2a trobada de la colla BiblioMans Dimarts 11 de novembre del 2025

Com que a la trobada anterior ens ho vam passar tan bé no us podeu imaginar amb quines ganes hem entrat a la sala on faríem la segona trobada de la colla del grup de BiblioMans.

 

Hem tornat a descobrir una muntanya de llibres que no sabíem que podíem trobar en els prestatges de la biblioteca i, com serà a cada trobada, farem alguna cosa relacionada amb el llibres que descobrim, àlbums il·lustrats, llibres de contes, guies per realitzar manualitats…

En aquesta trobada hem treballat amb pintures i diferents objectes per fer impressions sobre paper: taps, peces de fusta, agulles d’estendre, penques d’api, diferents peces de plàstic, esponges, fulles, pinzells, raspalls, etc. Volíem fer el quadre més bonic del món, i sabeu què? doncs, que això és el que ens ha sortit, el quadre més bonic del món.

 

Així que, ja us podeu imaginar el tema dels llibres que hem estat llegint i fullejant, llibres sobre els colors, llibres amb imatges de dibuixos i quadres impressionants, guies de manualitats amb pintura, històries de qui intentava sortint-se’n dibuixant…

 

Ens ho hem tornat a passar molt bé…!

 

Club de Lectura per a joves d’ESO 2a trobada. Dimecres 5 de novembre del 2025

Avui hi érem tota la colla. L’any passat érem una colla molt petita, només tres, però ara ja en som el doble, sis! 

 

Hem estat comentant Gro, d’Adam O., el llibre que hem estat llegint. No ho sembla però té el seu “intringulis” aquest llibre. Demana no perdre’t per dins de la història a risc de perdre’n el fil. No tothom l’ha pogut entendre, però després de comentar-lo i d’engrunar la història l’hem anat entenent i hem trobat que és un llibre molt potent.

 

Després hem ficat el nas dins de Persèpolis, de Marjane Satrapi, una novel·la gràfica autobiogràfica. Tot i que és un còmic no és una lectura només per divertir-se, ben al contrari. La vida de Marjane no és un camí de roses, L’Iran és un país dominat per islamistes integrals que fan la vida dura a tothom i migrar per viure en llibertat no serà la millor opció per la Marjane. Aquest llibre promet una retrobada, el mes que ve, de moltes preguntes i de molts comentaris. 

 

Fins la propera trobada!

 

2a trobada del club de lectura. Cicle Mitjà, dimecres 5-11-2025

Que bé, altra vegada compartim lectures! I és que teníem ganes de tornar a fullejar els llibres que hem estat llegint des de que ens vam trobar. 

 

La Gallina Crestablava, de Daniel Nesquens i de Mariona Cabassa traduït per la Laia Fidalgo, és un dels llibres que hem estat llegint a casa. És un llibre sorprenent. I és que això de que la història passi a sobre d’unes estovalles és molt divertit. També teníem una pila de preguntes sobre les il·lustracions del llibre. I és que val la pena aturar-se a observar bé les il·lustracions, hi descobreixes molta informació que no trobes en el text. 

 

L’altre llibre que hem llegit, Atena i l’olivera, el judici de Paris, la maledicció de Cassandra de Geraldine McCaughrean, amb il·lustracions de Tony Ross l’hem trobat molt interessant, tant que, sortint de la trobada del club, uns quants de nosaltres hem demanat més números d’aquesta col·lecció, i és que això de la mitologia grega té el seu “intringulis”, sobretot el Cavall de Troia 😊. 

 

I després hem vist quins llibres llegiríem aquest mes, L’Enfonsa Pirates de Jonny Duddle i Precisament així del gran escriptor Rudyart Kipling. El primer sembla molt divertit i hem de descobrir quina mena de personatge és un violinista que hi surt. L’altre ens ha posat molt contents, perquè és molt gruixut i podrem llegir molt, molt i molt! 

 

Ja ens estem morint de ganes de tornar-nos a trobar, i encara falta un mes 😕 !!!

 

2a trobada del club de lectura. Cicle Mitjà, dimarts 4-11-2025

Altra vegada ens tornem a trobar! Ens moríem de ganes de poder explicar que havíem descobert l’enigma amagat a l’àlbum il·lustrat que hem llegit aquesta vegada, L’enfonsa pirates, de Jonny Duddle. L’enigma era: “quina mena de personatge és el violinista de la història?”. Fàcil, és un titella enviat pel monstre que els enfonsarà el vaixell. Un àlbum que no us podeu perdre! 

 

Aquest enigma ens ha fet aprendre que, si t’hi fixes bé, les il·lustracions aporten molta més informació que no ens pensem. 

 

També hem estat llegint a casa Precisament així, de Rudyard Kipling, un recull de contes interessants i divertits. Hi hem trobat paraules que desconeixíem, perquè ha estat traduït per un gran escriptor català que, és clar, fa servir un bon vocabulari.

 

Després hem vist en un ordinador un tràiler de la pel·lícula L’exprés polar, i és que aquest film està inspirat en el llibre que llegirem d’aquest mateix títol, escrit i il·lustrat per ChrisnVan Allsburg. 

 

L’altre llibre que llegirem és Fredoroses, fregitel·les i frigorífics: un conte d'amor i de gelats, de Margaret Mahy. De la Margaret Mahy hi ha qui ja n’ha llegit algun llibre que ens va agradar molt. 

 

Avui hem après que val la pena fixar-se bé en les il·lustracions i a valorar una bona traducció, entre altres coses. 

 

Fins el mes que ve!!! 

 

 

2025_10 1a trobada de la colla Bibliomans

Amb quines ganes i amb quanta il·lusió hem entrat a la sala on faríem la primera trobada de la colla Bibliomans. 

 

En aquestes trobades descobrirem una pila de llibres que no sabíem que hi ha a la biblioteca i farem alguna cosa amb les mans relacionada amb el llibres que veurem.

 

Avui es tractava de fer una bosseta de roba, un petit sac. Ens han donat un tros de tela que podíem pintar amb retoladors especials per roba, decorar-lo o escriure-hi el nostre nom. Després l’hem cosit a màquina i li hem passat una cinta per una tavella que ja estava cosida amb un imperdible. Han quedat precioses! 

 

Abans, però, hem estat veient que a la biblioteca hi ha molts llibres que desconeixíem, des d’àlbums il·lustrats amb el tema de la roba i dels sacs fins a llibres que ens ensenyen a cosir diferents projectes, amb patrons i tot. Algunes ens hem endut algun dels llibres perquè són molt interessants. 

 

Ens ho hem passat tan bé…! 

 

 

Dimecres 8 d’octubre del 2025 1ª trobada del Club de Lectura d’alumnes d’ESO

Semblava que seria impossible, però… ho hem aconseguit! Som sis al club!!! Bé, a la foto només som cinc, però és que faltava una noia que avui no podia venir. Estem molt contentes les tres que ja veníem l’any passat, teníem molta por de no ser prou colla i no poder repetir club enguany, tan interessant que ho trobem!!! 

 

  

 

Després de presentar-nos i d’explicar perquè volem formar part del club hem anat per feina: triar els llibres que volem llegir i treballar durant aquest curs. 

 

La nostra conductora ens ha posat sobre la taula una bona pila de llibres que ella pensava que ens podrien interessar. Entre tots hem anat triant els llibres. N’hi havia molts d’interessants, llibres que ja n’havíem sentit a parlar, o que n’havíem vist una pel·lícula que s’ha fet sobre el llibre, o que una amiga l’ha llegit o l’està llegint, o que coneixem qui l’ha escrit i que ja n’hem llegit llibres que ens han agradat… Hem votat els que ens agradaven més, hem fet la tria i ja els tenim repartits al llarg de tot el curs. Som molt eficients😄

 

Ah! vam endur-nos a casa per llegir Gro de Adam O. És clar, aquest no l’hem pogut triar, ens l’ha proposat la nostra conductora, però per la introducció que ens en ha fet sembla molt enigmàtic. Estem que ens llegim a sobre! 

 

9 d’octubre del 2025 Primera trobada del club de lectura CS

Què bé, ja hi tornem! N’hi ha que ja ens coneixem de l’any passat, però també n’hi ha que no. Som molts! Tot i que ens sabia greu que en faltessin de la colla de l’any passat. Però per compensar tindrem algunes noves companyies. Guai! 

