Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicens Pages. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicens Pages. Mostrar tots els missatges

21 d’abril 2015

Club de Lectura amb Vicens Pages

Gràcies al Club DeLectura patrocinat per l’Ateneu i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Gregori  el dijous passat varem comptar amb la presència de Vicens Pagès a la biblioteca. 



 

Amb ell varem comentar la seva obra i en especial la seva novel•la Dies de frontera que, tal i com ell mateix ens va explicar, forma part d’una tetralogia, i n’és el final. En aquest post en podríem parlar abastament però hi ha una entrada al nosaltresllegim que ho fa molt i molt bé. 

La Carme ens va presentar al multipremiat autor com “una persona capaç de fer simple o fàcil allò tan complexa com el fet de parlar de la vida humana”. Parlant amb ell ens va confessar: “jo acabo fart perquè vosaltres, lectors, gaudiu de la lectura”. 

Realment la sensació, que tenim la majoria dels presents en la tertúlia, és d’haver llegit un llibre fàcil, sense massa complicacions. És només quan parlem amb ell que ens adonem que hi ha un treball molt més profund del que nosaltres entreveiem primerament. Hi ha tot un engranatge, “complicacions logístiques” en diu ell, que han fet que la novel•la sigui com és. Per exemple: que hi hagi la trobada en el tren entre la Teresa i Cosme, però que llavors l’escena se situï a la Jonquera, on no hi ha tren, fa que la narració circuli de la manera que ho fa. 

Li fem preguntes sobre la novel•la, sobre la vida en general, sobre la seva vida personal... i Vicens ens mira a tots mentre va destriant el que ens diu. Ho sospesa. Les nostres paraules són escoltades, les nostres idees queden acotxades, embolicades. Quan comença a parlar, sembla com si no ens contestes exactament el que preguntàvem, però sí. De cop i volta ens trobem de cares amb la seva pròpia idea, amb el que realment ell ens vol explicar, amb el que ell vol que ens adonem sense dir-nos-ho directament. 

Els seus ulls són foscos i, les seves pestanyes gruixudes, com d’ogre, fan que el seu posat sigui seriós però en realitat la seva expressió facial traspua ironia. Està atent a cadascun de nosaltres, pendent de captar qualsevol moviment que en qualsevol altre moment potser sortirà en qualsevulla de les seves obres, tal i com li ha passat en aquesta tetralogia. S’estableix, doncs, un diàleg entre els assistents i l’autor on totes les parts són escoltades.

Resumint-ho molt ens varem trobar en una tertúlia sobre un llibre que “explica la vida d’una gent normal de manera anormal” amb un autor amè, que ens va fer treballar de manera justa ;) Així doncs, des d’aquest raconet, us animem a que el llegiu i si podeu assistiu a alguna de les moltes tertúlies i o conferències que realitza i en gaudiu tant com hem fet nosaltres.