Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manel Bielsa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manel Bielsa. Mostrar tots els missatges

24 de febrer 2020

Exposició fotogràfica: “Roma, la Humanitat de les llambordes” de Manel Bielsa

En Manel Bielsa és un activista cultural. Relacionat amb el món de l’art gironí, amb aquesta exposició, ha anat una mica més enllà i ens diu: 
"US IMAGINEU ? 

Us imagineu que es convertís en realitat aquella frase que tants cops hem dit, pensat o escoltat, quan estem davant d’un edifici històric o unes ruïnes ? 
... AH ! SI AQUESTES PEDRES PARLESIN !!!!
Us imagineu que es descobrís un sistema, semblant al mètode del Carboni 14, que fes parlar les pedres? Tot el que “ han vist “! Des d’abans de l’aparició de la humanitat?... i des de que l’home habita el planeta? ... 

Què ens explicarien ? 
Doncs ara, un nodrit grapat d’escriptors, han fet “ parlar les pedres “, però no unes pedres qualsevol, unes pedres que des de temps immemorials, la humanitat ha trepitja , a peu nu o protegit amb innumerables models de calçats o amb una incomptable quantitat de sistemes de transport, que l’enginy i les necessitats han anat creant. 



Les calçades gregues o romanes, construïdes amb grans lloses, que, mantingudes i millorades durant segles, es van convertir en carreteres i carrers empedrats amb les humils llambordes, construïdes amb pedres de granit o d’altres materials propis de cada lloc, o com des de la Garrotxa, en concret des de Castellfollit de la Roca, amb el dur basalt, aflorat durant mil·lennis, des del mes profund de la Terra, en nombroses erupcions volcàniques i que han servit per abastir a molts carrers de pobles i ciutats de Catalunya.

La poesia i la prosa, acompanyen unes imatges on la llamborda es omnipresent. Els que ja tenim una edat, recordem nostra infància, d’una vida que hem caminat sobre les llambordes, les passes que sentíem i ens atemorien quan tornàvem a casa de nit, els cops secs del pal del "sereno", l’olor a terra mullada quan plovia i a la primavera els brins d’herba que s’escolaven entre elles fent reverdir els carrers, que llavors, tot just eren transitats pel carro de les escombraries o pel cotxe del metge, l’únic del meu carrer ... 

Avui en dia , encara hi han carrers on les podem veure a plena vista i d’altres hi son , sota una capa de ciment o de negre asfalt ... 

Ah! 
Si les LLAMBORDES parlessin !!!
 Manel Bielsa  

Us encoratgem a venir a la biblioteca i gaudir d’aquestes magnífiques fotografies que tindrem tot el mes de març!