 

Hem estat compartint els llibres que hem llegit aquest estiu i les raons que ens empenyen a formar part del grup. Tots hi estem perquè ens agrada llegir, perquè volem aprendre a treure tot el suc dels llibres que llegim. 

 

El primer llibre que llegirem va de mitologia grega, es titula Atalanta : una jovencella a la Grècia del déus i dels herois. Fantàstic! Perquè no en sabem massa de mitologia antiga. La nostra conductora, la Sessi, ens en ha fet cinc cèntims i la cosa promet. Mentre ens introduïa el llibre estàvem encantats amb les històries que ens explicava, escoltant-la amb molta atenció. És un llibre escrit per en Gianni Rodari, que ja ens sona el seu nom perquè alguna cosa hem llegit d’ell. 

 

Així que la conductora ens els ha entregat ja hem començat a fullejar-los. Estàvem que ens llegíem a sobre. Tot i que com que hi havia exemplars amb il·lustracions i sense... algú s’ha quedat amb ganes de tenir l’altre. 

 

Ja tenim ganes de tornar-nos a trobar per comentar-lo! 

 

 

Dimecres 8-10-2025 1a trobada del club de lectura de cicle mitjà

Per fi ha arribat el dia de la primera trobada del Club da Lectura! En teníem moltes ganes! 

 

Sabíem que això d’un club de lectura va de llegir llibres, de comentar-los, de compartir-los, i això sabíem que ens agradaria, perquè ens agrada molt llegir a tota la colla que som. 

 

La nostra conductora ja ens esperava. Es diu Sessi (la coneixeu?) i estava molt contenta de veure’ns. Ella ens anirà proposant els llibres que anirem llegint i ens ensenyarà a llegir-los traient-los-hi tot el suc. És com una àvia que sap molt de llibres perquè ha llegit moltíssim. 

 

Ara sabem que el club de lectura no és un lloc, sinó una colla de persones. Nosaltres som el club i el nostre lloc de trobada és la biblioteca, que és qui ho organitza. Ens trobarem un dimecres al mes. 

 

Ara també sabem que llegirem àlbums il·lustrats (que la gent es pensa que només són per canalla petita, però no és així) perquè cal tenir els ulls ben oberts per treure’n tot el suc, entre el text i les il·lustracions. Això ens farà aprendre molt de llegir, tant texts com imatges. També llegirem llibres de lectura. 

 

Hem estat veient La gallina Crestablava, de Daniel Nesquens i amb il·lustracions de la Mariona Cabassa. És un àlbum il·lustrat molt divertit que et fa treballar molt la imaginació. 

 

De llibre de lectura tenim Atena i l’olivera, el judici de Paris, la maledicció de Cassandra de Geraldine McCaughrean i amb il·lustracions de Tony Ross. Amb aquest llibre aprendrem de què va això del cavall de Troia i moltes altres coses de les divinitats antigues. És de mitologia. 

 

Ens ho hem passat molt bé i segur que aprendrem molt.

 

Dimarts 7-10-2025 1a trobada del club de lectura de cicle mitjà

Per fi ha arribat el dia de la primera trobada del Club da Lectura! Quina emoció! Sabíem que això d’un club de lectura va de llegir llibres, de comentar-los, de compartir-los, i això sabíem que ens agradaria. També sabíem que la nostra conductora ens els explicaria i ens faria venir ganes de llegir. I sabíem que això ens agradaria. 

 

La nostra conductora ja ens esperava a la porta de la sala on ens reunirem. Es diu Sessi (la coneixeu?) i estava molt contenta de veure’ns. Ella ens anirà proposant els llibres que anirem llegint i ens ensenyarà a llegir-los traient-los-hi tot el suc. És com una àvia que en sap molt de llibres perquè ha llegit moltíssim. 

 

Ara sabem que el club de lectura no és un lloc, sinó una gent. Nosaltres som el club i el nostre lloc de trobada és la biblioteca, que és qui ho organitza. Ens trobarem un dimarts al mes. 

