Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lectures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lectures. Mostrar tots els missatges

18 de gener 2024

“Ametlla” al club de lectura juvenil

Aquesta tarda s’han trobat uns quants joves al club de lectura juvenil. La seva conductora és Àgata Losantos. Ens ha comentat: 

 "Ametlla, de la coreana Won-Pyung Sohn, ha generat un debat encès sobre múltiples aspectes més enllà del purament literari. Els personatges, la construcció temporal del fil argumental o la veu del narrador han estat motiu de conversa, però també la suposada maldat d'alguns, les desventures diverses que els toca viure i la manera de fer-hi front. Una de les preguntes que han provocat més respostes animades i diferents ha estat: "què t'estimaries més, sentir molt menys que la resta o molt més que la resta?".

 Els lectors han valorat molt positivament l'originalitat de l'argument i la capacitat d'enganxar-te de la narració: una bona lectura compartida! " 


“Cinco horas con Mario” de M. Delibes. Al club DeLectura

Ahir al vespre ens varem trobar al club DeLectura per parlar de Cinco horas con Mario de Miquel Delibes. La nostra conductora, Carme Callejon, ens havia passat tot d’informació addicional que ens va anar molt bé per entendre la novel·la. Us els deixem tot seguit:

 Obra de teatre (Lola Herrera)

Funcion de noche Lola Herrera i Daniel Dicenta (el seu exmarit) analitzen la seva vida en una espècie de pel·lícula documental que va ser molt escandalosa a l'època en què es va estrenar, l'any 1981

Crítica Literària 

En la trobada d’ahir i va a ver clarament dos punts de vista: les persones que, per edat, varen viure d’alguna manera els referents que surten en la novel·la i les persones que no els tenen tant vívids. En els primers, la història els va remoure més intensament, la lectura o relectura – molts ja l’havien llegit fa anys enrere- els va fer somriure tot sovint i el varen viure o reviure com una crítica social. Pels segons va ser una lectura més existencial, és a dir, han viscut la lectura més com anàlisis de la condició humana (p exemple en la relació de parella Menchu/Mario) 


En el que sí varem estar d’acord tots els presents va ser en els següents punts: 
  • Massa repeticions que el fan pesat. Amb menys hagués aconseguit el mateix efecte.
  • El gran i ric vocabulari. Fa servir un castellà autèntic. 
  • El tractament que fa dels tòpics. 
  • I la construcció dels personatges que ens ha semblat molt correcta. Com sempre una trobada molt enriquidora. 
Gràcies Carme per la proposta i a tots els que la feu possible!

 

19 d’octubre 2023

“Hiroshima” de J Hersey al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar al club DeLectura per comentar Hiroshima de John Hersey. La tertúlia va ser conduïda per Carme Callejon

És tracta d'una obra de periodisme narratiu. En aquest gènere no hi ha el conflicte que sí surt en les novel·les. Descriu, habitualment, situacions de denúncia. Està molt ben documentat i quan hi ha diàlegs, aquests no falten a la veritat. 

Pel que hem seguit en la tertúlia molts de nosaltres sabem que va passar a Hiroshima i en tenim una visió de destrucció. Després de llegir aquesta obra ens refermem en la nostra idea i en sorgeixen de noves. P ex: ens ha sorprès el caràcter dels japonesos que agonitzen en silenci, no es queixen, accepten el que els passa amb resignació. Alhora, és tracta d’un llibre molt vital, on les persones entrevistades al llarg de dècades per Hersey han tingut una línia continua de creixement malgrat totes les dificultats en les quals es varen trobar. Hersey probablement va escriure per un públic americà, i alhora intenta donar el punt de vista dels japonesos... 

Com en cada lectura que ens proposa la Carme, aquesta tampoc ens ha deixat indiferents. En tota la tertúlia hi ha un clima de silenci i respecte per qualsevol de les persones que han aportat el seu punt de vista. I es que qualsevol comentari ens ha atrapat! 

Gràcies Carme! I gràcies a tothom per participar!!!


