Avui hem trobat a faltar dues companyes i un company, ja ho veureu a la fotografia de la trobada, i és que hi ha una gran passa de grip que ens buida les aules😕.
A casa hem estat llegint la novel·la gràfica Persèpolis, una autobiografia de Marjane Satrapi, una noia iraniana que va viure la Revolució Islàmica, la migració fugint del nou govern teocràtic, la guerra Iran-Irak i totes les seves conseqüències. Hi ha hagut qui ha llegit tots quatre llibres (és un llibre que en conté quatre) però també hi ha hagut qui n’ha llegit dos o tres. I és que és una història molt crua. Ens han sorprès molt aquestes conseqüències, com van poder-ho suportar? La Sessi i la Marisa, com que són una miqueta més grans (hi,hi,hi!!!) ens han explicat com es va viure aquí a Catalunya tot i ser tan lluny de l’Iran, estaven horroritzades.
Hem parlat de com et deus sentir essent una migrant jove i sola en un país del que no en coneixes l’idioma i hem arribat a la conclusió que això deu ser molt, però que molt difícil.
Per descansar d’una història tan crua, aquesta vegada llegirem El cicle de l’etern emperador de la Laura Gallego, un llibre de fantasia del que segur que en podrem treure força suc.
I ara… fins l’any que ve!!!
