“Quanta, quanta guerra” de M Rodoreda al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de “Quanta, quanta guerra” de M Rodoreda al club DeLectura. Ens va acompanyar Núria Bazaga d'Espais Escrits fent tàndem amb la nostra conductora Carme Callejon. 

"Quanta, quanta guerra" és una novel·la narrada en primera persona. Per tant ens increpa directament. Alhora ens produeix confusió. Sensació volguda per l’autora perquè ens vol transmetre el desordre i el desconcert que causa qualsevol guerra i també la confusió que solem tenir en el pas de fer-nos adults... perquè, no ho oblidem, es tracta d’una novel·la iniciàtica. El protagonista masculí empren el retorn un cop s’ha descobert fins i tot en la seva part més fosca. 

En la novel·la hi ha molt més contingut a descobrir. Temes que es poden trobar fàcilment en documents i o la xarxa, per tant, no els destacarem pas aquí. 

Ara bé, pel que fa a la nostra trobada d’ahir podem dir que més que parlar els membres del club varem escoltar el que ens deia la Núria o la Carme. Entre les dues varen anar aprofundint en la novel·la “Quanta, quanta guerra” de M Rodoreda. Ho varen fer les dues molt i molt bé... potser es per aquest motiu que la resta més aviat no varem intervenir massa en la tertúlia. 

La Carme ens havia preparat un guió per tenir en compte i no perdre’ns en la quantitat de qüestions que surten en la novel·la... penso que els varem tocar TOTS! La Núria, no només ens va parlar d’aquesta novel·la sinó que va anar enllaçant altres novel·les de l’autora amb temes que hi son recurrents. Alhora , de tant en tant, ens anava cintant trossos d’aquesta o d’altres novel·les de l’autora. També ens va agullonar per tal que llegíssim algun paràgraf en veu alta i ens va proposar un joc per portar a terme interiorment: trobar el nostre propi alter ego imitant el que Mercè Rodoreda va fer en crear la figura de l’Adrià. 

Per tot plegat va ser una trobada molt interessant. Des d’aquest raconet us volem encoratjar a llegir Rodoreda i a descobrir “Quanta, quanta guerra”. 

Gràcies Carme i a la resta de persones que feu possible aquestes meravelloses trobades.

2025_01 Sergi Pàmies al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de Sergi Pàmies i el seu recull de contes “Si menges una llimona sense fer ganyotes”. Conductora Carme Callejon. 

Varem començar parlant dels contes que surten en aquest recull. A voltes de manera general, a voltes molt concreta. Algunes de les reflexions que varen sorgir varen ser: 

• Pàmies és un mestre del llenguatge. Domina a la perfecció la llengua catalana malgrat haver passat la seva infància a França. 
• La seva prosa es lleugera. Gens pesada. Alhora es tracta d’una escriptura neta. Tallant. Amb l’ús d’adjectius concisos i precisos. 
• La seva obra compta amb una gran dosis de reflexió i una part d’ironia. 
• Fer un bon conte no és fàcil. Els de Pàmies estan molt ben construïts. 
• 
  Els seus personatges son anònims. Universals. Els poder situar en qualsevol lloc. Alhora que son sòlids i això es perquè hi ha emoció. 

La Carme, abans de la trobada, ens va fer arribar alguna informació sobre Sergi i la seva obra. Us deixem un dels enllaços on li fan una entrevista des del MOT. Esperem que en gaudiu... i si pot ser llegiu-lo! Us divertireu!!! 

En el nostre club de lectura poques vegades hem llegit contes. Fer-ho amb l’obra de S Pàmies ha estat tot un plaer. Gràcies Carme per les teves propostes!

“Una família americana” de J. D. Vance al club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar a la biblioteca per parlar del llibre “Una família americana” de J. D. Vance. La conducció de la tertúlia va anar a càrrec de la Carme Callejon. 

La tria d’aquesta lectura per part de la Carme ha estat feta a consciència. Doncs en el moment de fer la trobada han acabat de passar les eleccions de la presidència d’EEUU, on ha guanyat Trump i el seu segon és justament J. D. Vance. 