 

16 de setembre 2023

Conferència “llibres sobre llibres” dins de l’”Ofici de llegir” a la biblioteca

Ahir a la tarda varem comptar amb J Jubert i Anny Escatllar parlant-nos de “llibres sobre llibres”. Aquesta és una de les sessions dins del cicle o curs de “L’ofici de llegir... fora de cànon” que imparteix la Fundació Fita
 
En aquesta sessió – podeu trobar tota la informació en el següent enllaç- el doctor Jubert i l’Anny Escatllar mica en mica i sense pausa ens varen anar mostrant el lloc on es guarden els llibres. P. ex: fornícules, prestatges amagats o semi amagats, llibreries, biblioteques... Alhora ens varen anar parlant de diferents tipus de llibres i lectures. A cadascun més interessant. 
 
Alguns dels llibres que ens varen ensenyar son llibres ascensors perquè ens permeten saltar-nos llibres; altres son llibres “subjecte” perquè el llibre actua com a individu; altres son llibres que porten a altres llibres.... Una sessió molt amena i interessant... com totes a les que hem pogut assistir. Us ho recomanem!!! 
 
Moltes gràcies a tothom! 

 

27 de juliol 2023

Entrega de premis de “A l’Estiu viatgem... al fons de la biblioteca”

Aquest any hem començat una activitat de promoció lectora amb mainada de tercer a sisè de primària. La idea ha estat que les persones lectores hagin trobat llibres de diferents matèries: imaginació, còmics, coneixements...I descobrissin materials que potser no triarien. 
 
El premi ha consistit en regalar una entrada doble de cinema obsequi dels cinemes Odeon. S’ha sortejat entre totes les persones participants. 
 
En aquesta primera edició hi ha hagut 29 persones inscrites. I en total s’han llegit 135 documents. Valorem molt positivament tots els comentaris rebuts! 
 
Avui hem fet l’entrega dels premis. La guanyadora ha estat l’Ayla. La resta de participants que ha llegit ha rebut un obsequi cedit pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona. L’entrega l’ha fet Júlia Sunyer, regidora de Cultura de Sant Gregori. 
 

En la foto anterior podeu veure algunes de les persones participants. No totes... n’hi ha que estan de vacances!!! Esperem que estiguin on estiguin les gaudeixin i llegeixin!!!

 

15 de juny 2023

“Nada” de Carmen Laforet al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar a la biblioteca per comentar la novel·la “Nada” de Carmen Laforet. La conducció de la sessió va anar a càrrec de Carme Callejon. 
 
En la sessió d’ahir la Carme ens va anar explicant la vida de Carmen Laforet i la seva obra. Ho va fer per mitjà d’imatges. En el començament semblava ben be com si ens estiguessin explicant una història molt ben trenada... a mica en mica cadascú de nosaltres va anar intervenint per fer la història més plena, molt amena. 
 
Algunes de les aportacions que es varen recollir varen ser: 
  • Nada és la solitud. La devastació. El res. 
  • A Nada és descriu la ciutat de Barcelona des del sentiment. No descriu gairebé cap lloc físicament. 
  • Tot, protagonistes i ciutat, està desdibuixat. No descriu res en profunditat. 
  • És una novel·la que parla de la postguerra i està escrita dins de la postguerra. Això la fa única. No es pot classificar en cap moviment literari. 
  • Totalment apolítica. Segurament si no ho hagués estat no hauria prosperat de la manera que ho va fer. 
  • El narrador es testimonial. Es a dir, el narrador és en tercera persona però no ho sap pas tot. És un narrador que observa i parla d’allò que veu. 
  • Si Andrea és aquest narrador testimoni el protagonista principal és en Roman. Al seu voltant pivoten els altres personatges. 
  • És una novel·la femenina. Els motors narratius son dones: l’àvia, l’Andrea, Ena, la mare de l’Ena, la Glòria... 
Per tot això i per molt més ens trobem davant d’una novel·la que “enganxa”. No se’ns fa estrany que guanyés al 1944 la primera edició del Premi Nadal. I que a dia d’avui es continuï reeditant. 
 
Si mai us trobeu sense saber que llegir... us recomanem Nada de Carmen Laforet.
  Un cop més, gràcies Carme!!!

 

19 de gener 2023

"El quartet de tardor de B Pym al Club DeLectura

Ahir vespre ens varem trobar per parlar del “Quartet de tardor” de Bàrbara Pym. Ens varen acompanyar els editors de Les Hores, la Maria i en Manel. Va conduir la sessió la Carme Callejon. 
 
