreres novetats que funcionen en altres països per presentar-los com a possibles traduccions al nostre país. O per exemple, que es varen decidir a traduir aquesta novel·la perquè consideren que compte amb temes que agraden i encaixen en l’editorial Periscopi: la identitat, la idea del bessó, la vida dels EEUU, la construcció dels personatges, el joc literari... 

Pel que fa a l’autora ens va explicar que Brit Bennet  és jove i tot i això aquesta és la seva segona novel·la. L’editorial Periscopi està a l’aguait del que produirà en el futur per possiblement fer-ne la traducció al català. 

Tots els presents varem coincidir: ha estat una lectura que ens ha atrapat. Uns més per les trames i altres pels personatges. Ambdós molt ben construïts. I, pensem, que molt mèrit el té el traductor, en Marc Rubió. 

No us explicarem res més... és molt millor que el llegiu. Us el recomanem!!! I esperem que el gaudiu tant com ho hem fet nosaltres. 

Gràcies a totes vosaltres que feu possible aquesta activitat!

 

“María Antonieta” de S. Zweig al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per comentar “María Antonieta” de Stefan Zweig. Una biografia que es llegeix com una novel·la. 

En la trobada d’ahir hi ha moments en què encavalquem comentaris. En altres tenim la sensació d’estar en una classe d’història. Va ser una molt bona tertúlia! 

Tot i això molts de nosaltres varem comentar de trobar pesada la lectura. Amb la sensació que no avançàvem. Sobretot en la primera part. La nostra conductora, Carme Callejon, ens va fer adonar que era un recurs emprat expressament per l’autor. L’objectiu? Fer entrar al lector en la dinàmica de lentitud que és necessària per posar-nos en situació. Cal ser conscients que les comunicacions eren lentes, que les decisions es prenien lentament. El protocol de la cort era feixuc.... 

Parlant els uns amb els altres ens varem adonar que hi ha hagut temes que ens han sorprès: l’abandonament que rep la monarquia francesa de la resta de monarquies europees. La figura de Ma Antonieta com a dona que ha estat utilitzada. Alhora que va ser una “influencer” de l’època. La capacitat de l’autor de posar-se en el cap de Ma Antonieta. La radiografia que ens fa d’Europa. La quantitat ingent de documentació que ha hagut de llegir per poder escriure l’obra i que en canvi no ha carregat la lectura... 

Com tot el que la Carme ens proposa ... una bona lectura. Gràcies! 

Al final de la sessió la Carme ens recomana que no abandonem a Zweig. Ens parla de la seva obra i ens recomana alguns dels seus assajos (p ex: “el món d’ahir”) on excel·leix... per aquest motiu deixarem més temps el corner de l’autor a la vostra disposició.

Us esperem!

 

“Els amics d’Eddie Coyle” al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per comentar “Els amics d’Eddie Coyle” de George V. Higgins. Conductora Carme Callejon. 

La Carme, abans de la trobada, ja ens va passar diferents articles on ens posava en situació. I a la trobada varem aprofundir: 

 • Qui era George V. Higgins: fiscal coneixedor expert de tot el que surt en la novel·la. • On ens situa la història: Boston s.XX.

 

• Quina ha estat la rellevància d’aquesta obra el món del gènere policíac: a partir d’aquesta el gènere negre va prendre un nou gir.

 

• Qui l’ha publicat: en català al 1994 en les seleccions de la Cua de Palla. Posteriorment, al 2011 va ser publicat en castellà per l’editorial Libros del Asteroide.

 

També, en la trobada varem anar parlant de la infinitat de temes que hi surten: el tràfic d’armes, els robatoris a bancs, les drogues (tot i que en menys quantitat i intensitat de la quan esperàvem), les guerres entre bandes, l’ús de poder dels policies entre els mateixos policies, el sistema de comunicació emprat (no hi havia telèfons mòbils), la relació dels homes amb les dones, ... I coincidim en diferents punts: ens ha costat entrar-hi perquè hi ha diferents noms per a cada personatge i això ens ha dificultat identificar-los; la inexistència de narrador i el fet d’anar descobrint la història per mitjà dels diàlegs que estan molt ben aconseguits; els personatges son humans, complexes, tots tenen parts fosques i no tan fosques. I en el llenguatge emprat que és sòrdid.

