El llibre que teníem per comentar aquest dimarts era Mitologia vikinga: déus i herois, de Brian Branston. I, sabeu què? tot i el seguiment que ens ha anat fent la Sessi, la nostra conductora, via WhatsApp, no ens ha acabat de convèncer. Eren massa bèsties aquells vikings, tenien unes idees que no hi ha qui se les acabi d’empassar.
Però hi ha un element dins d’una de les històries d’aquest llibre que d’alguna manera es relaciona amb d’altres mitologies que coneixem: la poma. Les que ens han vingut al cap han estat la poma d’Adam i Eva de la mitologia cristiana, les pomes del Jardí de les Hespèrides i les pomes d’or que es van fer servir per enredar Atalanta de la mitologia grega.
I per la propera trobada, tatxin, tatxin… Per sis granets de magrana, de l’Anna Ballester i Marco! Una obra de teatre que parla del mite de Persèfone de la mitologia grega que mirarem de representar a la propera trobada. Ja estem desitjant que arribi la propera trobada!
Estimades mares i estimats pares, ja sabem que les divinitats antigues greco-romanes, sobretot els deus, eren uns gamberros que no es mereixien si no una coça al cul. Prometem no ser com ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada