18 d’abril 2024
“María Antonieta” de S. Zweig al club DeLectura
21 de març 2024
“Els amics d’Eddie Coyle” al Club DeLectura
• Qui era George V. Higgins: fiscal coneixedor expert de tot el que surt en la novel·la. • On ens situa la història: Boston s.XX.
• Quina ha estat la rellevància d’aquesta obra el món del gènere policíac: a partir d’aquesta el gènere negre va prendre un nou gir.
• Qui l’ha publicat: en català al 1994 en les seleccions de la Cua de Palla. Posteriorment, al 2011 va ser publicat en castellà per l’editorial Libros del Asteroide.
22 de febrer 2024
"Els Watson" al Club DeLectura
Un èxit segons les crítiques que hem llegit. Des de l’Ateneu i la Carme ha sortit la proposta d’anar-la a veure i TOTS els què hem llegit l’obra en paper en tenim moltes ganes!
18 de gener 2024
“Cinco horas con Mario” de M. Delibes. Al club DeLectura
Funcion de noche Lola Herrera i Daniel Dicenta (el seu exmarit) analitzen la seva vida en una espècie de pel·lícula documental que va ser molt escandalosa a l'època en què es va estrenar, l'any 1981
En la trobada d’ahir i va a ver clarament dos punts de vista: les persones que, per edat, varen viure d’alguna manera els referents que surten en la novel·la i les persones que no els tenen tant vívids. En els primers, la història els va remoure més intensament, la lectura o relectura – molts ja l’havien llegit fa anys enrere- els va fer somriure tot sovint i el varen viure o reviure com una crítica social. Pels segons va ser una lectura més existencial, és a dir, han viscut la lectura més com anàlisis de la condició humana (p exemple en la relació de parella Menchu/Mario)
- Massa repeticions que el fan pesat. Amb menys hagués aconseguit el mateix efecte.
- El gran i ric vocabulari. Fa servir un castellà autèntic.
- El tractament que fa dels tòpics.
- I la construcció dels personatges que ens ha semblat molt correcta. Com sempre una trobada molt enriquidora.
03 de gener 2024
“Aterratge” d’Eva Piquer al club DeLectura
- Com a lector ens podem identificar en la novel·la perquè hi ha moments universals.
- Es una novel·la amb un treball documental molt intens al darrera.
- La narradora viu a través dels llibres. Eva també viu de les seves lectures.
- És un llibre per llegir més d’un cop.
Realment ha estat una sort poder gaudir de la seva presència i de les seves paraules. Gràcies Carme per proposar-la, gràcies Ateneu i gràcies a totes les persones que ho heu fet possible!
24 de novembre 2023
“La matèria de l’esperit” de Jaume Cabre al club DeLectura
21 de setembre 2023
Presentació de la XIII temporada del club DeLectura
20 de juliol 2023
Poesia al Club DeLectura. “Com elles” de Mireia Vidal-Conte
foto: Miquel Bohigas |
Moltes gràcies a tothom que ha participat en les trobades i en especial a la Carme i l’Ateneu!
15 de juny 2023
“Nada” de Carmen Laforet al Club DeLectura
- Nada és la solitud. La devastació. El res.
- A Nada és descriu la ciutat de Barcelona des del sentiment. No descriu gairebé cap lloc físicament.
- Tot, protagonistes i ciutat, està desdibuixat. No descriu res en profunditat.
- És una novel·la que parla de la postguerra i està escrita dins de la postguerra. Això la fa única. No es pot classificar en cap moviment literari.
- Totalment apolítica. Segurament si no ho hagués estat no hauria prosperat de la manera que ho va fer.
- El narrador es testimonial. Es a dir, el narrador és en tercera persona però no ho sap pas tot. És un narrador que observa i parla d’allò que veu.
- Si Andrea és aquest narrador testimoni el protagonista principal és en Roman. Al seu voltant pivoten els altres personatges.
- És una novel·la femenina. Els motors narratius son dones: l’àvia, l’Andrea, Ena, la mare de l’Ena, la Glòria...
20 d’abril 2023
“Americanah” de Chimamanda Ngozi Adichie al club DeLectura
Així doncs, la sessió d’ahir va ser molt dinàmica. Interessant. Hi va haver moltes intervencions i amb el què dèiem ens estàvem adonant dels nostres propis prejudicis. Gràcies Carme per aquesta proposta lectora!
16 de febrer 2023
Els “Viatges de Guilliver” al Club DeLectura
19 de gener 2023
"El quartet de tardor de B Pym al Club DeLectura
15 de desembre 2022
“Carol” de P. Highsmith al club DeLectura
24 de novembre 2022
Pla i els seus records de Girona al club DeLectura
20 d’octubre 2022
2022_10 Mendoza al club DeLectura amb "Riña de gatos"
22 de setembre 2022
XII edició del Club DeLectura
22 de juliol 2022
Darrera trobada de la temporada del Club DeLectura amb Hammet de Maggie O'Farrell
- Londres era una ciutat efervescent a les acaballes del segle XVI. En 50 anys havia doblat la població a 200,000 habitants i en el mig segle següent la tornaria a doblar per a convertir-se en la ciutat més gran d’Europa. Bullia d’activitat i qui volia triomfar anava a Londres, les companyies de teatre ambulants, també.