Trobem que ha estat un encert. La Carme, amb aquesta novel·la, ens ha fet conèixer una mica més la societat americana i la seva política. Perquè a banda de parlar de la novel·la: trama, personatges, desenvolupament, estructura, context americà; amb ella hem pogut parlar de política americana i de retruc de la que tenim al nostre voltant. P ex: la diferència que hi ha a Amèrica respecte a Europa per poder aconseguir èxit en qualsevol tipus d’empresa. Aquest llibre és un clar exemple del “somni americà” 

A algunes persones de la trobada el que passa amb els hillbillies (escòria blanca) ho han relacionat amb el que va passar fa dècades a Astúries amb el tema del carbó. Es van tancar les fabriques i es va crear una població sense recursos i amb molt mal viure. Altres han comentat que el llibre a “L’ombra d’Amazon”  també parla del greuja en el desplaçament de l’activitat econòmica dels afectats. 

Si parlem de J. D. Vance, veiem que ha estat considerat demòcrata. En la novel·la que acabem de llegir és una veu crítica del republicanisme americà, en canvi ara s’ha postulat al bàndol republicà. Per què? Evidentment no ho sabem tot i que algunes persones de la tertúlia intueixen que pot arribar a ser un candidat a president dels EEUU quan en Trump la vessi més del compte o sigui massa gran per estar al capdavant de la política del país. 

Resumint moltíssim la sessió d’ahir podem afirmar que és un llibre que no ens ha deixat indiferents a cap d eles persones que l’hem llegit. Us el recomanem!!! 

Gràcies Carme per la proposta i gràcies a tothom que fa possible aquestes tertúlies!

 

2024 09 Presentació temporada club DeLectura

Ahir vespre varem tenir, a la Biblioteca, la presentació de la nova temporada del club DeLectura. A càrrec de Carme Callejon.

Enguany encetem la 14ena edició del Club DeLectura. En aquesta ocasió la Carme ens ha proposat nous reptes. Si mireu el díptic que ens ha preparat veureu lectures molt diverses: novel·la, teatre, poesia, assaig, contes, crònica periodística....I la veritat, ahir mentre ens les anava explicant una miqueta a totes les persones presents ens va fer venir moltes ganes de llegir-les!

 

Gràcies Carme per les propostes i gràcies a totes les persones que feu possible aquesta activitat!

La poesia de Gabriel Ferrater al club DeLectura

Ahir vespre ens varem acostar a la poesia de Gabriel Ferrater de la mà de Núria Bazaga d’Espais Escrits  . A la seu de l’Ateneu, a Cartellà. Conductora: Carme Callejon. 

Per a la majoria de les persones del nostre club DeLectura llegir poesia ens costa. Atrevir-nos amb G. Ferrater ha estat un repte. Per sort, la Carme ens havia fet una mica d’introducció a la seva vida o el podcast i la Núria  ens havia fet una petita selecció de poemes inclosos en “Les dones i els dies”: 

- El mutilat 

- Amistat del braç 

- Fi del món 

- Un pas insegur 

- Cambra de tardor

- Dues amigues 

- El distret

- Fe 

- Ídols 

- Neu 

- Sabers 

- Xifra 

- Aniversari 

- La lliçó 

- Prop dels 19 

Tot i que la majoria havíem fet l’esforç de llegir aquesta selecció i intentar entendre-la ... la majoria no havíem aconseguit. Ahir vespre va ser el moment de treure’n l’entrellat. 

Va ser una grata sorpresa trobar-nos amb la Núria parlant apassionadament les versos i del que amaguen les paraules emprades per G. Ferrater. Ella ens va encomanar el seu entusiasme i ens va fer viure aquesta poesia. Poesia que a priori sembla senzilla però en la què hi ha molta filosofia, reflexions morals, erotisme i diferents maneres de viure o veure l’amor de Ferrater. 

Ahir va ser una trobada màgica: Cartellà, fresca, poesia, companyonia...No es pot demanar res més per fer una cloenda del que ha estat un any ple de lectures que ens han enriquit!! 

Moltes gràcies Carme, Ateneu, ajuntament, Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona   ... i a totes vosaltres, persones lectores, que ho feu possible!

 

“1984” de G Orwell al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar de la novel·la “1984”  de George Orwell . Ens va conduir la Carme Callejon. 

En la tertúlia d’ahir ens varem trobar persones que tenien llegida l’obra d'abans i altres que era el primer cop de llegir-la. I també hi va haver persones que l’havien començat i no acabat. 

Sigui com sigui la varem anar destriant i varen sorgir molts temes: la vigilància constant de les persones de la novel·la (ara regalem les nostres dades i ens controlen); la limitació continua del llenguatge allà (la sensació de la pèrdua de llenguatge en l’actualitat) en ambdós casos sense llenguatge no hi ha pensament; el terror de l’habitació 101 (la por de la por); el repartiment físic del món (on la ubicació de la mà d’obra de la novel·la coincideix molt les zones més empobrides actuals).... i molts altres temes: la beguda com a una eina més de control; el repartiment de la societat; la visió patriarcal del món que Orwell plasma sense ni adonar-se’n... 

Una novel·la polièdrica que ens ha generat molt debat... i el millor de tot ha estat poder escoltar les diferents veus dels nostres tertulians i la gran quantitat de bibliografia depenent del tema que encetàvem que ens ha desplegat la Carme. 

Moltes gràcies!!!

 

“Hiroshima” de J Hersey al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar al club DeLectura per comentar Hiroshima de John Hersey. La tertúlia va ser conduïda per Carme Callejon. 

És tracta d'una obra de periodisme narratiu. En aquest gènere no hi ha el conflicte que sí surt en les novel·les. Descriu, habitualment, situacions de denúncia. Està molt ben documentat i quan hi ha diàlegs, aquests no falten a la veritat. 

Pel que hem seguit en la tertúlia molts de nosaltres sabem que va passar a Hiroshima i en tenim una visió de destrucció. Després de llegir aquesta obra ens refermem en la nostra idea i en sorgeixen de noves. P ex: ens ha sorprès el caràcter dels japonesos que agonitzen en silenci, no es queixen, accepten el que els passa amb resignació. Alhora, és tracta d’un llibre molt vital, on les persones entrevistades al llarg de dècades per Hersey han tingut una línia continua de creixement malgrat totes les dificultats en les quals es varen trobar. Hersey probablement va escriure per un públic americà, i alhora intenta donar el punt de vista dels japonesos... 

Com en cada lectura que ens proposa la Carme, aquesta tampoc ens ha deixat indiferents. En tota la tertúlia hi ha un clima de silenci i respecte per qualsevol de les persones que han aportat el seu punt de vista. I es que qualsevol comentari ens ha atrapat! 

Gràcies Carme! I gràcies a tothom per participar!!!

 

“Nada” de Carmen Laforet al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar a la biblioteca per comentar la novel·la “Nada” de Carmen Laforet. La conducció de la sessió va anar a càrrec de Carme Callejon. 

 

En la sessió d’ahir la Carme ens va anar explicant la vida de Carmen Laforet i la seva obra. Ho va fer per mitjà d’imatges. En el començament semblava ben be com si ens estiguessin explicant una història molt ben trenada... a mica en mica cadascú de nosaltres va anar intervenint per fer la història més plena, molt amena. 

 

Algunes de les aportacions que es varen recollir varen ser: 

• Nada és la solitud. La devastació. El res. 
• A Nada és descriu la ciutat de Barcelona des del sentiment. No descriu gairebé cap lloc físicament. 
• Tot, protagonistes i ciutat, està desdibuixat. No descriu res en profunditat. 
• És una novel·la que parla de la postguerra i està escrita dins de la postguerra. Això la fa única. No es pot classificar en cap moviment literari. 
• Totalment apolítica. Segurament si no ho hagués estat no hauria prosperat de la manera que ho va fer. 
• El narrador es testimonial. Es a dir, el narrador és en tercera persona però no ho sap pas tot. És un narrador que observa i parla d’allò que veu. 
• Si Andrea és aquest narrador testimoni el protagonista principal és en Roman. Al seu voltant pivoten els altres personatges. 
• És una novel·la femenina. Els motors narratius son dones: l’àvia, l’Andrea, Ena, la mare de l’Ena, la Glòria... 

Per tot això i per molt més ens trobem davant d’una novel·la que “enganxa”. No se’ns fa estrany que guanyés al 1944 la primera edició del Premi Nadal. I que a dia d’avui es continuï reeditant. 

 

Si mai us trobeu sense saber que llegir... us recomanem Nada de Carmen Laforet.

  Un cop més, gràcies Carme!!!

 

“L’imperi del dolor” de Patrick Raden Keefe al Club DeLectura

Ahir vespre ens vàrem trobar pe parlar del llibre “L’imperi del dolor” de Patrick Raden Keefe. Ho vàrem fer acompanyats de l’Aniol Rafel (editor de Periscopi) i de Raquel Aguilar farmacèutica del Trueta. 

 

Va ser una sessió fantàstica. Per tal que us en féssiu una idea aproximada l’hauríem d’haver gravat i tot i així no percebríeu tot el que vàrem viure!! 

 

La Carme va fer una breu introducció de com aniria la sessió: primer l’Aniol ens explicaria con l’editorial va arribar a publicar aquest llibre, després Raquel ens passaria un power point sobre el tema dels opiacis i tot seguit podríem fer preguntes i comentaris a ambdós col·laboradors. 

 

 

I així va anar. L’Aniol ens va agrair que el convidéssim a la tertúlia perquè considera que els clubs de lectura son un espai ideal per fer feedback amb els lectors. Tot seguit ens va parlar de P. Raden Keefe Entre tot el que ens va explicar destaquem que per l’editorial va tenir un pes important el fet que aquest autor sigui un periodista narratiu. És a dir, abans d’escriure res comprova els fets i explica en tot moment quines són les seves fonts. 

 

De fet, l’editorial ja ha publicat “No diguis res” del mateix autor. Després de l’èxit obtingut en aquests dos exemplars ens va avançar que aviat sortirà publicat un tercer, “Canalles”. En els tres llibres l’autor es belluga entre el que és i no és moral. Sempre des de la ficció literària però quan el lector ho llegeix li passa tan bé com si llegís una novel·la. 

 

Tot seguit la Raquel, a qui ha agradat molt “l’imperi del dolor”, ens va fer un anàlisis des del punt de vista farmacèutic. Ens va fer una breu però exhaustiva introducció en els temes que parla al llibre i que estan relacionats amb la industria farmacèutica. P ex que son els opiacis versus opioides. Quines regulacions es segueixen a EEUU i quines es segueixen aquí. Diferencies i similituds. Ens va posar algun exemple de medicament que ja s’ha tret del mercat aquí on es prescrivia heroïna. O perquè ella creu que a Europa no hi haurà possibilitat de que passi un cas com el descrit en el llibre. 

 

Va ser tota una ponència i ens va atreure amb les seves explicacions. 

 

Som conscients de ser un club de lectura privilegiat. Comptem amb una gran professional com a conductora i tenim uns lectors que sempre aporten més. Un exemple clar va ser la trobada d’ahir vespre. 

 

Moles gràcies a tothom per ser-hi!

 

Ma Aurèlia Campmany al Club DeLectura

Ahir vespre varem comentar l’obra de teatre Vent de garbí i una mica de por de Ma Aurèlia Capmany. Ens va acompanyar Neus Real . Conductora Carme Callejon.

 

 

Si haguéssim de definir amb una sola paraula la sessió d'ahir diríem que va ser interessant gràcies al tàndem format per Neus Real i Carme Callejon. Amb elles van descobrir la part més literària de Maria Aurèlia Campmany. 

 

La majoria de nosaltres havíem sentit parlar de Campmany en la seva forma política, activista i feminista. I malgrat que l'any 2017, des de d’Institució de Lletres Catalanes es va celebrar el seu centenari tant la Carme com la Neus consideren que va ser un any desaprofitat doncs no es va aconseguir despertar massa interès en la figura i aportació a la literatura d’aquesta DONA. 

 

Ens varen comentar que no es varen fer massa reedicions de la seva obra ni tampoc es va aprofitar per digitalitzar-la. Això fa que sigui realment difícil trobar material escrit per ella. 