 

Ara també sabem que llegirem àlbums il·lustrats (que la gent es pensa que només són per canalla petita, però no és així) perquè cal tenir els ulls ben oberts per treure’n tot el suc, entre el text i les il·lustracions. I també llegirem llibres de lectura. 

 

Hem estat veient L’Enfonsa Pirates, de Jonny Duddle, que és un gran il·lustrador amb moltes idees per escriure llibres i haurem de veure quina mena de personatge és un violinista que hi surt. 

 

De llibre de lectura tenim Precisament així, de Rudyard Kipling, un llibre de contes que ha guanyat un premi per la seva presentació. Aquest no cal que ens el llegim tot, si no volem, perquè és molt gruixut. 

 

Ens ho hem passat molt bé i segur que aprendrem molt.  

   

 

 

2025_05 Cloenda de la temporada del club de lectura infantil dels dimarts

Aquesta ha estat una trobada molt divertida, perquè hem fet una manualitat. Hem construït un petit objecte per recordar-nos quan bé ens ho hem passat essent membres del club de lectura. Hem fet un imant per enganxar en una superfície de ferro amb el logo del club, l’hem pintat i l’hem enganxat sobre una peça de goma eva pel davant i pel darrera hi hem enganxat un tros d’imant. Ha estat molt divertit llençar-los contra l’estanteria i veure com s’hi enganxaven, ha, ha, ha! 

Hem comentat els llibres que hem llegit. Tots “anaven de” o eren contes tradicionals, però no tothom els ha pogut llegir, hi ha hagut qui, per si de cas li feien por, no els ha tocat. Això ens ha ajudat a comentar que no cal tenir vergonya de tenir por, que és una cosa molt normal, que hi ha molta gent que en té, els grans també, por de les històries, de pel·lícules, d’imaginacions que es tenen… 

La nostra conductora ens ha donat una guia de lectures per si tenim ganes de llegir, perquè avui és el darrer dia que ens trobarem aquest curs. Algú de la colla ja n’havia llegit algun de la guia i resulta que ens els han recomanat perquè els hi han agradat molt. 

I després ens hem abraçat, ens hem fet un petó, ens hem desitjat un bon estiu i fins el proper curs!

 

2025_05 Cloenda Temporada club de lectura per a infants de cicle superior d’ensenyament primari

Avui ha estat, potser, el dia més divertit de tot el curs de Club de Lectura. I si no us ho creieu mireu les fotos i us en adonareu. 

Hem enretirat totes les taules al fons de la sala per tenir força espai i hem estat llegint i fent teatre!!! 

Bé, també hem fet una petita manualitat de record d’aquest curs que hem passat essent membres del club de lectura. Hem fet un imant per enganxar en una superfície de ferro amb el logo del club, l’hem pintat i l’hem enganxat sobre una peça de goma eva pel davant i pel darrera hi hem enganxat un tros d’imant. 

I també hem estat comentant una guia de lectures que ens ha donat la nostra conductora per si tenim ganes de llegir, perquè avui és el darrer dia que ens trobarem aquest curs. Ens els ha comentat i de segur que en triarem uns quants per llegir aquest estiu. Bé, en plegar ja hi ha hagut qui ja se n’enduia a casa algun.

I sobretot, hem estat llegint i fent teatre!!! 

I després ens hem abraçat, ens hem fet un petó, ens hem desitjat un bon estiu i fins el proper curs!

 

2025_05 Trobada del Club de Lectura per a joves d’ESO

Avui13/05/25 en reunir-nos, ens hem trobat que una de les nostres companyes no havia llegit la novel·la que havíem quedat en llegir. Mecatxis! Perquè les altres ens moríem de ganes de comentar-la. Pel poc que hem anat comentant, la que no l’havia llegit, ha començat a tenir-ne moltes ganes d’haver-la llegit, així que, per no fer-li “spoiler” no hem comentat el llibre a fons. Però pel poc que hem comentat ha quedat clar que és una gran novel·la d’allò més recomanable. Ah! si, és Elatsoe, de Darcie Little Badger, no us la perdeu. 

També hem fet una petita manualitat com a record d’aquest club de lectura per a joves d’ESO. Ens ha agradat tant que ens han quedat ganes de continuar el curs que ve. 

Després, la nostra conductora, ens ha donat uns fulls amb propostes de lectura per aquest estiu, o per quan vulguem, és clar, amb dues adreces web perquè puguem triar llibres d’un catàleg que hi ha a la xarxa, son aquestes:

Adreça 1

Adreça 2

Com que un dels llibres que ens ha recomanat és El mur que ens separa de Dan Smith, hem estat comentant aquest fenomen dels murs que a vegades s’han construït en una sola nit, com el mur de Berlin, o el mur que va aixecar Israel contra els palestins, o els que els espanyols han aixecat a Ceuta i a Melilla i d’altres. Ha estat molt interessant. 

I després ens hem abraçat, ens hem fet un petó, ens hem desitjat un bon estiu i fins el proper curs.

 

2025_04 6a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle mitjà d’ensenyament primari

Que bé, dimarts, dia de club de lectura! Abans de que sigui l’hora ja comencem a asseure’ns al voltant de la taula. 

En lloc de començar compartint el que hem anat trobant dins dels llibres que hem estat llegint a casa, avui hem començat ficant el nas en els llibres que llegirem per la propera trobada. Són aquests: 

Dos àlbums il·lustrats i una novel·leta de… por i riure a la vegada! 

Després hem estat comentant els llibres que hem estat llegint a casa, Per un botó, de Carles Cano i il·lustrat per Joma, Tres germanes lladres, d’Elena Odriozola i Un niu de problemes de Terence Blacker il·lustrat per Tony Ross. Tots tres llibres ens han agradat força, perquè són molt divertits. 

L’àlbum il·lustrat Per un botó ens ha ben sorprès força per la manera com està escrit el text, D’esquerra a dreta, de dreta a esquerra, cap per avall, quin embolic tan divertit!. Sort d’en Sherlock Fox, que si no , per culpa d’un botó, una mica més i s’organitza una guerra mundial. 

A Tres germanes lladres ens ha fet molta gràcia veure com una de les germanes Rocamora acaba robant-li tot al seu veí de mica en mica, les gallines, els conills, les cols, les vaques, les pastanagues… Això ens ha sembrat el dubte de com és que, malgrat tot, acaben per ser pares d’una petita lladregota. Si, si, lladregota com sa mare, com les tietes, com les àvies… que el primer que fa és robar-les-hi a totes el cor. 

Un niu de problemes és una novel·la d’una sèrie sobre la Serafina, mig màgica, mig bruixa, mig fada. En aquest episodi fa de mestra a la classe més difícil d’una escola. Al final de la història la classe de tercer, la seva, acaba estimant-la molt i essent la millor del centre. Després de llegir el llibre hem decidit que ens encantaria tenir una mestra com ella. 

I si no ens hem mort de por i de riure llegint el que llegirem a casa, fins la propera trobada!!! 

2025_04 7ena trobada del Club de Lectura per a infants de cicle superior d’ensenyament primari

Ja torna a ser el dijous de la trobada del Club de Lectura. Fantàstic! Abans de l’hora per trobar-nos ja comencem a entrar a l’aula i és que ens ho passem molt bé. Sempre són trobades divertides i profitoses. 

A casa hem estat llegint Objectiu: la Lluna, un dels àlbums del prestigiós creador del personatge Tintín, en Georges Remi, més conegut com a Hergé (“Her” per la r de Remi i “gé” per la g de Georges). El curs passat vam llegir Tintín al Tibet que ens va agradar moltíssim a tota la colla, però el que hem “llegit” aquesta vegada no tant. “Llegit” entre cometes perquè hi ha hagut qui no ha passat de la tercera pàgina. Què per què? doncs perquè han considerat que la font de la lletra era massa difícil de comprendre. Quan després la nostra conductora ens ha anat fent fixar en les pàgines del llibre que no hem ni mirat hem vist que només observant les il·lustracions ens ho hauríem passat divertit: en Milú fent de les seves i prenent xampany, el capità Haddock fent les seves ximpleries, en Tintín assetjat per una colla d’ossets, en Dupond i Dupont fent com sempre el ridícul… i així amb la conductora ens ho hem passat molt bé!

Per la propera trobada Quiquiriquic, de la Núria Llunell, una obra de teatre divertidíssima. Ja ens hem repartit els papers. Quan ens tornem a trobar el mes que ve intentarem representar-la encara que sigui a bocinets. Estem que no ens aguantem de ganes de tornar-nos a trobar!

 

2025_04 7a trobada del club de lectura de CM1

Avui, tot i que els tres llibres que ens vam emportar a casa eren de por, ens ho hem passat pipa! 

Imagineu-vos, per començar La cambra prohibida de Itziar Ezquieta, és un conte de por procedent de la tradició popular castellana que coincideix en alguns aspectes amb el Barbablava de Perrault. Després L’oncle Llop de Xosé Ballesteros i il·lustrat per Roger Olmos, un conte tradicional italià de final inesperat (el llop es menjarà la impertinent de la Carmeta). I per acabar-ho d’arreglar Qui es menjarà la ventafocs? de Francesca Simon i il·lustrat per Tony Ross, un relat d'humor amb els personatges dels contes clàssics en el que el dolents (l’ogre, les germanastres, el llop, la bruixa...) volen menjar-se dels personatges bons (els tres porquets, la Caputxeta, la Ventafocs, la Bella Dorment...) però la cosa, per sort, els surt malament, uf! 

I tot i que eren de por i que ens han fet por - a algú més que altres- hem estat d’acord, gaire bé per unanimitat, que ens han agradat tots tres. Fins i tot hi ha hagut qui ha dit que Qui es menjarà la ventafocs? és un dels millors llibres que ha llegit mai. 

Si que eren una mica estranyes les il·lustracions de L’oncle Llop, però s’hi veien moltes coses si les observaves bé, i això ens ha agradat molt. 

Les il·lustracions de La cambra prohibida, també demanen ser ben observades, expressen més coses de les que veus només mirant per sobre. 

Ha estat interessant explicar entre la mainada que coneixíem el conte de Barbablava a qui no el coneixia. 

Per la propera trobada un de riure i un recull de contes, fantàstic!

 

2025_04 Trobada del club de lectura joves

Aquesta vegada, la nostra conductora, ha pogut venir, ja només porta una crossa per ajudar-se a caminar. Que bé que hagi pogut estar amb nosaltres! 

Ens vam emportar dos llibres per llegir a casa. Un era aquest: 

Potser si que el contingut és interessant, però no ho sabem del cert. Les il·lustracions ens van tombar enrere i se’ns van treure les ganes de llegir-lo, de veritat, les hem trobat horribles. 

L’altre llibre era aquest: 

Tal com diu el seu títol, és una meravella de llibre. Va d’un noiet, en Ben, que enyora una mare que se li acaba de morir i un pare a qui mai no va arribar a conèixer i que, ell ni ho dubte, és viu. I també va de la Rose, una noieta sorda fascinada per una actriu misteriosa de la qual col·lecciona fotografies i notícies. 

En Ben troba, a l’habitació que havia estat de la seva mare, una pista que està convençut que podria portar-lo fins al seu pare. Un accident el tornarà sord. La Rose es fixa en un titular de diari que està convençuda que la portarà fins on vol arribar, fins a l’actriu misteriosa. Misteriosa per nosaltres que llegim el llibre, no pas per ella, però com que és sorda i no ha après a expressar-se no ens ho pot explicar. 

A primera vista, la història den Ben i la de la Rose semblen dues trames independents. La d’ell explicada només amb paraules i la d’ella, només amb dibuixos. Però a mesura que el llibre avança, les dues històries s’entrellacen, es fonen i es converteixen en una de sola. Un relat sobre l’amistat, la vida, la mort, l’univers... i altres meravelles. 

El que més ens ha sorprès i ens ha agradat moltíssim és que dues històries que comencen amb una diferència d’anys acaben totes dues a l’hora. En la vida d’en Ben només ha passat menys d’un any, en la de la Rose uns seixanta. Llibre molt recomanable. 

I a la propera trobada… una d’indis! Bé, la protagonista és lipana apatxe. Elatsoe de Darcie Little Badger. La novel·la és una combinació de misteri, fantasia, terror i mitologia. Promet!