- Les lluites d’ossos, de gossos, de galls
- Els jocs de taula com els daus o les cartes i el teatre també, formava part de les distraccions del moment. Per a uns era una distracció i per a d’altres un perill: La reina havia prohibit les funcions amb contingut polític i religiós i les companyies havien d’obtenir llicència per actuar. Tot i així, l’església es queixava que el teatre era més popular que la missa i considerava que empenyia la població a la deixadesa i corrompia les seves ànimes. Va ser així com va aconseguir que el govern prohibís les representacions a l’interior dels murs de la ciutat.
- Com que no sabien llegir, s’hissava una bandera per avisar que a la tarda hi hauria representació: a la 13h o a les 14h. Blanca si era comèdia, porpra si era una obra històrica i negra si era una tragèdia.
17 de juny 2022
Vladivostok de Lluís Oliván Sibat al Club DeLectura
26 de maig 2022
Trobada del cdLA per parlar de “Las intermitències de la muerte” de Saramago
Ahir vespre ens varem trobar algunes persones del cdLA per parlar de “Las intermitències de la muerte” de Saramago.
A proposta de la Carme hem començat una nova manera d’iniciar la trobada. En aquesta ocasió ha estat en toni qui ens la feta i a partir de la seva introducció la resta hem anat opinant. La Carme, com sempre, ens ha “il·luminat” en moments concrets de la tertúlia.
El debat, en aquesta ocasió ha estat ric i divers... i la posta en escena del Toni impecable!!! Us deixem aquí el que ells ens ha transmès. Moltes gràcies Toni!!!
"Sessió del club de lectura de l’Ateneu de la Vall del Llémena
Llibre del mes : Las Intermitencias de la muerte. Autor: José Saramago
Biblioteca de Sant Gregori, 25 maig 2022
Comentari del llibre a càrrec d’en Toni Codina
Tema
Es una novel·la assagística que planteja que passaria si un dia en un sol país indeterminat però en un temps contemporani les persones deixessin de morir.
La immortalitat, que no la malaltia ni el progressiu envelliment de les persones que romanen, fa trontollar els fonaments i sentit de la pròpia església: sense mort no hi ha resurrecció i sense resurrecció no hi ha l’església, que és qui governa a la terra gràcies a gestionar el cel (pàg. 25). Les funeràries i les assegurances de vida abocades a la fallida troben ardits de joc brut per eludir la bancarrota. La màfia/estat, com sempre, troba noves maneres de fer negoci amb el que li és propi, l’extorsió i la violència.
Es presenten nous problemes socials com la sobresaturació hospitalària de malalts incurables però immortals, el col·lapse dels geriàtrics plens de vells decrèpits i un nombre de cuidadors de vells i malalts que tendeix a l’infinit. Apareixen noves formes d’egoisme i el desig de mort de l’altri -per altra banda impossible- per així lliurar-se de la tasca malagradosa d’exercir de cuidador perenne d’un familiar moribund*.
Estil
Saramago escriu lineal sense punts ni tampoc distinció gràfica quan els personatges dialoguen, sempre seguit, sempre endavant. La redacció està recarregada de frases subordinades per descriure actes, fets o situacions completament simples i irrellevants en relació a l’argument o a la comprensió dels esdeveniments. Es una característica sorprenent i sovint divertida més que no feixuga. Tenim exemples a cada pàgina però comento una mostra: el relator ens puntualitza d’on treu els diners la Mort per pagar el taxi. Que més dona aquest detall? Perquè treu contínuament a col·lació nimietats, insignificances? Intento descobrir perquè escriu amb aquesta faisó. Em costa. Em decideixo finalment per una explicació: en Saramago escriu així perquè es la seva manera d’explicar-nos la realitat, que les petiteses diàries son part rellevant i decisiva de la vida.
Compendi
El relat cap al final ens descobreix el seu propòsit, presentar la victòria de l’amor sobre la mort. Encara que sabem que és una ficció, una excepció irreal i excepcional ha construït una original fantasia que ens dona una fresca esperança, o no.
Entre moltes dues reflexions inspiradores o que provoquen topades personals
pàg. 37* “Los hogares para la 3a y 4a edad, esas benefactoras instituciones creadas en atención a la tranquilidad de las familias que no tienen tiempo ni paciencia para limpiar los mocos, atender los esfinteres fatigados y levantarse de noche para poner la bacinilla, tampoco tardaran, tal y como ya lo habian hecho los hospitales y las funerarias, en dar con la cabeza en el muro de las lamentaciones”
pàg. 44 i 45 ... la muerte era absolutamente fundamental para la realización del reino de dios ... un futuro sin muerte implicaria un dios ausente por no decir desaparecido.
La religiones, todas, por más vueltas que le demos, no tienen otra razón para existir que sea la muerte, la necesitan como pan para la boca............ para que las personas se pasen toda la vida con el miedo colgado en el cuello
El paraíso o el infierno o cosa ninguna, lo que pase después de la muerte nos importa mucho menos (a l’esglèsia) de lo que generalmente se cree, la religión .. es asunto de la tierra no del cielo"