 

Tot i això, nosaltres varem tenir la sort ahir vespre, de conèixer a Maria Aurèlia Campmany escriptora. En qualsevol forma en la es va expressar. Sobretot en la de creadora de teatre per mitja de l’obra “vent de garbí i una mica de pols” que ara representen al Nacional. Una obra que ens interpel·la malgrat fos escrita al 1965 i publicada al 1968. I ho fa perquè el que explica encara continua sent vigent en la nostra època: l’immobilisme en el que la majoria de la nostra societat està instal·lada. 

 

La tertúlia va començar si fa no fa com sempre: amb la presentació de la Carme de la Neus, a qui havíem conegut en una sessió anterior, i tot seguit ens va demanar les nostres opinions. Què, com sempre varen variar molt d’unes persones a altres. Des de l’opinió més generalitzada de que llegir teatre costa a quina gran sort haver llegit aquesta obra. 

 

Mentre nosaltres anàvem expressant-nos Neus anava agafant apunts. Un cop vam acabar de dir la nostra ella ens va anar fent entrar en la vida i obra de Maria Aurèlia fent petites puntualitzacions sobre el que nosaltres havíem dit. Per exemple, està d’acord que el teatre costa de llegir i és perquè el teatre està fet per ser vist! No pas per ser llegit. 

 

Ara bé, Neus el que va fer va ser encoratjar-nos a descobrir les obres de Maria Aurèlia. Ens en va portar unes quantes i ens en va llegir algun fragment. Tant ella com Carme ens varen recomanar fervorosament que gaudíssim d'una dona molt avançada en el seu temps. 

 

 

 

2022_10 Mendoza al club DeLectura amb "Riña de gatos"

Ahir vespre vàrem tenir una nova sessió del club de lectura. La va conduir a la Carme Callejón i varem parlar de “Riña de gatos” de Mendoza. 

 

 

Realment parlar del llibre en la sessió potser -en la majoria- no ens va aclarir res que cap de nosaltres no haguéssim trobat en la nostra lectura personal. El que sí va estar molt bé va ser poder compartir les nostres opinions. Hi va haver uns diàlegs molt entretinguts!!! 

 

La Carme va començar la sessió passar-nos tot imatges dels diferents quadres que surten al llibre. Alguns de nosaltres ja havíem fet un passeig virtual per aquestes obres perquè realment la novel·la et predisposa a fer-ho! Ens va ensenyar fotografies de diferents espais que encara ara, sí bé no tenen la mateixa funció, es poden trobar en el Madrid actual. Dins d'aquestes fotografies ens va ensenyar alguns dels bars que es mencionen en el llibre (el Chicote, o la Ballena Alegre...) i ens va parlar de l’ambient que s’hi vivia en el moment de la novel·la. Finalment, també ens va ensenyar fotografies d'algunes personalitats de les que surten al llibre. 

 

Amb aquestes imatges i el seu argumentari la Carme ens va demostrar una tècnica concreta que fa servir en Mendoza en aquesta novel·la: escriure un relat de ficció d’un fet que tothom dona per versemblant però que ningú no ha vist. En aquest cas Mendoza s’inventa un quadre que no existeix i el fa desaparèixer. Aquesta trama li permet descriure la situació de Madrid i de rebot d’Espanya des de moltes òptiques diferents fent servir uns personatges i uns espais que van existir realment per fer versemblant la seva història que realment no ha existit. 

 

Mendoza ho vesteix tot amb una ironia molt subtil però que ajuda a veure d'una manera molt especial tot el que va passar a la Madrid en els mesos abans de que esclatés la Guerra Civil. Així ens trobem davant una novel·la amb molts matisos, moltes capes. Des del moment històric a emprar Madrid, què és una ciutat, com personatge més; des de la pintura com a art a cadascun dels personatges que estan molt ben construïts i molt ben pensats; des de poder descobrir, a partir d'un personatge anglès com és l'Anthony, els diferents espionatges i contraespionatges a veure el paper que va jugar Anglaterra en tota la trama (per ells era més important que el comunisme no ho anés a més i sense tenir en compte la força que estava prenent el feixisme arreu d’Europa) 

 

Va ser una sessió realment interessant i un llibre molt recomanable!!! Val a dir que en la sessió també es van comentar altres llibres de Mendoza en els quals també s’hi poden trobar moments convulsos determinats i concrets com per exemple “la ciudad de los prodigios” o “sin noticias de Gurb”. Aquestes dues novel·les també són molt recomanables ... i si voleu les podeu demanar a la biblioteca! 

