19 d’octubre 2023
“Hiroshima” de J Hersey al Club DeLectura
15 de juny 2023
“Nada” de Carmen Laforet al Club DeLectura
- Nada és la solitud. La devastació. El res.
- A Nada és descriu la ciutat de Barcelona des del sentiment. No descriu gairebé cap lloc físicament.
- Tot, protagonistes i ciutat, està desdibuixat. No descriu res en profunditat.
- És una novel·la que parla de la postguerra i està escrita dins de la postguerra. Això la fa única. No es pot classificar en cap moviment literari.
- Totalment apolítica. Segurament si no ho hagués estat no hauria prosperat de la manera que ho va fer.
- El narrador es testimonial. Es a dir, el narrador és en tercera persona però no ho sap pas tot. És un narrador que observa i parla d’allò que veu.
- Si Andrea és aquest narrador testimoni el protagonista principal és en Roman. Al seu voltant pivoten els altres personatges.
- És una novel·la femenina. Els motors narratius son dones: l’àvia, l’Andrea, Ena, la mare de l’Ena, la Glòria...
18 de maig 2023
“L’imperi del dolor” de Patrick Raden Keefe al Club DeLectura
16 de març 2023
Ma Aurèlia Campmany al Club DeLectura
20 d’octubre 2022
2022_10 Mendoza al club DeLectura amb "Riña de gatos"
22 de setembre 2022
XII edició del Club DeLectura
26 de maig 2022
Trobada del cdLA per parlar de “Las intermitències de la muerte” de Saramago
Ahir vespre ens varem trobar algunes persones del cdLA per parlar de “Las intermitències de la muerte” de Saramago.
A proposta de la Carme hem començat una nova manera d’iniciar la trobada. En aquesta ocasió ha estat en toni qui ens la feta i a partir de la seva introducció la resta hem anat opinant. La Carme, com sempre, ens ha “il·luminat” en moments concrets de la tertúlia.
El debat, en aquesta ocasió ha estat ric i divers... i la posta en escena del Toni impecable!!! Us deixem aquí el que ells ens ha transmès. Moltes gràcies Toni!!!
"Sessió del club de lectura de l’Ateneu de la Vall del Llémena
Llibre del mes : Las Intermitencias de la muerte. Autor: José Saramago
Biblioteca de Sant Gregori, 25 maig 2022
Comentari del llibre a càrrec d’en Toni Codina
Tema
Es una novel·la assagística que planteja que passaria si un dia en un sol país indeterminat però en un temps contemporani les persones deixessin de morir.
La immortalitat, que no la malaltia ni el progressiu envelliment de les persones que romanen, fa trontollar els fonaments i sentit de la pròpia església: sense mort no hi ha resurrecció i sense resurrecció no hi ha l’església, que és qui governa a la terra gràcies a gestionar el cel (pàg. 25). Les funeràries i les assegurances de vida abocades a la fallida troben ardits de joc brut per eludir la bancarrota. La màfia/estat, com sempre, troba noves maneres de fer negoci amb el que li és propi, l’extorsió i la violència.
Es presenten nous problemes socials com la sobresaturació hospitalària de malalts incurables però immortals, el col·lapse dels geriàtrics plens de vells decrèpits i un nombre de cuidadors de vells i malalts que tendeix a l’infinit. Apareixen noves formes d’egoisme i el desig de mort de l’altri -per altra banda impossible- per així lliurar-se de la tasca malagradosa d’exercir de cuidador perenne d’un familiar moribund*.
Estil
Saramago escriu lineal sense punts ni tampoc distinció gràfica quan els personatges dialoguen, sempre seguit, sempre endavant. La redacció està recarregada de frases subordinades per descriure actes, fets o situacions completament simples i irrellevants en relació a l’argument o a la comprensió dels esdeveniments. Es una característica sorprenent i sovint divertida més que no feixuga. Tenim exemples a cada pàgina però comento una mostra: el relator ens puntualitza d’on treu els diners la Mort per pagar el taxi. Que més dona aquest detall? Perquè treu contínuament a col·lació nimietats, insignificances? Intento descobrir perquè escriu amb aquesta faisó. Em costa. Em decideixo finalment per una explicació: en Saramago escriu així perquè es la seva manera d’explicar-nos la realitat, que les petiteses diàries son part rellevant i decisiva de la vida.
Compendi
El relat cap al final ens descobreix el seu propòsit, presentar la victòria de l’amor sobre la mort. Encara que sabem que és una ficció, una excepció irreal i excepcional ha construït una original fantasia que ens dona una fresca esperança, o no.
