Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ClubDeLectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ClubDeLectura. Mostrar tots els missatges

22 de febrer 2024

"Els Watson" al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar a la biblioteca per comentar l’obra de teatre “Els Watson” de Laura Wade. Carme Callejon va conduir la sessió. 

Per aquesta sessió la Carme ens va proposar que llegíssim primer la novel·la de J Austen i tot seguit l’obra de teatre de L Wade . I ens va recomanar que la novel·la la llegíssim des del punt de vista feminista. Pensem que va ser un encert de proposta. 

L’obra de teatre s’inicia amb la novel·la homònima i inacabada de Jean Austen i li dona una volta... o dues! Si al començament ens trobem amb gairebé una rèplica de la novel·la d’Austen mica en mica l’obra de teatre va canviant de rumb fins a sorprendre al lector i a l’espectador ... això darrer ho sabem perquè una de les persones de la tertúlia ja ha vist la posada en escena i ens ho va dir. 

L’obra de teatre “Els Watson” ara mateix l’estan representant al TNC.

Un èxit segons les crítiques que hem llegit. Des de l’Ateneu i la Carme ha sortit la proposta d’anar-la a veure i TOTS els què hem llegit l’obra en paper en tenim moltes ganes!

 

18 de gener 2024

“Cinco horas con Mario” de M. Delibes. Al club DeLectura

Ahir al vespre ens varem trobar al club DeLectura per parlar de Cinco horas con Mario de Miquel Delibes. La nostra conductora, Carme Callejon, ens havia passat tot d’informació addicional que ens va anar molt bé per entendre la novel·la. Us els deixem tot seguit:

 Obra de teatre (Lola Herrera)

Funcion de noche Lola Herrera i Daniel Dicenta (el seu exmarit) analitzen la seva vida en una espècie de pel·lícula documental que va ser molt escandalosa a l'època en què es va estrenar, l'any 1981

Crítica Literària 

En la trobada d’ahir i va a ver clarament dos punts de vista: les persones que, per edat, varen viure d’alguna manera els referents que surten en la novel·la i les persones que no els tenen tant vívids. En els primers, la història els va remoure més intensament, la lectura o relectura – molts ja l’havien llegit fa anys enrere- els va fer somriure tot sovint i el varen viure o reviure com una crítica social. Pels segons va ser una lectura més existencial, és a dir, han viscut la lectura més com anàlisis de la condició humana (p exemple en la relació de parella Menchu/Mario) 


En el que sí varem estar d’acord tots els presents va ser en els següents punts: 
  • Massa repeticions que el fan pesat. Amb menys hagués aconseguit el mateix efecte.
  • El gran i ric vocabulari. Fa servir un castellà autèntic. 
  • El tractament que fa dels tòpics. 
  • I la construcció dels personatges que ens ha semblat molt correcta. Com sempre una trobada molt enriquidora. 
Gràcies Carme per la proposta i a tots els que la feu possible!

 

03 de gener 2024

“Aterratge” d’Eva Piquer al club DeLectura

El passat 20 de desembre ens varem trobar al club DeLectura per parlar d’Aterratge d’Eva Piquer. Conductora Carme Callejon. En aquesta trobada, gràcies a l’Ateneu de la Vall de Llémena, ens va acompanyar i il·lustrar en dubtes i comentaris l’autora de la novel·la. 

Pel que fa la novel·la, més que explicar aquí tot el que ens ha dit deixem un enllaç on podeu escoltar-la i deduir-ne el que considereu. 
Si que farem un breu recull d’algunes de les opinions que han sorgit en la trobada:
  • Com a lector ens podem identificar en la novel·la perquè hi ha moments universals.
  • Es una novel·la amb un treball documental molt intens al darrera.
  • La narradora viu a través dels llibres. Eva també viu de les seves lectures. 
  • És un llibre per llegir més d’un cop. 
Pel que fa a l’autora, tenir-la al club ha estat un plaer. No només perquè ens ha contestat a tot i més del que li hem preguntat en relació a la novel·la sinó perquè entre explicació i explicació s’ha anat despullant als nostres ulls. 

L’Eva és descriu a si mateixa com a persona introvertida i literal. Tot sovint no entén la ironia. Lectora de prosa i mala lectora de poesia. Amb por als avions, tot i que quan cal vola. Considera que cal enfrontar-se a les pròpies pors. 


Realment ha estat una sort poder gaudir de la seva presència i de les seves paraules. Gràcies Carme per proposar-la, gràcies Ateneu i gràcies a totes les persones que ho heu fet possible!

 

24 de novembre 2023

“La matèria de l’esperit” de Jaume Cabre al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar en el club DeLectura per comentar l’assaig de J. Cabré La matèria de l’esperit. Va conduir la sessió Carme Callejon. 

Més enllà de les observacions vers l’escriptura de Cabré: fàcil, didàctic, vocabulari difícil, descobriment d’autors desconeguts, ús excessiu – per molts de nosaltres- de la lectura musical... ens trobem davant d’una reflexió sobre la lectura des de la perspectiva de l’escriptor. En aquesta obra hi trobem, per part de Cabré, del respecte per a qualsevol tipus de lector i l’empoderament de la persona mitjançant l’acte de llegir. 

Varen sorgir aquestes tems i altres com: quin és l’objectiu de l’escriptor? Ser llegit? Ser contemplat? Tenir la necessitat d’escriure sense importar-li si allò que escriu tindrà algun lector? . O al voltant del tema dels drets d’editar o no alguna obra d’una autor pòstumament... O al sentit de formar part d'un grup de persones que llegeixen el mateix en un mateix lapsus de temps per comentar-lo i descobrir diverses lectures, o la sort que tenim d'haver comptat amb la Carme en lectures guiades....Potser varen sorgir pel fet de ser, la majoria de nosaltres, persones lectores no avesades als assajos? En tot cas es va generar diàleg i varen fer que la trobada d’ahir fos molt interessant.

Gràcies Carme per la proposta i gràcies a totes les persones que feu possible aquest club!

21 de setembre 2023

Presentació de la XIII temporada del club DeLectura

Ahir vespre la Carme Callejon  ens va fer la presentació de la que serà la XIII edició del Club DeLectura. La sessió la varem fer a la biblioteca. 
 
La Carme, la nostra conductora, ens va repartir un díptic amb les diferents lectures que treballarem aquesta nova temporada. De cadascuna d’elles ens en va fer cinc cèntims. Així llegirem des de periodisme narratiu passant per assaig, sense deixar de banda algun clàssic de la literatura catalana i/o espanyola. També llegirem, com en altres edicions, teatre i poesia. 
 
Ara bé aquest any, com a novetat, ens trobarem davant d’una biografia i d’una novel·la policíaca. Hi haurà lectures per a tots els gustos i opinions! 
 
Totes les propostes ens les va explicar amb tanta passió que ja tothom té ganes de llegir-les!!! Moltes gràcies Carme!

 

20 de juliol 2023

Poesia al Club DeLectura. “Com elles” de Mireia Vidal-Conte

Ahir al vespre varem fer la cloenda de la nostra desena temporada del club DeLectura. La varem fer a Cartellà, a la seu de l’Ateneu. Un lloc preciós. 
 
Ens havíem de trobar amb la idea de parlar de poesia arrel d’haver llegit “Com elles” de Mireia Vidal-Conte. Una antologia de poetes dones occidentals del s. XX. Els imprevistos de la nit varen fer inviable que poguéssim comentar les poesies de l’antologia. Ara bé, varem gaudir d’una rapsoda molt entregada i d’un espai idíl·lic. 
 
foto: Miquel Bohigas

Moltes gràcies a tothom que ha participat en les trobades i en especial a la Carme i l’Ateneu!

 

15 de juny 2023

“Nada” de Carmen Laforet al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar a la biblioteca per comentar la novel·la “Nada” de Carmen Laforet. La conducció de la sessió va anar a càrrec de Carme Callejon. 
 
En la sessió d’ahir la Carme ens va anar explicant la vida de Carmen Laforet i la seva obra. Ho va fer per mitjà d’imatges. En el començament semblava ben be com si ens estiguessin explicant una història molt ben trenada... a mica en mica cadascú de nosaltres va anar intervenint per fer la història més plena, molt amena. 
 
Algunes de les aportacions que es varen recollir varen ser: 
  • Nada és la solitud. La devastació. El res. 
  • A Nada és descriu la ciutat de Barcelona des del sentiment. No descriu gairebé cap lloc físicament. 
  • Tot, protagonistes i ciutat, està desdibuixat. No descriu res en profunditat. 
  • És una novel·la que parla de la postguerra i està escrita dins de la postguerra. Això la fa única. No es pot classificar en cap moviment literari. 
  • Totalment apolítica. Segurament si no ho hagués estat no hauria prosperat de la manera que ho va fer. 
  • El narrador es testimonial. Es a dir, el narrador és en tercera persona però no ho sap pas tot. És un narrador que observa i parla d’allò que veu. 
  • Si Andrea és aquest narrador testimoni el protagonista principal és en Roman. Al seu voltant pivoten els altres personatges. 
  • És una novel·la femenina. Els motors narratius son dones: l’àvia, l’Andrea, Ena, la mare de l’Ena, la Glòria... 
Per tot això i per molt més ens trobem davant d’una novel·la que “enganxa”. No se’ns fa estrany que guanyés al 1944 la primera edició del Premi Nadal. I que a dia d’avui es continuï reeditant. 
 
Si mai us trobeu sense saber que llegir... us recomanem Nada de Carmen Laforet.
  Un cop més, gràcies Carme!!!

 

20 d’abril 2023

“Americanah” de Chimamanda Ngozi Adichie al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de la novel·la “Americanah” de Chimamanda Ngozi Adichie. La conductora va ser Carme Callejon.
 
La primera idea recollida va ser bona. Una lectura que en general ha agradat a tothom. 
 
Molts de nosaltres teníem alguna cosa a dir-ne, això va provocar tot de converses creuades que la Carme va saber reconduir. Ella va exercir perfectament el rol de moderadora i va anar aclarint punts o dubtes generats per la lectura. P. ex. amb el tema dels cabells. Per alguns va semblar que l’autora s’hi recreava massa i que potser no hagués calgut. En canvi per altres, Carme inclosa, era imprescindible que l’autora ho fes perquè d’aquesta manera el lector veies l’esforç de la protagonista – i les persones negres en general- té per encaixar en la societat negant la seva pròpia identitat. 
 
Varen sorgir altres temes que varen donar molt a parlar: la història única, el feminisme, el racisme, immigració, colonialisme, el patriarcat, la maternitat, la relació de parella...També varem parlar de la similitud i/o diferències entre la seva experiència i la nostra o el desconeixement que tenim de la societat nigeriana. 
 

Així doncs, la sessió d’ahir va ser molt dinàmica. Interessant. Hi va haver moltes intervencions i amb el què dèiem ens estàvem adonant dels nostres propis prejudicis. Gràcies Carme per aquesta proposta lectora!

 

16 de febrer 2023

Els “Viatges de Guilliver” al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar dels “Viatges de Guilliver” de Jonathan Swift. La conductora va ser Carme Callejon. 
 
Quan la Carme ens va proposar aquesta lectura ens va dir que no ens penséssim que, com que hi havia adaptacions, fos una lectura juvenil. Ens va avisar que, en realitat, era una crítica a l’Anglaterra del s. XVIII. 
 
En la trobada d'ahir vespre varem poder constatar fins a quin punt és un llibre de crítica: al sistema de govern, als llibres de viatges, a la importància del llenguatge com a via de comunicació i com a construcció del pensament, a l’absurditat de la guerra, al perill de la raó vers l’emoció i a la inversa...I alhora varem poder entendre que estigui considerat el millor llibre de sàtira de la literatura anglesa... perquè en cadascun dels viatges que realitza Guilliver el protagonista ens fa veure els abusos o les deficiències de cada món i els narra ridiculitzant-los... sempre fent servir com a mesura la seva pròpia experiència, vivència i mida. 
 
Així, malgrat la disparitat d’opinions perquè alguns de nosaltres l’havíem trobat pesat, repetitiu... molts no l’havíem acabat!!! I d’altres ens ho havíem passat bé llegint-lo. Divertit. La tertúlia va estar plena de comentaris, rica en aportacions i ens va generar noves preguntes. 
 

Moltes gràcies Carme!!!

 

19 de gener 2023

"El quartet de tardor de B Pym al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar del “Quartet de tardor” de Bàrbara Pym. Ens varen acompanyar els editors de Les Hores, la Maria i en Manel. Va conduir la sessió la Carme Callejon. 
 
Abans de parlar de la novel·la en Manel i la Maria ens varen presentar les darreres novetats del seu catàleg. Això ens agrada molt perquè veiem de primera mà quines han estat les motivacions que han tingut ells per triar un llibre o un altre i fer-lo seu. 
 
Pel que fa a la “Quartet de tardor” ens expliquen que es varen donar dues coincidències en el temps que els varen portar a interessar-se per incorporar aquesta petita joia al seu catàleg. Per una banda, en Manel l’havia llegit en castellà i va pensar que li hauria agradat molt poder-lo trobar en català perquè li havia agradat molt. Per altra banda, gairebé en la mateixa època la Maria estava fent una formació relacionat amb literatura on el professor va fer menció justament d’aquesta novel·la fent èmfasi que no hi havia traducció al català. 
 