Com sempre, una trobada molt interessant. Moltes gràcies Carme i companyia!

 

"Els Watson" al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar a la biblioteca per comentar l’obra de teatre “Els Watson” de Laura Wade. Carme Callejon va conduir la sessió. 

Per aquesta sessió la Carme ens va proposar que llegíssim primer la novel·la de J Austen i tot seguit l’obra de teatre de L Wade . I ens va recomanar que la novel·la la llegíssim des del punt de vista feminista. Pensem que va ser un encert de proposta. 

L’obra de teatre s’inicia amb la novel·la homònima i inacabada de Jean Austen i li dona una volta... o dues! Si al començament ens trobem amb gairebé una rèplica de la novel·la d’Austen mica en mica l’obra de teatre va canviant de rumb fins a sorprendre al lector i a l’espectador ... això darrer ho sabem perquè una de les persones de la tertúlia ja ha vist la posada en escena i ens ho va dir. 

L’obra de teatre “Els Watson” ara mateix l’estan representant al TNC.

Un èxit segons les crítiques que hem llegit. Des de l’Ateneu i la Carme ha sortit la proposta d’anar-la a veure i TOTS els què hem llegit l’obra en paper en tenim moltes ganes!

 

“Cinco horas con Mario” de M. Delibes. Al club DeLectura

Ahir al vespre ens varem trobar al club DeLectura per parlar de Cinco horas con Mario de Miquel Delibes. La nostra conductora, Carme Callejon, ens havia passat tot d’informació addicional que ens va anar molt bé per entendre la novel·la. Us els deixem tot seguit:

Resum novel·la i personatges principals

 Obra de teatre (Lola Herrera)

Funcion de noche Lola Herrera i Daniel Dicenta (el seu exmarit) analitzen la seva vida en una espècie de pel·lícula documental que va ser molt escandalosa a l'època en què es va estrenar, l'any 1981

Crítica Literària 

En la trobada d’ahir i va a ver clarament dos punts de vista: les persones que, per edat, varen viure d’alguna manera els referents que surten en la novel·la i les persones que no els tenen tant vívids. En els primers, la història els va remoure més intensament, la lectura o relectura – molts ja l’havien llegit fa anys enrere- els va fer somriure tot sovint i el varen viure o reviure com una crítica social. Pels segons va ser una lectura més existencial, és a dir, han viscut la lectura més com anàlisis de la condició humana (p exemple en la relació de parella Menchu/Mario) 

En el que sí varem estar d’acord tots els presents va ser en els següents punts: 

• Massa repeticions que el fan pesat. Amb menys hagués aconseguit el mateix efecte.
• El gran i ric vocabulari. Fa servir un castellà autèntic. 
• El tractament que fa dels tòpics. 
  
• I la construcció dels personatges que ens ha semblat molt correcta. Com sempre una trobada molt enriquidora. 

Gràcies Carme per la proposta i a tots els que la feu possible!

 

“Aterratge” d’Eva Piquer al club DeLectura

El passat 20 de desembre ens varem trobar al club DeLectura per parlar d’Aterratge d’Eva Piquer. Conductora Carme Callejon. En aquesta trobada, gràcies a l’Ateneu de la Vall de Llémena, ens va acompanyar i il·lustrar en dubtes i comentaris l’autora de la novel·la. 

Pel que fa la novel·la, més que explicar aquí tot el que ens ha dit deixem un enllaç on podeu escoltar-la i deduir-ne el que considereu. 

Si que farem un breu recull d’algunes de les opinions que han sorgit en la trobada:

• Com a lector ens podem identificar en la novel·la perquè hi ha moments universals.
• Es una novel·la amb un treball documental molt intens al darrera.
• La narradora viu a través dels llibres. Eva també viu de les seves lectures. 
• És un llibre per llegir més d’un cop. 

Pel que fa a l’autora, tenir-la al club ha estat un plaer. No només perquè ens ha contestat a tot i més del que li hem preguntat en relació a la novel·la sinó perquè entre explicació i explicació s’ha anat despullant als nostres ulls. 

L’Eva és descriu a si mateixa com a persona introvertida i literal. Tot sovint no entén la ironia. Lectora de prosa i mala lectora de poesia. Amb por als avions, tot i que quan cal vola. Considera que cal enfrontar-se a les pròpies pors. 

Realment ha estat una sort poder gaudir de la seva presència i de les seves paraules. Gràcies Carme per proposar-la, gràcies Ateneu i gràcies a totes les persones que ho heu fet possible!

 

“La matèria de l’esperit” de Jaume Cabre al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar en el club DeLectura per comentar l’assaig de J. Cabré La matèria de l’esperit. Va conduir la sessió Carme Callejon. 

Més enllà de les observacions vers l’escriptura de Cabré: fàcil, didàctic, vocabulari difícil, descobriment d’autors desconeguts, ús excessiu – per molts de nosaltres- de la lectura musical... ens trobem davant d’una reflexió sobre la lectura des de la perspectiva de l’escriptor. En aquesta obra hi trobem, per part de Cabré, del respecte per a qualsevol tipus de lector i l’empoderament de la persona mitjançant l’acte de llegir. 

Varen sorgir aquestes tems i altres com: quin és l’objectiu de l’escriptor? Ser llegit? Ser contemplat? Tenir la necessitat d’escriure sense importar-li si allò que escriu tindrà algun lector? . O al voltant del tema dels drets d’editar o no alguna obra d’una autor pòstumament... O al sentit de formar part d'un grup de persones que llegeixen el mateix en un mateix lapsus de temps per comentar-lo i descobrir diverses lectures, o la sort que tenim d'haver comptat amb la Carme en lectures guiades....Potser varen sorgir pel fet de ser, la majoria de nosaltres, persones lectores no avesades als assajos? En tot cas es va generar diàleg i varen fer que la trobada d’ahir fos molt interessant.

Gràcies Carme per la proposta i gràcies a totes les persones que feu possible aquest club!

Presentació de la XIII temporada del club DeLectura

Ahir vespre la Carme Callejon  ens va fer la presentació de la que serà la XIII edició del Club DeLectura. La sessió la varem fer a la biblioteca. 

 

La Carme, la nostra conductora, ens va repartir un díptic amb les diferents lectures que treballarem aquesta nova temporada. De cadascuna d’elles ens en va fer cinc cèntims. Així llegirem des de periodisme narratiu passant per assaig, sense deixar de banda algun clàssic de la literatura catalana i/o espanyola. També llegirem, com en altres edicions, teatre i poesia. 

 

Ara bé aquest any, com a novetat, ens trobarem davant d’una biografia i d’una novel·la policíaca. Hi haurà lectures per a tots els gustos i opinions! 

 

Totes les propostes ens les va explicar amb tanta passió que ja tothom té ganes de llegir-les!!! Moltes gràcies Carme!

 

Poesia al Club DeLectura. “Com elles” de Mireia Vidal-Conte

Ahir al vespre varem fer la cloenda de la nostra desena temporada del club DeLectura. La varem fer a Cartellà, a la seu de l’Ateneu. Un lloc preciós. 

 

Ens havíem de trobar amb la idea de parlar de poesia arrel d’haver llegit “Com elles” de Mireia Vidal-Conte. Una antologia de poetes dones occidentals del s. XX. Els imprevistos de la nit varen fer inviable que poguéssim comentar les poesies de l’antologia. Ara bé, varem gaudir d’una rapsoda molt entregada i d’un espai idíl·lic. 

 

foto: Miquel Bohigas

Moltes gràcies a tothom que ha participat en les trobades i en especial a la Carme i l’Ateneu!

 

“Nada” de Carmen Laforet al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar a la biblioteca per comentar la novel·la “Nada” de Carmen Laforet. La conducció de la sessió va anar a càrrec de Carme Callejon. 

 

En la sessió d’ahir la Carme ens va anar explicant la vida de Carmen Laforet i la seva obra. Ho va fer per mitjà d’imatges. En el començament semblava ben be com si ens estiguessin explicant una història molt ben trenada... a mica en mica cadascú de nosaltres va anar intervenint per fer la història més plena, molt amena. 

 

Algunes de les aportacions que es varen recollir varen ser: 

• Nada és la solitud. La devastació. El res. 
• A Nada és descriu la ciutat de Barcelona des del sentiment. No descriu gairebé cap lloc físicament. 
• Tot, protagonistes i ciutat, està desdibuixat. No descriu res en profunditat. 
• És una novel·la que parla de la postguerra i està escrita dins de la postguerra. Això la fa única. No es pot classificar en cap moviment literari. 
• Totalment apolítica. Segurament si no ho hagués estat no hauria prosperat de la manera que ho va fer. 
• El narrador es testimonial. Es a dir, el narrador és en tercera persona però no ho sap pas tot. És un narrador que observa i parla d’allò que veu. 
• Si Andrea és aquest narrador testimoni el protagonista principal és en Roman. Al seu voltant pivoten els altres personatges. 
• És una novel·la femenina. Els motors narratius son dones: l’àvia, l’Andrea, Ena, la mare de l’Ena, la Glòria... 

Per tot això i per molt més ens trobem davant d’una novel·la que “enganxa”. No se’ns fa estrany que guanyés al 1944 la primera edició del Premi Nadal. I que a dia d’avui es continuï reeditant. 

 

Si mai us trobeu sense saber que llegir... us recomanem Nada de Carmen Laforet.

  Un cop més, gràcies Carme!!!

 

“Americanah” de Chimamanda Ngozi Adichie al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de la novel·la “Americanah” de Chimamanda Ngozi Adichie. La conductora va ser Carme Callejon.

 

La primera idea recollida va ser bona. Una lectura que en general ha agradat a tothom. 

 

Molts de nosaltres teníem alguna cosa a dir-ne, això va provocar tot de converses creuades que la Carme va saber reconduir. Ella va exercir perfectament el rol de moderadora i va anar aclarint punts o dubtes generats per la lectura. P. ex. amb el tema dels cabells. Per alguns va semblar que l’autora s’hi recreava massa i que potser no hagués calgut. En canvi per altres, Carme inclosa, era imprescindible que l’autora ho fes perquè d’aquesta manera el lector veies l’esforç de la protagonista – i les persones negres en general- té per encaixar en la societat negant la seva pròpia identitat. 

 

Varen sorgir altres temes que varen donar molt a parlar: la història única, el feminisme, el racisme, immigració, colonialisme, el patriarcat, la maternitat, la relació de parella...També varem parlar de la similitud i/o diferències entre la seva experiència i la nostra o el desconeixement que tenim de la societat nigeriana. 

 

Així doncs, la sessió d’ahir va ser molt dinàmica. Interessant. Hi va haver moltes intervencions i amb el què dèiem ens estàvem adonant dels nostres propis prejudicis. Gràcies Carme per aquesta proposta lectora!

 

Els “Viatges de Guilliver” al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar dels “Viatges de Guilliver” de Jonathan Swift. La conductora va ser Carme Callejon. 

 

Quan la Carme ens va proposar aquesta lectura ens va dir que no ens penséssim que, com que hi havia adaptacions, fos una lectura juvenil. Ens va avisar que, en realitat, era una crítica a l’Anglaterra del s. XVIII. 

 

En la trobada d'ahir vespre varem poder constatar fins a quin punt és un llibre de crítica: al sistema de govern, als llibres de viatges, a la importància del llenguatge com a via de comunicació i com a construcció del pensament, a l’absurditat de la guerra, al perill de la raó vers l’emoció i a la inversa...I alhora varem poder entendre que estigui considerat el millor llibre de sàtira de la literatura anglesa... perquè en cadascun dels viatges que realitza Guilliver el protagonista ens fa veure els abusos o les deficiències de cada món i els narra ridiculitzant-los... sempre fent servir com a mesura la seva pròpia experiència, vivència i mida. 

 

Així, malgrat la disparitat d’opinions perquè alguns de nosaltres l’havíem trobat pesat, repetitiu... molts no l’havíem acabat!!! I d’altres ens ho havíem passat bé llegint-lo. Divertit. La tertúlia va estar plena de comentaris, rica en aportacions i ens va generar noves preguntes. 

 

Moltes gràcies Carme!!!