Abans de parlar de la novel·la en Manel i la Maria ens varen presentar les darreres novetats del seu catàleg. Això ens agrada molt perquè veiem de primera mà quines han estat les motivacions que han tingut ells per triar un llibre o un altre i fer-lo seu. 
 
Pel que fa a la “Quartet de tardor” ens expliquen que es varen donar dues coincidències en el temps que els varen portar a interessar-se per incorporar aquesta petita joia al seu catàleg. Per una banda, en Manel l’havia llegit en castellà i va pensar que li hauria agradat molt poder-lo trobar en català perquè li havia agradat molt. Per altra banda, gairebé en la mateixa època la Maria estava fent una formació relacionat amb literatura on el professor va fer menció justament d’aquesta novel·la fent èmfasi que no hi havia traducció al català. 
 
A nosaltres, com a lectors, hem estat molt contents que prenguessin aquesta decisió!!! doncs a les persones del club els ha agradat descobrir a B. Pym. 
 
No parlarem aquí del que ja podeu trobar en les xarxes. El que sí us podem dir és que ha estat un llibre que, a la majoria, ens ha captivat. Probablement per la descoberta que les persones anònimes també podem formar part de la literatura. En el que sí hem coincidit tots és que hi ha un moment en el qual es produeix un fet on el “quartet” comença a sonar. 
 
A partir de la diversitat de temes que es tracten en la novel·la s’ha generat un clima de diàleg on els editors han format part activa. Ha estat una sessió molt enriquidora. 
 

Gràcies Carme per aquesta proposta!

 

15 de desembre 2022

“Carol” de P. Highsmith al club DeLectura

Ahir vespre algunes persones del club DeLectura ens varem trobar a la biblioteca per parlar de Carol de Patricia Highsmith. La nostra conductora va ser la Carme Callejon. 
 
Abans de trobar-nos la Carme ens va proposar que, a banda de llegir Carol, miréssim la pel·lícula del mateix nom. Va ser un encert perquè en tota la sessió es va anar comparant un amb l’altra. 
 
Es varen anar comentant les semblances i les diferències. P ex: una de les diferències esta en la manera d’enfocar la història. En la novel·la el focus incideix en l’anar i venir mental de les protagonistes. En canvi en la pel·lícula agafen força les escenes més importants del llibre. Això alhora de llegir-lo o de veure-la és nota molt perquè les primeres 100 pàgines de la novel·la, a molts de nosaltres ens han resultat feixugues i en canvi la pelí és molt dinàmica des del començament. 
 
Una altra diferència és troba en l’ofici de Theresa. En el llibre és escenògrafa i en la pel·lícula és fotògrafa. I aquest canvi és fonamental per tal que la peli funcioni bé.
 
Com a semblances veiem que la pelí ha respectat la intenció explícita de l’autora de parlar de l’homosexualitat fent que les protagonistes tinguessin un final bo. En ambdós casos s’aconsegueix però van més enllà perquè tant en la novel·la com en la pel·lícula dibuixen una societat on hi ha precarietat del món artístic i del laboral, la soledat de les persones, el viatge com a eina de creixement ...Alhora, la Carme, ens fa adonar del fet següent: la història comença en dates properes al Nadal i en canvi en lloc no surt l’esperit nadalenc americà. 
 
Per tot l’anterior, i més que no expliquem aquí, es tracta d’una novel·la interessant. Sobretot perquè en la trobada hi va haver diàleg i va donar peu a parlar de molts més temes que no tant sols la sexualitat i o evolució dels personatges. Tot i això, confessem, que molts de nosaltres no la tindríem en la llista de lectures predilectes. 
 
Gràcies Carme per oferir-nos un espai d'expressió i diàleg!

 

 

24 de novembre 2022

Pla i els seus records de Girona al club DeLectura

Ahir al vespre ens varem trobar per parlar de Josep Pla i de la seva obra. Sobretot varem parlar del llibre que havíem llegit “Girona, un llibre de records”. 
 
Amb aquest llibre aprofundim una mica més en la vida i obra de J Pla. D’ell, en el club DeLectura ja havíem llegit “Carrer estret” i alguns de nosaltres no podem evitar fer-ne la comparació. Així ens trobem que per alguns de nosaltres era millor el primer i en canvi altres persones s’han trobat més a gust amb aquest d’ara.... Diuen que “para gustos, colores” i és ben cert! 
 