 

2025_03 5a trobada del club de lectura de CM2

Aquest dimarts passat teníem moltes ganes de trobar-nos. Ens moríem de ganes de poder explicar tot el què havíem trobat dins dels àlbums il·lustrats que ens vam endur per llegir a casa. Però aquesta vegada hem començat la trobada al revés, primer hem fet una ullada als llibres que ens emportarem i després hem comentat els que ja ens havíem endut. 

Ens emportarem Per un botó, de Carles Cano i Joma (Josep Maria Rius), un llibre premiat per l’Hospital Sant Joan de Déu. També ens en durem Tres germanes lladres, de Txabi Arnal Gil i Elena Odriozola Belastegui, una il·lustradora de renom internacional. I, per últim, Un niu de problemes, de Terence Blacker il·lustrat per Tony Lee Ros. Tots tres prometen d’allò més. 

I ara, els que hem llegit a casa. Havíem de trobar a quines pàgines de El conte dels dos ratolins, de la Ruth Brown, l’autora s’havia inspirat en les obres de Giuseppe Arcimboldo, el pintor italià del segle XVI. Ha estat divertit buscar-les. De fet, el mes passat, abans d’anar-nos-en cap a casa, hi havia qui ja les havia trobat 😉! Aquest àlbum il·lustrat amb peces mòbils ens ha agradat molt a tota la colla. 

El príncep feliç, un llibre que Jane Ray, gran autora i il·lustradora, va adaptar a partir d’una conte de Oscar Wild, també ens ha agradat molt. Hi havia qui ja l’havia llegit, però no li ha importat gens tornar-lo a llegir, és d’aquells llibres en que sempre hi descobreixes coses noves. El final del conte és trist, però: per què ha de pagar la pobre oreneta els excessos en vida del príncep? La darrera pàgina no l’hem acabat d’entendre: què hi pinta l’àngel? L’haurem de tornar a llegir més endavant.

Heu llegit Marduix? Doncs, ho heu de fer. Nosaltres ja ho hem fet. És d’un conegut internacionalment, premiat (Creu de Sant Jordi entre d’altres) i prolífic (més de 110 llibres publicats) autor català, Enric Larreula i Vidal. Hem parlat molt sobre aquest llibre, té molt de suc! Hi ha hagut algú de la colla que pensa que és el millor llibre que hagi llegit mai. 

I ara… fins aviat!!!

 

2025_03 6a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle superior d’ensenyament primari

Normalment, en les nostres trobades del Club de Lectura primer parlem del llibre que hem llegit i després del que ens emportarem a casa per llegir. Però avui ho hem fet al revés, primer la nostra conductora ens ha presentat la propera lectura. Serà un llibre d’en Tintín, el de Objectiu: la Lluna de l’autor belga Hergé. Tot i que durant tot el curs estem pendents a veure quan ens tocarà el còmic, quan hem vist que era d’en Tintín ens hem queixat 😕. Però a mida que anàvem parlant-ne semblava que potser sí que ens agradarà. De fet, així que ens els hem repartit per endur-nos-els ja estàvem obrint-los i començant a mirar-nos-els. Segur que quan ens tornem a trobar haurem canviat d’opinió i tindrem ganes de llegir-ne més de còmics d’en Tintín. 

A casa hem estat llegint Contes terrorífics sobre ogres, diables, fantasmes i altres criatures màgiques escrit per Martin Waddell i il·lustrat per Tony Ross, un llibre amb catorze contes de procedència, sobretot, irlandesa. Ens ha agradat moltíssim, alguns contes més que els altres, però és un llibre que no té desaprofitament. I les il·lustracions són boníssimes, algunes ens han agradat moltíssim. Fins i tot algú ha dit que se l’hauria tornat a llegir si hagués tingut més temps😃. I això que quan ens el van entregar per llegir-lo vam pensar que era massa gruixut i que no ens el podríem acabar. 

Un dels contes no l’havíem acabat d’entendre però entre tots l’hem anat explicant de mica en mica i aleshores ja l’hem entès bé. També se’ns feien estranys els noms anglesos dels personatges, però hem trobat una solució: quan els veiem escrits en el text els canviàvem per noms que ens agradessin dins dels nostres caps, a que és bona idea!?

