27 de maig 2022

Taula rodona sobre la violència de gènere a partir de “Maite vaig ser jo podries ser tu”

Ahir al vespre, a la biblioteca, varem parlar abastament de la violència de gènere. Ho varem fer amb Àngels Roura Massaneda – autora del llibre “Maite vaig ser jo podries ser tu”-; amb Cristina Ribas – advocada; i Iolanda  Ballesteros -psicòloga del servei a la víctima. Va presentar l’acte la Concepció Escandell com a presidenta de l’Associació de Dones de la Vall.

Primer de tot l’Àngels ens va parlar del llibre “Maite...” i va fer una crítica general a tots els àmbits relacionats amb la violència de gènere. P ex: ens va dir que el SIAD  és un recurs que disposa de recursos insuficients per oferir un bon servei a totes les persones que es troben en situacions similars a la seva. Tot i això ens recomana que si mai ens trobem en una situació de violència de gènere hi recorreguem.

Ens va parlar del recorregut que ha tingut el llibre i de l’impacte que està tenint en les persones que l’han llegit. P ex: ens va explicar alguna anècdota; o que en aquests moments fa 6 mesos que va sortir la primera edició,  està a punt de sortir-ne la quarta edició i ja ha sortit la primera edició en llengua castellana.  El fet que el llibre tingui bona acollida, ella i altres persones, han decidit crear una associació per acompanyar a les víctimes.

L’Àngels ens va explicar que ella ha tingut molta sort perquè malgrat la desgraciada situació en què es va trobar i els mals tràngols que encara no té resolts va aconseguir tenir la mateixa  terapeuta durant tota la teràpia. Tema que segons sembla no és pas el més habitual.

En el torn de parlar de la Cristina i la Iolanda ens varen fer entendre que el primordial és tenir una MIRADA de gènere.  Ens trobem davant d’un tema estructural on la persona que ha sofert agressions – ja siguin psíquiques o físiques- no sol tenir massa informació. Una víctima passa a ser una supervivent i amb molta sort una vivent. En cadascuna d’aquestes fases es necessita una atenció especial i tot sovint no es pot oferir per manca de recursos.

Sigui com sigui en la trobada d’ahir es va generar un clima prou amè i distés per poder parlar obertament de les diferents problemàtiques que hi ha a l’entorn de la violència de gènere. Recullo tot seguit un parell de conclusions a les que es va arribar:

Cal la PROMOCIÓ DEL BON TRACTE en POSITIU

I si mai detectem una persona que està patint violència de gènere es poden fer diferents actuacions. P ex: comunicar-ho als serveis socials més propers; fer preguntes innòcues com p ex: puc fer alguna cosa?; o simplement acompanyar a aquella persona dient-li Estic AQUI.

 

Finalment dir-vos que els propers 3 dijous l’Àngels ha organitzat a la biblioteca uns tallers per aprofundir més en la temàtica. Tot seguit us deixem el cartell:


i us animem a assistir-hi!

 

 

26 de maig 2022

Recull de les visites escolars del 3T

 

Trobada del cdLA per parlar de “Las intermitències de la muerte” de Saramago

Ahir vespre ens varem trobar algunes persones del cdLA per parlar de “Las intermitències de la muerte” de Saramago. 

 

A proposta de la Carme hem començat una nova manera d’iniciar la trobada. En aquesta ocasió ha estat en toni qui ens la feta i a partir de la seva introducció la resta hem anat opinant. La Carme, com sempre, ens ha “il·luminat” en moments concrets de la tertúlia.

El debat, en aquesta ocasió ha estat ric i divers... i la posta en escena del Toni impecable!!! Us deixem aquí el que ells ens ha transmès. Moltes gràcies Toni!!!

 

"Sessió del club de lectura de l’Ateneu de la Vall del Llémena

Llibre del mes : Las Intermitencias de la muerte. Autor: José Saramago

Biblioteca de Sant Gregori, 25 maig 2022

Comentari del llibre a càrrec d’en Toni Codina

 

Tema

Es una novel·la assagística que planteja que passaria si un dia en un sol país indeterminat però en un temps contemporani  les persones deixessin de morir.

La immortalitat, que no la malaltia ni el progressiu envelliment de les persones que romanen, fa trontollar els fonaments i sentit de la pròpia església: sense mort no hi ha resurrecció i sense resurrecció no hi ha l’església, que és qui governa a la terra gràcies a gestionar el cel (pàg. 25). Les funeràries i les assegurances de vida abocades a la fallida troben ardits de joc brut per eludir la bancarrota. La màfia/estat, com sempre, troba noves maneres de fer negoci amb el que li és propi, l’extorsió i la violència.

Es presenten nous problemes socials com la sobresaturació hospitalària de malalts incurables però immortals, el col·lapse dels geriàtrics plens de vells decrèpits i un nombre de cuidadors de vells i malalts que tendeix a l’infinit. Apareixen noves formes d’egoisme i el desig de mort de l’altri  -per altra banda impossible- per així lliurar-se de la tasca malagradosa d’exercir de cuidador perenne d’un familiar moribund*.

Estil

Saramago escriu lineal sense punts ni tampoc distinció gràfica quan els personatges dialoguen, sempre seguit, sempre endavant. La redacció està recarregada de frases subordinades per descriure actes, fets o situacions completament simples i irrellevants en relació a l’argument o a la comprensió dels esdeveniments. Es una característica sorprenent i sovint divertida més que no feixuga. Tenim exemples a cada pàgina però comento una mostra: el relator ens puntualitza d’on treu els diners la Mort per pagar el taxi. Que més dona aquest detall? Perquè treu contínuament a col·lació nimietats, insignificances? Intento descobrir perquè escriu amb aquesta faisó. Em costa. Em decideixo finalment per una explicació:  en Saramago escriu així perquè es la seva manera d’explicar-nos la realitat, que les petiteses diàries son part rellevant i decisiva de la vida.

Compendi

El relat cap al final ens descobreix el seu propòsit, presentar la victòria de l’amor sobre la mort. Encara que sabem que és una ficció, una excepció irreal i excepcional ha construït una original fantasia que ens dona una fresca esperança, o no.

Entre moltes dues reflexions inspiradores o que provoquen topades personals

pàg. 37* “Los hogares para la 3a y 4a edad, esas benefactoras instituciones creadas en atención a la tranquilidad de las familias que no tienen tiempo ni paciencia para limpiar los mocos, atender los esfinteres fatigados y levantarse de noche para poner la bacinilla, tampoco tardaran, tal y como ya lo habian hecho los hospitales y las funerarias, en dar con la cabeza en el muro de las lamentaciones”

pàg. 44 i 45 ... la muerte era absolutamente fundamental para la realización del reino de dios ... un futuro sin muerte implicaria un dios ausente por no decir desaparecido.

La religiones, todas, por más vueltas que le demos, no tienen otra razón para existir que sea la muerte, la necesitan como pan para la boca............ para que las personas se pasen toda la vida con el miedo colgado en el cuello

El paraíso o el infierno o cosa ninguna, lo que pase después de la muerte nos importa mucho menos (a l’esglèsia) de lo que generalmente se cree, la religión .. es asunto de la tierra no del cielo"

 

25 de maig 2022

Exposició “Boligrafies” d’Antoniu Castaño

Cartell: Miquel Bohigas
 

Us convidem a fer una volta per algunes de les obres exposades en museus d’arreu del món, i sense sortir de la biblioteca. Hi trobareu reproduccions de pintures de Picasso, Mabel Álvarez, Durero, Botero, Modigliani, entre altres ...

L’Antoniu a qui nosaltres li coneixíem la faceta escultòrica , ens sorprèn en aquesta ocasió amb uns dibuixos fruit del darrer confinament. Val a dir que en el cas d’expressió pictòrica  és de formació quasi autodidacta.

Son dibuixos fets a bolígraf, tot i que en alguns casos també hi trobareu  la "companyia" d'altres tècniques.

La idea de “copiar” enlloc de crear el motiva especialment perquè ja hi troba mitja feina feta. Els autors originals ja han fet la selecció, traient allò que els hi era superflu i deixant el que realment els interessava copsar.

La tria del que veureu es basa en dos punts claus. Per una banda, són obres que a l’Antoniu l’atrauen per algun motiu especial. I per altra banda, hi ha una qüestió pràctica
en el sentit que la gamma de color d’un bolígraf no pot igualar  la gamma de colors que hi ha en la majoria d'obres originals.

Per fer-nos la visita a l’exposició més interessant ens ha proposat un repte... En una de les obres hi ha amagat un secret... qui de vosaltres el sabrà trobar?