A nosaltres, com a lectors, hem estat molt contents que prenguessin aquesta decisió!!! doncs a les persones del club els ha agradat descobrir a B. Pym. 
 
No parlarem aquí del que ja podeu trobar en les xarxes. El que sí us podem dir és que ha estat un llibre que, a la majoria, ens ha captivat. Probablement per la descoberta que les persones anònimes també podem formar part de la literatura. En el que sí hem coincidit tots és que hi ha un moment en el qual es produeix un fet on el “quartet” comença a sonar. 
 
A partir de la diversitat de temes que es tracten en la novel·la s’ha generat un clima de diàleg on els editors han format part activa. Ha estat una sessió molt enriquidora. 
 

Gràcies Carme per aquesta proposta!

 

15 de desembre 2022

“Carol” de P. Highsmith al club DeLectura

Ahir vespre algunes persones del club DeLectura ens varem trobar a la biblioteca per parlar de Carol de Patricia Highsmith. La nostra conductora va ser la Carme Callejon. 
 
Abans de trobar-nos la Carme ens va proposar que, a banda de llegir Carol, miréssim la pel·lícula del mateix nom. Va ser un encert perquè en tota la sessió es va anar comparant un amb l’altra. 
 
Es varen anar comentant les semblances i les diferències. P ex: una de les diferències esta en la manera d’enfocar la història. En la novel·la el focus incideix en l’anar i venir mental de les protagonistes. En canvi en la pel·lícula agafen força les escenes més importants del llibre. Això alhora de llegir-lo o de veure-la és nota molt perquè les primeres 100 pàgines de la novel·la, a molts de nosaltres ens han resultat feixugues i en canvi la pelí és molt dinàmica des del començament. 
 
Una altra diferència és troba en l’ofici de Theresa. En el llibre és escenògrafa i en la pel·lícula és fotògrafa. I aquest canvi és fonamental per tal que la peli funcioni bé.
 
Com a semblances veiem que la pelí ha respectat la intenció explícita de l’autora de parlar de l’homosexualitat fent que les protagonistes tinguessin un final bo. En ambdós casos s’aconsegueix però van més enllà perquè tant en la novel·la com en la pel·lícula dibuixen una societat on hi ha precarietat del món artístic i del laboral, la soledat de les persones, el viatge com a eina de creixement ...Alhora, la Carme, ens fa adonar del fet següent: la història comença en dates properes al Nadal i en canvi en lloc no surt l’esperit nadalenc americà. 
 
Per tot l’anterior, i més que no expliquem aquí, es tracta d’una novel·la interessant. Sobretot perquè en la trobada hi va haver diàleg i va donar peu a parlar de molts més temes que no tant sols la sexualitat i o evolució dels personatges. Tot i això, confessem, que molts de nosaltres no la tindríem en la llista de lectures predilectes. 
 
Gràcies Carme per oferir-nos un espai d'expressió i diàleg!

 

 

24 de novembre 2022

Pla i els seus records de Girona al club DeLectura

Ahir al vespre ens varem trobar per parlar de Josep Pla i de la seva obra. Sobretot varem parlar del llibre que havíem llegit “Girona, un llibre de records”. 
 
Amb aquest llibre aprofundim una mica més en la vida i obra de J Pla. D’ell, en el club DeLectura ja havíem llegit “Carrer estret” i alguns de nosaltres no podem evitar fer-ne la comparació. Així ens trobem que per alguns de nosaltres era millor el primer i en canvi altres persones s’han trobat més a gust amb aquest d’ara.... Diuen que “para gustos, colores” i és ben cert! 
 
En la trobada d’ahir es varen parlar de diferents temes. Molts relacionats amb el llibre o amb Pla: la riquesa de vocabulari, la seva personalitat, la seva estimació per Girona (que no pas dels gironins!), la capacitat de descripció de Pla de qualsevol lloc o personatge... Ara bé, penso, que la riquesa de la trobada d’ahir va ser poder anar més enllà dels records de Pla o de la seva persona com a personatge “creat” a mida o de les aportacions que cadascun de nosaltres va fer. 
 
Aquesta impressió ve donada perquè la Carme, per una banda, ens va parlar de la tècnica literària que Pla ha fet servir en aquest llibre. La del mecanoscrit robat. Recurs literari que serveix per donar veracitat en el que tot seguit ens explicarà. 
 