 

Moltes gràcies Carme per un cop més fer-nos gaudir de la lectura.

 

XII edició del Club DeLectura

Ahir vespre la Carme Callejon ens va fer 5 cèntims de les lectures que gaudirem aquesta temporada... La XII!!! 

 

Seran 10 lectures molt diverses. Hi inclouen obres d’aquí i de fora. Obres clàssiques i obres que segur seran clàssic d’aquí un temps. Obres de temàtica general, una peça de teatre i una de poesia. Podeu veure el tríptic que la Carme ha confeccionat tot seguit: 

 

 

 

El primer amb el que començarem serà “Riña de gatos” de l’Eduardo Mendoza. Va ser premiat Premi Planeta 2010... però, per la Carme, que en sap un niu, aquesta no és pas la seva millor obra. la Carme, ens va explicar que Mendoza té molts bons llibres....us en deixem una mostra en el corner que us hem preparat: 

Bona lectura!

 

Trobada del cdLA per parlar de “Las intermitències de la muerte” de Saramago

Ahir vespre ens varem trobar algunes persones del cdLA per parlar de “Las intermitències de la muerte” de Saramago. 

 

A proposta de la Carme hem començat una nova manera d’iniciar la trobada. En aquesta ocasió ha estat en toni qui ens la feta i a partir de la seva introducció la resta hem anat opinant. La Carme, com sempre, ens ha “il·luminat” en moments concrets de la tertúlia.

El debat, en aquesta ocasió ha estat ric i divers... i la posta en escena del Toni impecable!!! Us deixem aquí el que ells ens ha transmès. Moltes gràcies Toni!!!

 

"Sessió del club de lectura de l’Ateneu de la Vall del Llémena

Llibre del mes : Las Intermitencias de la muerte. Autor: José Saramago

Biblioteca de Sant Gregori, 25 maig 2022

Comentari del llibre a càrrec d’en Toni Codina

 

Tema

Es una novel·la assagística que planteja que passaria si un dia en un sol país indeterminat però en un temps contemporani  les persones deixessin de morir.

La immortalitat, que no la malaltia ni el progressiu envelliment de les persones que romanen, fa trontollar els fonaments i sentit de la pròpia església: sense mort no hi ha resurrecció i sense resurrecció no hi ha l’església, que és qui governa a la terra gràcies a gestionar el cel (pàg. 25). Les funeràries i les assegurances de vida abocades a la fallida troben ardits de joc brut per eludir la bancarrota. La màfia/estat, com sempre, troba noves maneres de fer negoci amb el que li és propi, l’extorsió i la violència.

Es presenten nous problemes socials com la sobresaturació hospitalària de malalts incurables però immortals, el col·lapse dels geriàtrics plens de vells decrèpits i un nombre de cuidadors de vells i malalts que tendeix a l’infinit. Apareixen noves formes d’egoisme i el desig de mort de l’altri  -per altra banda impossible- per així lliurar-se de la tasca malagradosa d’exercir de cuidador perenne d’un familiar moribund*.

Estil

Saramago escriu lineal sense punts ni tampoc distinció gràfica quan els personatges dialoguen, sempre seguit, sempre endavant. La redacció està recarregada de frases subordinades per descriure actes, fets o situacions completament simples i irrellevants en relació a l’argument o a la comprensió dels esdeveniments. Es una característica sorprenent i sovint divertida més que no feixuga. Tenim exemples a cada pàgina però comento una mostra: el relator ens puntualitza d’on treu els diners la Mort per pagar el taxi. Que més dona aquest detall? Perquè treu contínuament a col·lació nimietats, insignificances? Intento descobrir perquè escriu amb aquesta faisó. Em costa. Em decideixo finalment per una explicació:  en Saramago escriu així perquè es la seva manera d’explicar-nos la realitat, que les petiteses diàries son part rellevant i decisiva de la vida.