En la trobada d’ahir es varen parlar de diferents temes. Molts relacionats amb el llibre o amb Pla: la riquesa de vocabulari, la seva personalitat, la seva estimació per Girona (que no pas dels gironins!), la capacitat de descripció de Pla de qualsevol lloc o personatge... Ara bé, penso, que la riquesa de la trobada d’ahir va ser poder anar més enllà dels records de Pla o de la seva persona com a personatge “creat” a mida o de les aportacions que cadascun de nosaltres va fer. 
 
Aquesta impressió ve donada perquè la Carme, per una banda, ens va parlar de la tècnica literària que Pla ha fet servir en aquest llibre. La del mecanoscrit robat. Recurs literari que serveix per donar veracitat en el que tot seguit ens explicarà. 
 
Per altra banda, la Carme hàbilment va obrir debat sobre l’art versus l’artista. Ella es/ens va deixar la següent pregunta que des d’aquí us traslladem: 
 
    Deixareu de llegir a un escriptor o admirar l’obra d’un artista sabent que ha fet res             dolent o que no combregues amb la seva ideologia? 

 

 

20 d’octubre 2022

2022_10 Mendoza al club DeLectura amb "Riña de gatos"

Ahir vespre vàrem tenir una nova sessió del club de lectura. La va conduir a la Carme Callejón i varem parlar de “Riña de gatos” de Mendoza. 
 
 
Realment parlar del llibre en la sessió potser -en la majoria- no ens va aclarir res que cap de nosaltres no haguéssim trobat en la nostra lectura personal. El que sí va estar molt bé va ser poder compartir les nostres opinions. Hi va haver uns diàlegs molt entretinguts!!! 
 
La Carme va començar la sessió passar-nos tot imatges dels diferents quadres que surten al llibre. Alguns de nosaltres ja havíem fet un passeig virtual per aquestes obres perquè realment la novel·la et predisposa a fer-ho! Ens va ensenyar fotografies de diferents espais que encara ara, sí bé no tenen la mateixa funció, es poden trobar en el Madrid actual. Dins d'aquestes fotografies ens va ensenyar alguns dels bars que es mencionen en el llibre (el Chicote, o la Ballena Alegre...) i ens va parlar de l’ambient que s’hi vivia en el moment de la novel·la. Finalment, també ens va ensenyar fotografies d'algunes personalitats de les que surten al llibre. 
 
Amb aquestes imatges i el seu argumentari la Carme ens va demostrar una tècnica concreta que fa servir en Mendoza en aquesta novel·la: escriure un relat de ficció d’un fet que tothom dona per versemblant però que ningú no ha vist. En aquest cas Mendoza s’inventa un quadre que no existeix i el fa desaparèixer. Aquesta trama li permet descriure la situació de Madrid i de rebot d’Espanya des de moltes òptiques diferents fent servir uns personatges i uns espais que van existir realment per fer versemblant la seva història que realment no ha existit. 
 
Mendoza ho vesteix tot amb una ironia molt subtil però que ajuda a veure d'una manera molt especial tot el que va passar a la Madrid en els mesos abans de que esclatés la Guerra Civil. Així ens trobem davant una novel·la amb molts matisos, moltes capes. Des del moment històric a emprar Madrid, què és una ciutat, com personatge més; des de la pintura com a art a cadascun dels personatges que estan molt ben construïts i molt ben pensats; des de poder descobrir, a partir d'un personatge anglès com és l'Anthony, els diferents espionatges i contraespionatges a veure el paper que va jugar Anglaterra en tota la trama (per ells era més important que el comunisme no ho anés a més i sense tenir en compte la força que estava prenent el feixisme arreu d’Europa) 
 
Va ser una sessió realment interessant i un llibre molt recomanable!!! Val a dir que en la sessió també es van comentar altres llibres de Mendoza en els quals també s’hi poden trobar moments convulsos determinats i concrets com per exemple “la ciudad de los prodigios” o “sin noticias de Gurb”. Aquestes dues novel·les també són molt recomanables ... i si voleu les podeu demanar a la biblioteca! 
 
Moltes gràcies Carme per un cop més fer-nos gaudir de la lectura.

 

22 de setembre 2022

XII edició del Club DeLectura

Ahir vespre la Carme Callejon ens va fer 5 cèntims de les lectures que gaudirem aquesta temporada... La XII!!! 
 