Per altra banda, la Carme hàbilment va obrir debat sobre l’art versus l’artista. Ella es/ens va deixar la següent pregunta que des d’aquí us traslladem: 
 
    Deixareu de llegir a un escriptor o admirar l’obra d’un artista sabent que ha fet res             dolent o que no combregues amb la seva ideologia? 

 

 

20 d’octubre 2022

2022_10 Mendoza al club DeLectura amb "Riña de gatos"

Ahir vespre vàrem tenir una nova sessió del club de lectura. La va conduir a la Carme Callejón i varem parlar de “Riña de gatos” de Mendoza. 
 
 
Realment parlar del llibre en la sessió potser -en la majoria- no ens va aclarir res que cap de nosaltres no haguéssim trobat en la nostra lectura personal. El que sí va estar molt bé va ser poder compartir les nostres opinions. Hi va haver uns diàlegs molt entretinguts!!! 
 
La Carme va començar la sessió passar-nos tot imatges dels diferents quadres que surten al llibre. Alguns de nosaltres ja havíem fet un passeig virtual per aquestes obres perquè realment la novel·la et predisposa a fer-ho! Ens va ensenyar fotografies de diferents espais que encara ara, sí bé no tenen la mateixa funció, es poden trobar en el Madrid actual. Dins d'aquestes fotografies ens va ensenyar alguns dels bars que es mencionen en el llibre (el Chicote, o la Ballena Alegre...) i ens va parlar de l’ambient que s’hi vivia en el moment de la novel·la. Finalment, també ens va ensenyar fotografies d'algunes personalitats de les que surten al llibre. 
 
Amb aquestes imatges i el seu argumentari la Carme ens va demostrar una tècnica concreta que fa servir en Mendoza en aquesta novel·la: escriure un relat de ficció d’un fet que tothom dona per versemblant però que ningú no ha vist. En aquest cas Mendoza s’inventa un quadre que no existeix i el fa desaparèixer. Aquesta trama li permet descriure la situació de Madrid i de rebot d’Espanya des de moltes òptiques diferents fent servir uns personatges i uns espais que van existir realment per fer versemblant la seva història que realment no ha existit. 
 
Mendoza ho vesteix tot amb una ironia molt subtil però que ajuda a veure d'una manera molt especial tot el que va passar a la Madrid en els mesos abans de que esclatés la Guerra Civil. Així ens trobem davant una novel·la amb molts matisos, moltes capes. Des del moment històric a emprar Madrid, què és una ciutat, com personatge més; des de la pintura com a art a cadascun dels personatges que estan molt ben construïts i molt ben pensats; des de poder descobrir, a partir d'un personatge anglès com és l'Anthony, els diferents espionatges i contraespionatges a veure el paper que va jugar Anglaterra en tota la trama (per ells era més important que el comunisme no ho anés a més i sense tenir en compte la força que estava prenent el feixisme arreu d’Europa) 
 
Va ser una sessió realment interessant i un llibre molt recomanable!!! Val a dir que en la sessió també es van comentar altres llibres de Mendoza en els quals també s’hi poden trobar moments convulsos determinats i concrets com per exemple “la ciudad de los prodigios” o “sin noticias de Gurb”. Aquestes dues novel·les també són molt recomanables ... i si voleu les podeu demanar a la biblioteca! 
 
Moltes gràcies Carme per un cop més fer-nos gaudir de la lectura.

 

22 de setembre 2022

XII edició del Club DeLectura

Ahir vespre la Carme Callejon ens va fer 5 cèntims de les lectures que gaudirem aquesta temporada... La XII!!! 
 
Seran 10 lectures molt diverses. Hi inclouen obres d’aquí i de fora. Obres clàssiques i obres que segur seran clàssic d’aquí un temps. Obres de temàtica general, una peça de teatre i una de poesia. Podeu veure el tríptic que la Carme ha confeccionat tot seguit: 
 
 

 
El primer amb el que començarem serà “Riña de gatos” de l’Eduardo Mendoza. Va ser premiat Premi Planeta 2010... però, per la Carme, que en sap un niu, aquesta no és pas la seva millor obra. la Carme, ens va explicar que Mendoza té molts bons llibres....us en deixem una mostra en el corner que us hem preparat: 

Bona lectura!

 

22 de juliol 2022

Darrera trobada de la temporada del Club DeLectura amb Hammet de Maggie O'Farrell

 
El passat 20 de juliol, al  vespre, vàrem tenir la darrera sessió del club DeLectura. Va ser una cloenda de temporada molt i molt especial per diferents motius: 
La novel.la a comentar.- una possible visió de com es va gestar Hamlet de Shakespeare a partir de la mes q possible vida de la seva dona Agnès.      
 