 

2025_03 6 ena Trobada del Club de Lectura per a joves d’ESO

Quin greu, avui hem hagut de fer la trobada via internet, una vídeo trucada. I és que la Sessi, la nostra conductora, encara no pot caminar (us en recordeu que es va trencar una cama?) i la persona que l’havia d’acompanyar a la biblioteca ha tingut un petit accident amb el cotxe (sense greus conseqüències, eh!) i no ens la pogut portar.😓

Ja sabeu que hem estat llegint la novel·la L’evolució de la Calpurnia Tate de la Jakeline Kelly i els còmics que la Daphné Collignon ha escrit i il·lustrat basats en aquesta novel·la. Bé, alguna de nosaltres no ha llegit la novel·la, només els còmics, però, sabeu? després dels comentaris que hem estat fent tot estudiant els llibres se l’ha tornat a endur a casa, li sabia greu haver-se’l perdut! I és que, com acostuma a passar sovint, la novel·la parla de moltes coses que al còmic és difícil d’expressar.

Hem comentat alguns aspectes del caràcter de la Calpurnia que ens han agradat molt, com la seguretat, la valentia i l’autoestima que té. Hem parlat de la sort que té de tenir un avi que l’entén, l’ajuda, l’escolta i l’engresca en les seves ambicions i els seus desitjos. Hem deduït que la gent com ella se sent persona, ni home ni dona, persona. Ens ha agradat el seu costat conciliador, com sap resoldre les situacions difícils que se li presenten evitant els problemes. 

Ens han sobtat molts aspectes de la vida de les dones que van viure als anys en que transcorre la història de la novel·la, finals del segle XIX i principis del XX. També hem vist les traces deixades per l’esclavitud. 

Aquesta noia, la Calpurnia Tate, ens ha agradat molt i la novel·la toca tants temes que no te l’acabes mai. 

A casa ens hem emportat Operació biquini de al Julia Barceló i la Camille Vannier i Meravelles : una novel·la amb textos i imatges de Brian Selznick, l’autor de La invenció de l'Hugo Cabret, un llibre que ja havíem llegit en cursos anteriors. Haureu d’esperar a la propera trobada per saber si són interessants 😁

 

2025_02 5a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle mitjà d’ensenyament primari

Avui ha estat una bona trobada, perquè tenim dos membres nous al nostre club de lectura. I, a demés, la Sessi, la nostra conductora, ha pogut venir, amb cadira de rodes perquè encara té la cama enguixada, però no li havíem de parlar a través de la pantalla de l’ordinador, què bé! 

Hem estat comentant els llibres que hem estat llegint a casa, El conte dels dos ratolins, de la Ruth Brown, El príncep feliç, de la Jane Ray que està basat en un conte de l’Oscar Wild i Marduix, de l’Enric Larreula.

Tots tres ens han agradat molt, però El conte dels dos ratolins ens ha entusiasmat, és súper divertit i molt, molt bonic. A demés té algunes il·lustracions inspirades en el pintor Giuseppe Arcimboldo i hem estat mirant un llibre que parla d’aquest pintor i mirant les seves pintures. Ha estat molt interessant. 

Després hem estat imaginant què podríem fer, si fóssim ratolins com els del llibre, amb una molla de bolígraf, amb una goma d’esborrar, un trosset de roba, un clauet de penjar quadres, un clip per papers… era molt divertit.

Amb el llibre d’El príncep feliç hem estat pensant com s’hauria pogut evitat que l’oreneta hagués de morir ajudant al príncep. Tots hem estat d’acord en que si no hagués viscut en la disbauxa quan era viu, com feien ara els nobles del país, ningú hauria de viure en la pobresa i, per tant, el príncep no hauria hagut de demanar a l’oreneta que no marxés per poder-lo ajudar a repartir l’or que el cobria ni les pedres precioses que portava. 

Per cert, sabeu què és el marduix? Doncs, és una planta aromàtica que dona molt bon gust al menjar i cura algunes dolències. I sabeu qui era Marduix? Doncs una nena bruixeta que acaba essent la mestressa d’una botiga d’herbes remeieres. Marduix és una novel·la molt maca.