Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aniol Rafel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aniol Rafel. Mostrar tots els missatges

27 de gener 2022

Terra de caimans al club DeLectura

Ahir vespre vàrem trobar-nos virtualment per comentar Terra de caimans de Karen Russell. Ens va acompanyar el seu editor en català, l’Aniol Rafel. La nostra súper conductora va ser la Carme Callejon.


Abans que cadascú de nosaltres dones la seva opinió la Carme va agrair, en nom de tothom, la presencia de l’Aniol a la tertúlia. Tot seguit li va donar peu perquè ens poses una mica en situació de la novel·la.

 

L’Aniol ens va explicar que Terra de caimans va ser la primera novel·la que va editar Periscopi. Ara ja fa 12 anys. En aquell moment es varen donar un parell de circumstàncies un xic contradictòries a nivell comercial: per una banda, en castellà, va ser editada per l’editorial Tusquets i això va fer que el llibre tingues molta difusió. Per altra banda, en català, sortia d’una editorial totalment desconeguda com era en aquells moments Periscopi. Tot i això va tenir una bona acollida del públic.

Per què la va publicar Periscopi? Perquè era tot una declaració d’intencions del tipus de literatura que es treballa des de l’editorial. Es tracta d’una jove narradora força desconeguda. Amb veu pròpia. En la seva literatura hi ha moltes capes. És lírica i conté molt nivell simbòlic.

Com a curiositat ens comenta que Terra de caimans va ser finalista dels premis Pulitzer en un any on hi va haver tres finalistes i cap guanyador. Els jutges varen ser incapaços per decidir-se en concret per cap de les tres.

 

A l’Aniol li agrada molt que la llegim. Ens manifesta que li interessa conèixer la nostra opinió de lectors envers una novel·la que ja porta uns quants anys publicada.

 

La Carme, que ja l’havia llegida fa anys, ens comenta que ella no ha notat els pas dels anys. Justament ens diu que l’ha gaudit perquè hi ha trobat nous detalls que en la primera lectura li varen passar més desapercebuts. Les sensacions que li han arribat han estat força similars que en el primer cop.

La resta de lectors estem força dividits. A alguns els ha agradat i a altres gens. Tot depèn molt de si ens deixem o no emportar per la imaginació o el realisme màgic que traspua.

Ens hem trobat amb una novel·la iniciàtica que parla del dol, de la relació entre germans, de la relació pares i fills, de la supervivència en un entorn hostil... És una crítica social que traspua exuberància, lírica i que transmet la cultura vasta de l’escriptora.

Així doncs, segons l’experiència de cadascú, n’hi ha que la recomanarien sense pensar-s’ho i altres no ho farien mai. Veure les diferents opinions que genera una lectura és el que ens enriqueix a tots, oi?

Gràcies Carme per fer-nos més rics en cada proposta lectora!