El lloc .- el pati de la rectoria de Cartellà i seu de l’Ateneu.
 
La companyia.- immillorable au rapinyaire inclosa😉 
 
La presentació.- aquesta vegada a càrrec de la Isabel. Ens va llegir les seves interpretacions de la novel·la i ens va fer gaudir moltíssim amb un power point des d’on ens va anar explicant els diferents indrets que surten a la novel·la. Li hem demanat a la Isabel que ens passes el seu treball i us el deixem tot seguit...
 
Tot i que aquí ja es pot veure la passió que la Isabel hi ha posat us haig de dir que ahir ens va fer emmudir a tots/es... Moltes gràcies!!! 
 
 La Isabel ens va explicar:
 
 
"Tot i la fal·lera que tinc per la lectura, em costa molt rellegir llibres però amb Hamnet vaig tenir claríssim que el volia tornar a llegir per dos motius: un perquè Shakespeare és una de les meves debilitats i l’altre perquè està escrit de tal manera que t’atrapa i et sedueix des de la primera pàgina. Sense que te n’adonis, la Maggie et fa viatjar del present al passat, moments diferents en la vida de Shakespeare sense mai anomenar-lo pel seu nom, ja que el protagonista no és ell sinó, indiscutiblement la seva dona Anne o com ella diu Agnes Hathaway. Certament, el que Shakespeare ha representat per a la llengua anglesa i per a la literatura universal és inqüestionable però aquest no és un relat del dramaturg Shakespeare, o del que va representar, és un retrat de l’home, del que pensa, del que sent, del que el fa vibrar, del que el fa ser qui és. 
 
Primer de tot destacaria les descripcions tan acurades que l’autora fa dels llocs, tant de Hewlands i els seus voltants, com d’Stratford i els seus carrers, els seus habitants, els seus treballs, les feines de la casa, el paper que tenia cadascú…la vida que passa i com passa. Com en aquests fragments: 
“El soroll dels carretons, els cavalls, venedors, gent cridant-se els uns als altres, un home carregant un sac des de la finestra” 
“L’olor de casa els avis és sempre la mateixa: una barreja de fum de la llenya, llustre, cuir, llana” 
Hamnet és distreu amb tot, el món és sensorial: olors, colors, sorolls (l’olor del fenc, el soroll de les peülles) Com descriu la mort de Hamnet, l’últim sospir com si s’ajagués a la neu. 
 
També en destacaria uns quants temes importants: 
- La societat britànica és classista: cadascú té el seu lloc i la seva tasca. 
- Llegir i escriure estava reservat als nois però no era obligatori, només si eres de classe benestant i ells ho són per això tenen una casa amb diferents parts: galliner, rentador, cerveseria. Ell és un transgressor i n’ensenya d’amagat a la seva germana i a la seva dona 
- La pesta bubònica no només descriu els símptomes sinó d’on ha vingut i com ha arribat a Stratford. 
- El dol: la mare deixa de ser ella, els vetlla el son a les filles, no escombra, no cuina, abandona l’hort de les herbes, va a la tomba cada diumenge, Ha perdut el nord i l’esma, busca el seu fill es nega a què hagi marxat per sempre. El pare escriu comèdies o obres històriques per no pensar en el seu fill però li corseca l’ànima, el busca entre el públic i finalment, fa l’únic que sap i pot fer: canviar-se els papers amb el fill i fer-lo reviure. 
 
Un altre punt fort per a mi és el retrat dels personatges: 
- Agnes és una ànima lliure, intuïtiva, especial, té fama d’estranya, peculiar, fetillera, com la mare que era un esperit del bosc ( la mare es diu Rowan: sorbus, moixera de guilla ) fuig amb la ment com Hamnet. Té una comprensió i una entesa especial amb la natura, les abelles , el xoriguer. No li importa l’aspecte físic, les convencions de roba, si ha de dur el cap tapat… pot veure l’ànima, l’essència de la gent i és bona remeiera. Quan mor el pare es converteix en una Ventafocs. Quan el tutor de llatí i ella es coneixen s’atrauen, ella necessita sentir-se estimada, que la toquin amb devoció, amb tendresa. “T’estimo perquè veus el món com ningú més el veu” 
- Es volen casar perquè es van fer una promesa l’un a l’altra, tots dos. Són com les dues meitats d’una nou, un sense l’altra és incomplet.
- És una rebel, el do d’endevinar i predir no és cristià i ella no hi creu en l’església, hi va per obligació però sense participar-hi perquè quan et mors no hi ha res, la terra, el cos. Té un desengany i un desencís. 
- Ella l’empeny fora, sap que necessita treballar però és tot cap, li cal posar distància amb el seu pare. 
 
