Ahir a les set de la tarda, a la Biblioteca, varem tenir la presentació del llibre “El meu paradís d’Adri” de Pius Pujades. Hi varen participar Àngel Madrià director de l’editorial Gavarres; Carme Gubau com a dinamitzadora cultural; i Pius Pujades autor del llibre.
La primera persona en parlar va ser l’editor àngel Madrià. Ell ens va explicar que va llegir el llibre de Pius Pujades si li va agradar molt... però es va trobar en un dilema... On el podia posar de les col·leccions que tenien en aquell moment? En veure que el llibre complia amb alguns requisits però amb d’altres en marxava varen decidir crear una nova col·lecció “Temps d’ahir”. Val a dir que ja tenen un altre llibre en dansa per aquesta nova col·lecció.
El llibre doncs compta, segons A. Madrià, amb un parell de virtuts: la capacitat de memòria de Pius Pujades (on no arriba la memòria hi ha literatura) i l’esperit periodístic de l’autor. Ens ha posat un símil... aquesta obra seria el que en cinema ha estat “cinema paraíso”. Bé, oi?
La Carme ens parla de les bondats i alegries que li ha aportat la seva lectura. De com l’ha atrapat, de les ressonàncies del seu propi passat. I ens recomana vivament llegir-lo perquè, segons les seves paraules “ens farà sentir com a casa”
Ens dona les gràcies als assistents, a Pius per haver-lo escrit i a l’editor per l’encert de la nova col·lecció.
Finalment en Pius Pujades, sense saber que més afegir al que havien dit els seus predecessors en la presentació – que varen parlar de molts i molts temes- ens va parlar d’alguns personatges que hi surten, de les feines del camp, del que menjaven, de com parlaven. Ho fa tant i tant bé que es crea una tertúlia entre els presents.
Així doncs, si el llibre és tant amè com la presentació d’ahir de ben segur que passarem una bona estona llegint-lo! Aviat el tindrem a punt al fons de la Biblioteca!!!