Seran 10 lectures molt diverses. Hi inclouen obres d’aquí i de fora. Obres clàssiques i obres que segur seran clàssic d’aquí un temps. Obres de temàtica general, una peça de teatre i una de poesia. Podeu veure el tríptic que la Carme ha confeccionat tot seguit: 
 
 

 
El primer amb el que començarem serà “Riña de gatos” de l’Eduardo Mendoza. Va ser premiat Premi Planeta 2010... però, per la Carme, que en sap un niu, aquesta no és pas la seva millor obra. la Carme, ens va explicar que Mendoza té molts bons llibres....us en deixem una mostra en el corner que us hem preparat: 

Bona lectura!

 

17 de juny 2022

Vladivostok de Lluís Oliván Sibat al Club DeLectura

El passat dimecres 15 de juny varem tenir a l’autor Lluís Oliván Sibat al club DeLectura. Amb ell varem comentar la seva novel·la Vladivostok. Va conduir la sessió la Carme Callejon. Aquesta activitat ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

 
En Lluís va arribar molt d’hora. Ho va fer expressament perquè li agraden les biblioteques: veure-les, experimentar-les i treure’n idees. Reconeixem que la nostra biblioteca li ha agradat especialment perquè els ulls li fan pampallugues. Li ha agradat especialment el corner que amb la Carme s’havia preparat per aquesta lectura. 
 
Parlant amb ell és nota que viu amb passió el seu ofici. El d’escriptor i el de preceptor de lectures als seus estudiants... perquè al marge d’escriure és professor en un institut de secundària on, a més, coordina la biblioteca del centre. 
 
En la trobada ens va fer comentaris tant diversos com que a ell li agrada ser “escriptor/impostor” o que li agrada experimentar amb els angles morts, crear personatges polièdrics. També ens va comentar que el paisatge és molt important en la seva narrativa. Aquesta geografia li permet desenvolupar la novel·la tal i com a nosaltres ens ha arribat. 
 
La tertúlia va ser molt interessant. No tan sols per les seves explicacions sinó també perquè va valorar molt positivament les nostres aportacions. P ex: el fet del no noms dels personatges, i la relació que mantenen amb el protagonista; o el treball del narrador omnipresent que no sempre ho és i de tant en tant interpel·la al lector; o el simbolisme que traspua la novel·la (caravana, lectures de Magda, ...); o el nom de la novel·la que un cop llegida entens que no pot ser cap més altra; o el disseny de la portada... 
 
En fi, es va crear un clima molt amè... era com si realment no tinguéssim a l’autor entre nosaltres sinó un tertulià més. Ens varem sentir lliures de dir i comentar tot el que ens venia de gust. 
 
Ens ho varem passar molt bé. Tant que algunes persones del club varen demanar a la biblioteca que cerquéssim quins altres llibres havia escrit per donar-los una ullada o tant com per convidar-lo a participar activament com a lector en les nostres properes trobades. 
 
Gràcies Carme per la proposta. Gràcies a tots vosaltres per fer possible l’intercanvi d’opinions. 
 
Llibres que té publicats fins ara: 

Infantil 
 
La Banda de l'Embut 
El Castell del doctor Franchini 

Adults 

Has marxat sense avisar 
Parcel·les habitades 
Un Pare possible 
El Taxidermista, i
Vladivostok

 

29 d’abril 2022

Napalm al cor al club DeLectura


Aquest passat dimecres ens varem trobar presencialment per parlar de Napalm al cor de Pol Guasch . Ens va conduir la nostra genial Carme Callejon.

Com és habitual en parlar de la novel·la cadascú va donar a conèixer les seves impressions. I val a dir que en general varem coincidir molt tots els assistents: és una novel·la en la que ens va costar entrar i que a priori no recomanaríem a ningú.

Tot i aquesta primera idea, en anar-hi aprofundint, ens varem adonar que està molt ben escrita. Té molta tècnica. P ex: enllaça diferents gèneres i compte amb imatges molt poètiques i potents. En gairebé cada final de capítol hi ha una frase molt intensa que fa com de resum de tota la resta. Els títols dels capítols llegits seguits semblarien – a estones- petits haikus.

També hi ha altres punts al seu favor. P ex: el fet de no ubicar-la en cap lloc concret li dona universalitat.  O l’amplitud de lèxic amb que compta. Per tant, augurem molt èxit a aquest jove escriptor.

Pel que fa a la trobada en sí.. la qüestió ha estat que malgrat ser una lectura que no ha estat senzilla de llegir, ni ens ha entusiasmat massa ...sí que ens ha donat peu a fer una tertúlia molt profitosa. Han sortit temes molt diversos. P ex hem parlat de la sexualitat versus el gènere de les persones, o dels audiollibres, o de la dreta política i de com està avançant arreu del món.

És dir, ens hem trobat amb una tertúlia que ha anat més enllà del propi escriptor i de la seva narrativa... Una tertúlia, on gràcies a la mirada oberta de la novel·la i cap a ella, hem estat capaços de deixar-nos anar i trobar punts que ens diferencien i alhora acceptem de la resta.

Gràcies Carme per aquesta proposta.

25 de febrer 2022

Festival MOT

Enguany el Festival MOT de literatura de Girona i Olot enllaça literatura i ruralitat.  Serà del 17 al 26 de març.

 

Podeu veure tota la programació, les lectures recomanades, les veus, etc... en la seva pàgina web. A la biblioteca us hem preparat una EspaiMOT on hi trobareu algun dels llibres que seran noticia aquests dies!

 


Us esperem!

27 de gener 2022

Terra de caimans al club DeLectura

Ahir vespre vàrem trobar-nos virtualment per comentar Terra de caimans de Karen Russell. Ens va acompanyar el seu editor en català, l’Aniol Rafel. La nostra súper conductora va ser la Carme Callejon.


Abans que cadascú de nosaltres dones la seva opinió la Carme va agrair, en nom de tothom, la presencia de l’Aniol a la tertúlia. Tot seguit li va donar peu perquè ens poses una mica en situació de la novel·la.

 

L’Aniol ens va explicar que Terra de caimans va ser la primera novel·la que va editar Periscopi. Ara ja fa 12 anys. En aquell moment es varen donar un parell de circumstàncies un xic contradictòries a nivell comercial: per una banda, en castellà, va ser editada per l’editorial Tusquets i això va fer que el llibre tingues molta difusió. Per altra banda, en català, sortia d’una editorial totalment desconeguda com era en aquells moments Periscopi. Tot i això va tenir una bona acollida del públic.

Per què la va publicar Periscopi? Perquè era tot una declaració d’intencions del tipus de literatura que es treballa des de l’editorial. Es tracta d’una jove narradora força desconeguda. Amb veu pròpia. En la seva literatura hi ha moltes capes. És lírica i conté molt nivell simbòlic.

Com a curiositat ens comenta que Terra de caimans va ser finalista dels premis Pulitzer en un any on hi va haver tres finalistes i cap guanyador. Els jutges varen ser incapaços per decidir-se en concret per cap de les tres.

 

A l’Aniol li agrada molt que la llegim. Ens manifesta que li interessa conèixer la nostra opinió de lectors envers una novel·la que ja porta uns quants anys publicada.

 

La Carme, que ja l’havia llegida fa anys, ens comenta que ella no ha notat els pas dels anys. Justament ens diu que l’ha gaudit perquè hi ha trobat nous detalls que en la primera lectura li varen passar més desapercebuts. Les sensacions que li han arribat han estat força similars que en el primer cop.

La resta de lectors estem força dividits. A alguns els ha agradat i a altres gens. Tot depèn molt de si ens deixem o no emportar per la imaginació o el realisme màgic que traspua.

Ens hem trobat amb una novel·la iniciàtica que parla del dol, de la relació entre germans, de la relació pares i fills, de la supervivència en un entorn hostil... És una crítica social que traspua exuberància, lírica i que transmet la cultura vasta de l’escriptora.

Així doncs, segons l’experiència de cadascú, n’hi ha que la recomanarien sense pensar-s’ho i altres no ho farien mai. Veure les diferents opinions que genera una lectura és el que ens enriqueix a tots, oi?

Gràcies Carme per fer-nos més rics en cada proposta lectora!

 

12 de gener 2022

4a trobada del club de lectura de 5è i 6è 10 de gener del 2022

 Aquesta ha estat una trobada una mica diferent, perquè han faltat membres del nostre grup per confinament o per peu trencat. Ah! I també perquè no tothom s’havia llegit el llibre. Tot i així ha estat una trobada prou interessant.

Hem fet una mica de filosofia a partir del personatge d’Hèracles (o Hèrcules) debatin si se l’havia de castigar o no per haver matat en un atac de bogeria a la seva família (se’ns ha de castigar o no quan en un atac de gelosia, fúria o mal humor trenquem, destruïm algun objecte, contestem malament?)

Qui ha llegit el llibre, Atalanta: una jovençalla a la Grècia dels déus i dels herois, de Gianni Rodari, tot i no estar d’acord amb com hauria d’anar la història (“Ja em diràs per què fa la tonteria de casar-se al final” ha comentat una noia del grup) opina, en general, que no està malament.

 

I, aleshores, va, i la Sessi escampa sobre la taula unes pedretes amb unes lletres escrites que no s’assemblen ni de lluny al nostre alfabet. Les fotografies que ens mostra donen fe de que es tracte de lletres. Sabeu quines lletres eren? Doncs, eren runes, les lletres amb les que escrivien els vikings.

 

I és que llegirem Mitologia vikinga: déus i herois, de Brian Branston. Diu que és un llibre potent, no gaire fàcil de llegir, que és tot un repte. Sort que els reptes ja ens agraden i que la Sessi ens ha promès que ens anirà acompanyant a la lectura a través del WhatsApp.

 


 

 

01 de desembre 2021

2021 Calendari d’advent a la biblioteca

Gràcies al suport del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona aquest any comptem amb un calendari d’advent  molt especial. Esta construït a partir d’algunes lectures que s’han realitzat en els diferents CLUBS DE LECTURA del nostre territori.



Cada dia, fins el dia 24,  a la biblioteca anirem girant un dels punts. D’aquesta manera podreu anar descobrint moltes i moltes lectures. Segur que n’hi haurà alguna que us atraurà i voldreu llegir 😉 ... no quedeu... demaneu-la al taulell!

També podreu anar seguint les propostes a les xarxes!!!

 

 

 

18 de novembre 2021

Stoner de John Williams al CdLA

Ahir vespre ens varem trobar per parlar d’Stoner de John Williams al club DeLectura. Ens va conduir la Carme Callejon. Com sempre Fantàstica!

En el següent enllaç hi podeu trobar la sinopsi del llibre. Realment pel que fa al tema del llibre no hi ha gaire res més a dir. Així que  en aquest post  intentarem exposar les valoracions i o emocions que ens ha transmès la seva lectura.

Ens ha agradat  a tots. És tracta d’un llibre senzill, simple però que quan hi entres tens moltes ganes de llegir-lo d’una sola tirada. I quan l’acabes tens més ganes de llegir més llibres de l’autor. 

La Carme ens ha va fer acompanyament en cada una de les nostres aportacions. Ens va il·lustrat en temes que potser ens haurien passat per alt i ens va recomanar altres lectures. Tant de seves com de relacionades amb el món acadèmics. De fet ens incita a que preparem un corner amb aquesta temàtica. Aviat la trobareu a la biblioteca 😉

Parlant, parlant varem trobar  una paraula que resumeix molt els nostres sentiments vers Stoner. Hi és RESIGNACIÓ. És un home que s’ha resignat en tots els àmbits de la seva vida. En tots menys en l’acadèmic on se’ns fa evident les deficiències del sistema universitari americà.

És un personatge trist, sec... tal com la terra d’on prové. La seva vida familiar no li aporta res i mica en mica es refugia en la literatura. Els llibres el salven de tornar-se boig.

El veiem com a una persona que intenta ser coherent i honesta amb ell mateix i alhora té mancança en l’apartat de gestió de les emocions. I malgrat això la lectura sí que ens deixa veure els sentiments que no s’expliquen.

També parlem dels personatges que l’acompanyen: la dona, la filla, els amics, els no amics... Tots molt ben construïts. 

Va ser una trobada molt agradable. Va haver-hi una participació molt alta de tots/es nosaltres. A banda de parlar de la novel·la algunes persones varen assenyalar alguna frase que les havia captivat. També hi va haver alguna persona que ens va llegir algun fragment en veu alta. Va estar genial!

 

Gràcies Carme! Gràcies a tothom!!!