Entre moltes dues reflexions inspiradores o que provoquen topades personals
pàg. 37* “Los hogares para la 3a y 4a edad, esas benefactoras instituciones creadas en atención a la tranquilidad de las familias que no tienen tiempo ni paciencia para limpiar los mocos, atender los esfinteres fatigados y levantarse de noche para poner la bacinilla, tampoco tardaran, tal y como ya lo habian hecho los hospitales y las funerarias, en dar con la cabeza en el muro de las lamentaciones”
pàg. 44 i 45 ... la muerte era absolutamente fundamental para la realización del reino de dios ... un futuro sin muerte implicaria un dios ausente por no decir desaparecido.
La religiones, todas, por más vueltas que le demos, no tienen otra razón para existir que sea la muerte, la necesitan como pan para la boca............ para que las personas se pasen toda la vida con el miedo colgado en el cuello
El paraíso o el infierno o cosa ninguna, lo que pase después de la muerte nos importa mucho menos (a l’esglèsia) de lo que generalmente se cree, la religión .. es asunto de la tierra no del cielo"
27 de gener 2022
Terra de caimans al club DeLectura
Ahir vespre vàrem trobar-nos virtualment per comentar Terra de caimans de Karen Russell. Ens va acompanyar el seu editor en català, l’Aniol Rafel. La nostra súper conductora va ser la Carme Callejon.
L’Aniol ens va explicar que Terra de caimans va ser la primera novel·la que va editar Periscopi. Ara ja fa 12 anys. En aquell moment es varen donar un parell de circumstàncies un xic contradictòries a nivell comercial: per una banda, en castellà, va ser editada per l’editorial Tusquets i això va fer que el llibre tingues molta difusió. Per altra banda, en català, sortia d’una editorial totalment desconeguda com era en aquells moments Periscopi. Tot i això va tenir una bona acollida del públic.
Per què la va publicar Periscopi? Perquè era tot una declaració d’intencions del tipus de literatura que es treballa des de l’editorial. Es tracta d’una jove narradora força desconeguda. Amb veu pròpia. En la seva literatura hi ha moltes capes. És lírica i conté molt nivell simbòlic.
Com a curiositat ens comenta que Terra de caimans va ser finalista dels premis Pulitzer en un any on hi va haver tres finalistes i cap guanyador. Els jutges varen ser incapaços per decidir-se en concret per cap de les tres.
A l’Aniol li agrada molt que la llegim. Ens manifesta que li interessa conèixer la nostra opinió de lectors envers una novel·la que ja porta uns quants anys publicada.
La Carme, que ja l’havia llegida fa anys, ens comenta que ella no ha notat els pas dels anys. Justament ens diu que l’ha gaudit perquè hi ha trobat nous detalls que en la primera lectura li varen passar més desapercebuts. Les sensacions que li han arribat han estat força similars que en el primer cop.
La resta de lectors estem força dividits. A alguns els ha agradat i a altres gens. Tot depèn molt de si ens deixem o no emportar per la imaginació o el realisme màgic que traspua.
Ens hem trobat amb una novel·la iniciàtica que parla del dol, de la relació entre germans, de la relació pares i fills, de la supervivència en un entorn hostil... És una crítica social que traspua exuberància, lírica i que transmet la cultura vasta de l’escriptora.
Així doncs, segons l’experiència de cadascú, n’hi ha que la recomanarien sense pensar-s’ho i altres no ho farien mai. Veure les diferents opinions que genera una lectura és el que ens enriqueix a tots, oi?
Gràcies Carme per fer-nos més rics en cada proposta lectora!
17 de juny 2021
Comentem “la veïna del costat” al club DeLectura
21 de gener 2021
Comentem “Un, ningú i cent mil” al Club de Lectura d’Adults
Moltes gràcies Oriol per ser tan encantador. Moltes gràcies Carme, un cop més, per la proposta. Moltes gràcies a tots i totes per les vostres aportacions.
22 d’octubre 2020
"La campana de vidre" al Club DeLectura
15 d’octubre 2020
10 anys de Club de Lectura d’Adults a Sant Gregori
Justament el mes d’octubre de fa deu anys es va iniciar el Club de Lectura d’Adults a Sant Gregori. La seva impulsora i també dinamitzadora, la Carme Callejon, en parla a l’entrevista que en Narcís Carreres li ha fet per la ràdio de Sant Gregori.
Aquí teniu l’enllaç a l’entrevista.
10 anys que han estat immillorables i que esperem siguin, coma mínim, 10 anys més. Gràcies a tothom per fer-ho possible!