Compendi

El relat cap al final ens descobreix el seu propòsit, presentar la victòria de l’amor sobre la mort. Encara que sabem que és una ficció, una excepció irreal i excepcional ha construït una original fantasia que ens dona una fresca esperança, o no.

Entre moltes dues reflexions inspiradores o que provoquen topades personals

pàg. 37* “Los hogares para la 3a y 4a edad, esas benefactoras instituciones creadas en atención a la tranquilidad de las familias que no tienen tiempo ni paciencia para limpiar los mocos, atender los esfinteres fatigados y levantarse de noche para poner la bacinilla, tampoco tardaran, tal y como ya lo habian hecho los hospitales y las funerarias, en dar con la cabeza en el muro de las lamentaciones”

pàg. 44 i 45 ... la muerte era absolutamente fundamental para la realización del reino de dios ... un futuro sin muerte implicaria un dios ausente por no decir desaparecido.

La religiones, todas, por más vueltas que le demos, no tienen otra razón para existir que sea la muerte, la necesitan como pan para la boca............ para que las personas se pasen toda la vida con el miedo colgado en el cuello

El paraíso o el infierno o cosa ninguna, lo que pase después de la muerte nos importa mucho menos (a l’esglèsia) de lo que generalmente se cree, la religión .. es asunto de la tierra no del cielo"

 

Terra de caimans al club DeLectura

Ahir vespre vàrem trobar-nos virtualment per comentar Terra de caimans de Karen Russell. Ens va acompanyar el seu editor en català, l’Aniol Rafel. La nostra súper conductora va ser la Carme Callejon.

Abans que cadascú de nosaltres dones la seva opinió la Carme va agrair, en nom de tothom, la presencia de l’Aniol a la tertúlia. Tot seguit li va donar peu perquè ens poses una mica en situació de la novel·la.

 

L’Aniol ens va explicar que Terra de caimans va ser la primera novel·la que va editar Periscopi. Ara ja fa 12 anys. En aquell moment es varen donar un parell de circumstàncies un xic contradictòries a nivell comercial: per una banda, en castellà, va ser editada per l’editorial Tusquets i això va fer que el llibre tingues molta difusió. Per altra banda, en català, sortia d’una editorial totalment desconeguda com era en aquells moments Periscopi. Tot i això va tenir una bona acollida del públic.

Per què la va publicar Periscopi? Perquè era tot una declaració d’intencions del tipus de literatura que es treballa des de l’editorial. Es tracta d’una jove narradora força desconeguda. Amb veu pròpia. En la seva literatura hi ha moltes capes. És lírica i conté molt nivell simbòlic.

Com a curiositat ens comenta que Terra de caimans va ser finalista dels premis Pulitzer en un any on hi va haver tres finalistes i cap guanyador. Els jutges varen ser incapaços per decidir-se en concret per cap de les tres.

 

A l’Aniol li agrada molt que la llegim. Ens manifesta que li interessa conèixer la nostra opinió de lectors envers una novel·la que ja porta uns quants anys publicada.

 

La Carme, que ja l’havia llegida fa anys, ens comenta que ella no ha notat els pas dels anys. Justament ens diu que l’ha gaudit perquè hi ha trobat nous detalls que en la primera lectura li varen passar més desapercebuts. Les sensacions que li han arribat han estat força similars que en el primer cop.

La resta de lectors estem força dividits. A alguns els ha agradat i a altres gens. Tot depèn molt de si ens deixem o no emportar per la imaginació o el realisme màgic que traspua.

Ens hem trobat amb una novel·la iniciàtica que parla del dol, de la relació entre germans, de la relació pares i fills, de la supervivència en un entorn hostil... És una crítica social que traspua exuberància, lírica i que transmet la cultura vasta de l’escriptora.

Així doncs, segons l’experiència de cadascú, n’hi ha que la recomanarien sense pensar-s’ho i altres no ho farien mai. Veure les diferents opinions que genera una lectura és el que ens enriqueix a tots, oi?

Gràcies Carme per fer-nos més rics en cada proposta lectora!