- Avi és un alcòholic i un maltractador agressiu, un estafador: sol a la sala d’estar amb les cortines corregudes i el got a la taula. El pare l’adverteix que n’ha de fugir perquè no tocarà les seves germanes però a ell sí. A més és masclista: el pica amb la copa i li diu Crying like a little maid? You’re as bad as your father. 
 
Per mi, el gran mèrit de la Maggie és el de saber crear una història creïble, factible que anava veient com si fos una pel·lícula en la meva ment per donar-me a conèixer un home, una dona, unes relacions familiars basant-se en el poc que es coneix pels arxius històrics."
 
 

 
 
La mateixa Isabel ens va anar comentant el video anterior. Us deixem algunes de les seves notes:
  • Londres era una ciutat efervescent a les acaballes del segle XVI. En 50 anys havia doblat la població a 200,000 habitants i en el mig segle següent la tornaria a doblar per a convertir-se en la ciutat més gran d’Europa. Bullia d’activitat i qui volia triomfar anava a Londres, les companyies de teatre ambulants, també. 
  •  Les lluites d’ossos, de gossos, de galls 
  • Els jocs de taula com els daus o les cartes i el teatre també, formava part de les distraccions del moment. Per a uns era una distracció i per a d’altres un perill: La reina havia prohibit les funcions amb contingut polític i religiós i les companyies havien d’obtenir llicència per actuar. Tot i així, l’església es queixava que el teatre era més popular que la missa i considerava que empenyia la població a la deixadesa i corrompia les seves ànimes. Va ser així com va aconseguir que el govern prohibís les representacions a l’interior dels murs de la ciutat. 
  • Com que no sabien llegir, s’hissava una bandera per avisar que a la tarda hi hauria representació: a la 13h o a les 14h. Blanca si era comèdia, porpra si era una obra històrica i negra si era una tragèdia. 
Moltes i moltes gràcies a totes les persones que feu possible aquest magnífic Club DeLectura!!!

 

17 de juny 2022

Vladivostok de Lluís Oliván Sibat al Club DeLectura

El passat dimecres 15 de juny varem tenir a l’autor Lluís Oliván Sibat al club DeLectura. Amb ell varem comentar la seva novel·la Vladivostok. Va conduir la sessió la Carme Callejon. Aquesta activitat ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

 
En Lluís va arribar molt d’hora. Ho va fer expressament perquè li agraden les biblioteques: veure-les, experimentar-les i treure’n idees. Reconeixem que la nostra biblioteca li ha agradat especialment perquè els ulls li fan pampallugues. Li ha agradat especialment el corner que amb la Carme s’havia preparat per aquesta lectura. 
 
Parlant amb ell és nota que viu amb passió el seu ofici. El d’escriptor i el de preceptor de lectures als seus estudiants... perquè al marge d’escriure és professor en un institut de secundària on, a més, coordina la biblioteca del centre. 
 
En la trobada ens va fer comentaris tant diversos com que a ell li agrada ser “escriptor/impostor” o que li agrada experimentar amb els angles morts, crear personatges polièdrics. També ens va comentar que el paisatge és molt important en la seva narrativa. Aquesta geografia li permet desenvolupar la novel·la tal i com a nosaltres ens ha arribat. 
 
La tertúlia va ser molt interessant. No tan sols per les seves explicacions sinó també perquè va valorar molt positivament les nostres aportacions. P ex: el fet del no noms dels personatges, i la relació que mantenen amb el protagonista; o el treball del narrador omnipresent que no sempre ho és i de tant en tant interpel·la al lector; o el simbolisme que traspua la novel·la (caravana, lectures de Magda, ...); o el nom de la novel·la que un cop llegida entens que no pot ser cap més altra; o el disseny de la portada... 
 
En fi, es va crear un clima molt amè... era com si realment no tinguéssim a l’autor entre nosaltres sinó un tertulià més. Ens varem sentir lliures de dir i comentar tot el que ens venia de gust. 
 
Ens ho varem passar molt bé. Tant que algunes persones del club varen demanar a la biblioteca que cerquéssim quins altres llibres havia escrit per donar-los una ullada o tant com per convidar-lo a participar activament com a lector en les nostres properes trobades. 
 
Gràcies Carme per la proposta. Gràcies a tots vosaltres per fer possible l’intercanvi d’opinions. 
 
