UN GRAVAT HISTÒRIC per
Carles Sapena
"El nostre veí i lector Narcís Canadell - de la Llibreria Canadell de Sant Gregori- va demanar un llibre singular que només és consultable en sala: el volum I del
Cançoner Popular de Catalunya, que en realitat és un Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, recollit per Francesc Pujol i
Joan Amades i editat a Barcelona l’any MCMXXXVI.
L’interès de la vinguda a la Biblioteca MMiP d’aquest llibre que es conserva a la
Central de Préstec i Serveis Especials (CePSE) guardava relació amb el treball d’estudi de la cultura local que ocupa el lleure d’en Narcís. Concretament, l’entrada corresponent al Contrapàs on es reprodueix un gravat singularíssim i únic: la instrucció gràfica del ball que va editar el veí de Sant Gregori Jaume Ros Vilaplana.
El Contrapàs és un moviment coreogràfic que es documenta en el segle XV amb varietat de tipologies per les maneres de puntejar i interpretar. El ball va decaure amb la irrupció de la sardana que va instituir
Pep Ventura.
Jaume Ros Vilaplana va fer cinc edicions del gravat que va ser successivament imprès a Vic, Girona i Barcelona. Les de Vic daten de 1845 i 1859 mentre que de les altres tirades se’n desconeix la data. El full es decorat per un encapçalament de boixos rústics: dos grups de sonadors als extrems i un grup de dansaires al mig.
Jaume Ros Vilaplana, doncs, no va ser el creador de la dansa sinó un editor que va aconseguir la popularització. L’àrea d’influència del contrapàs és molt extensa i registra diferents variants: el contrapàs llarg, el curt i el cerdà. I amb acceptacions comarcals repartides: el llarg a la Garrotxa, el Ripollès, el Bergadà i la Gavatxeria (el Baix Aude); el curt a Andorra, Plana de Vic, Maresme, Lluçanès i Moianès; el cerdà a Cerdanya, l’Urgellet i l’Urgell.
L’estampa gràfica ha tornat uns dies al poble de l’editor. L’obra ha escampat el nom de Sant Gregori arreu del Principat, les Valls d’Andorra i Occitània. Ve estar fer-ne memòria. "
Gràcies Carles, gràcies Narcis.