Trobada del cdLA per parlar de “Las intermitències de la muerte” de Saramago

Ahir vespre ens varem trobar algunes persones del cdLA per parlar de “Las intermitències de la muerte” de Saramago. 

 

A proposta de la Carme hem començat una nova manera d’iniciar la trobada. En aquesta ocasió ha estat en toni qui ens la feta i a partir de la seva introducció la resta hem anat opinant. La Carme, com sempre, ens ha “il·luminat” en moments concrets de la tertúlia.

El debat, en aquesta ocasió ha estat ric i divers... i la posta en escena del Toni impecable!!! Us deixem aquí el que ells ens ha transmès. Moltes gràcies Toni!!!

 

"Sessió del club de lectura de l’Ateneu de la Vall del Llémena

Llibre del mes : Las Intermitencias de la muerte. Autor: José Saramago

Biblioteca de Sant Gregori, 25 maig 2022

Comentari del llibre a càrrec d’en Toni Codina

 

Tema

Es una novel·la assagística que planteja que passaria si un dia en un sol país indeterminat però en un temps contemporani  les persones deixessin de morir.

La immortalitat, que no la malaltia ni el progressiu envelliment de les persones que romanen, fa trontollar els fonaments i sentit de la pròpia església: sense mort no hi ha resurrecció i sense resurrecció no hi ha l’església, que és qui governa a la terra gràcies a gestionar el cel (pàg. 25). Les funeràries i les assegurances de vida abocades a la fallida troben ardits de joc brut per eludir la bancarrota. La màfia/estat, com sempre, troba noves maneres de fer negoci amb el que li és propi, l’extorsió i la violència.

Es presenten nous problemes socials com la sobresaturació hospitalària de malalts incurables però immortals, el col·lapse dels geriàtrics plens de vells decrèpits i un nombre de cuidadors de vells i malalts que tendeix a l’infinit. Apareixen noves formes d’egoisme i el desig de mort de l’altri  -per altra banda impossible- per així lliurar-se de la tasca malagradosa d’exercir de cuidador perenne d’un familiar moribund*.

Estil

Saramago escriu lineal sense punts ni tampoc distinció gràfica quan els personatges dialoguen, sempre seguit, sempre endavant. La redacció està recarregada de frases subordinades per descriure actes, fets o situacions completament simples i irrellevants en relació a l’argument o a la comprensió dels esdeveniments. Es una característica sorprenent i sovint divertida més que no feixuga. Tenim exemples a cada pàgina però comento una mostra: el relator ens puntualitza d’on treu els diners la Mort per pagar el taxi. Que més dona aquest detall? Perquè treu contínuament a col·lació nimietats, insignificances? Intento descobrir perquè escriu amb aquesta faisó. Em costa. Em decideixo finalment per una explicació:  en Saramago escriu així perquè es la seva manera d’explicar-nos la realitat, que les petiteses diàries son part rellevant i decisiva de la vida.

Compendi

El relat cap al final ens descobreix el seu propòsit, presentar la victòria de l’amor sobre la mort. Encara que sabem que és una ficció, una excepció irreal i excepcional ha construït una original fantasia que ens dona una fresca esperança, o no.

Entre moltes dues reflexions inspiradores o que provoquen topades personals

pàg. 37* “Los hogares para la 3a y 4a edad, esas benefactoras instituciones creadas en atención a la tranquilidad de las familias que no tienen tiempo ni paciencia para limpiar los mocos, atender los esfinteres fatigados y levantarse de noche para poner la bacinilla, tampoco tardaran, tal y como ya lo habian hecho los hospitales y las funerarias, en dar con la cabeza en el muro de las lamentaciones”

pàg. 44 i 45 ... la muerte era absolutamente fundamental para la realización del reino de dios ... un futuro sin muerte implicaria un dios ausente por no decir desaparecido.

La religiones, todas, por más vueltas que le demos, no tienen otra razón para existir que sea la muerte, la necesitan como pan para la boca............ para que las personas se pasen toda la vida con el miedo colgado en el cuello

El paraíso o el infierno o cosa ninguna, lo que pase después de la muerte nos importa mucho menos (a l’esglèsia) de lo que generalmente se cree, la religión .. es asunto de la tierra no del cielo"