Llibres que té publicats fins ara: 

Infantil 
 
La Banda de l'Embut 
El Castell del doctor Franchini 

Adults 

Has marxat sense avisar 
Parcel·les habitades 
Un Pare possible 
El Taxidermista, i
Vladivostok

 

26 de maig 2022

Trobada del cdLA per parlar de “Las intermitències de la muerte” de Saramago

Ahir vespre ens varem trobar algunes persones del cdLA per parlar de “Las intermitències de la muerte” de Saramago. 

 

A proposta de la Carme hem començat una nova manera d’iniciar la trobada. En aquesta ocasió ha estat en toni qui ens la feta i a partir de la seva introducció la resta hem anat opinant. La Carme, com sempre, ens ha “il·luminat” en moments concrets de la tertúlia.

El debat, en aquesta ocasió ha estat ric i divers... i la posta en escena del Toni impecable!!! Us deixem aquí el que ells ens ha transmès. Moltes gràcies Toni!!!

 

"Sessió del club de lectura de l’Ateneu de la Vall del Llémena

Llibre del mes : Las Intermitencias de la muerte. Autor: José Saramago

Biblioteca de Sant Gregori, 25 maig 2022

Comentari del llibre a càrrec d’en Toni Codina

 

Tema

Es una novel·la assagística que planteja que passaria si un dia en un sol país indeterminat però en un temps contemporani  les persones deixessin de morir.

La immortalitat, que no la malaltia ni el progressiu envelliment de les persones que romanen, fa trontollar els fonaments i sentit de la pròpia església: sense mort no hi ha resurrecció i sense resurrecció no hi ha l’església, que és qui governa a la terra gràcies a gestionar el cel (pàg. 25). Les funeràries i les assegurances de vida abocades a la fallida troben ardits de joc brut per eludir la bancarrota. La màfia/estat, com sempre, troba noves maneres de fer negoci amb el que li és propi, l’extorsió i la violència.

Es presenten nous problemes socials com la sobresaturació hospitalària de malalts incurables però immortals, el col·lapse dels geriàtrics plens de vells decrèpits i un nombre de cuidadors de vells i malalts que tendeix a l’infinit. Apareixen noves formes d’egoisme i el desig de mort de l’altri  -per altra banda impossible- per així lliurar-se de la tasca malagradosa d’exercir de cuidador perenne d’un familiar moribund*.

Estil

Saramago escriu lineal sense punts ni tampoc distinció gràfica quan els personatges dialoguen, sempre seguit, sempre endavant. La redacció està recarregada de frases subordinades per descriure actes, fets o situacions completament simples i irrellevants en relació a l’argument o a la comprensió dels esdeveniments. Es una característica sorprenent i sovint divertida més que no feixuga. Tenim exemples a cada pàgina però comento una mostra: el relator ens puntualitza d’on treu els diners la Mort per pagar el taxi. Que més dona aquest detall? Perquè treu contínuament a col·lació nimietats, insignificances? Intento descobrir perquè escriu amb aquesta faisó. Em costa. Em decideixo finalment per una explicació:  en Saramago escriu així perquè es la seva manera d’explicar-nos la realitat, que les petiteses diàries son part rellevant i decisiva de la vida.

Compendi

El relat cap al final ens descobreix el seu propòsit, presentar la victòria de l’amor sobre la mort. Encara que sabem que és una ficció, una excepció irreal i excepcional ha construït una original fantasia que ens dona una fresca esperança, o no.

Entre moltes dues reflexions inspiradores o que provoquen topades personals

pàg. 37* “Los hogares para la 3a y 4a edad, esas benefactoras instituciones creadas en atención a la tranquilidad de las familias que no tienen tiempo ni paciencia para limpiar los mocos, atender los esfinteres fatigados y levantarse de noche para poner la bacinilla, tampoco tardaran, tal y como ya lo habian hecho los hospitales y las funerarias, en dar con la cabeza en el muro de las lamentaciones”

pàg. 44 i 45 ... la muerte era absolutamente fundamental para la realización del reino de dios ... un futuro sin muerte implicaria un dios ausente por no decir desaparecido.

La religiones, todas, por más vueltas que le demos, no tienen otra razón para existir que sea la muerte, la necesitan como pan para la boca............ para que las personas se pasen toda la vida con el miedo colgado en el cuello

El paraíso o el infierno o cosa ninguna, lo que pase después de la muerte nos importa mucho menos (a l’esglèsia) de lo que generalmente se cree, la religión .. es asunto de la tierra no del cielo"