Ahir vespre varem comentar l’obra de teatre Vent de garbí i una mica de por de Ma Aurèlia Capmany. Ens va acompanyar Neus Real . Conductora Carme Callejon.
Si haguéssim de definir amb una sola paraula la sessió d'ahir diríem que va ser interessant gràcies al tàndem format per Neus Real i Carme Callejon. Amb elles van descobrir la part més literària de Maria Aurèlia Campmany.
La majoria de nosaltres havíem sentit parlar de Campmany en la seva forma política, activista i feminista. I malgrat que l'any 2017, des de d’Institució de Lletres Catalanes es va celebrar el seu centenari tant la Carme com la Neus consideren que va ser un any desaprofitat doncs no es va aconseguir despertar massa interès en la figura i aportació a la literatura d’aquesta DONA.
Ens varen comentar que no es varen fer massa reedicions de la seva obra ni tampoc es va aprofitar per digitalitzar-la. Això fa que sigui realment difícil trobar material escrit per ella.
Tot i això, nosaltres varem tenir la sort ahir vespre, de conèixer a Maria Aurèlia Campmany escriptora. En qualsevol forma en la es va expressar. Sobretot en la de creadora de teatre per mitja de l’obra “vent de garbí i una mica de pols” que ara representen al Nacional. Una obra que ens interpel·la malgrat fos escrita al 1965 i publicada al 1968. I ho fa perquè el que explica encara continua sent vigent en la nostra època: l’immobilisme en el que la majoria de la nostra societat està instal·lada.
La tertúlia va començar si fa no fa com sempre: amb la presentació de la Carme de la Neus, a qui havíem conegut en una sessió anterior, i tot seguit ens va demanar les nostres opinions. Què, com sempre varen variar molt d’unes persones a altres. Des de l’opinió més generalitzada de que llegir teatre costa a quina gran sort haver llegit aquesta obra.
Mentre nosaltres anàvem expressant-nos Neus anava agafant apunts. Un cop vam acabar de dir la nostra ella ens va anar fent entrar en la vida i obra de Maria Aurèlia fent petites puntualitzacions sobre el que nosaltres havíem dit. Per exemple, està d’acord que el teatre costa de llegir i és perquè el teatre està fet per ser vist! No pas per ser llegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada