17 d’octubre 2019

Primera trobada del club de lectura de 4rt (14-10-19)

Dilluns va ser el primer dia. Estàvem tan contents i intrigats! Què faríem? 

Sabíem que això d’un club de lectura va de llegir, és clar! però ens passaríem l’estona llegint? Doncs, no. Ens vam passar l’estona parlant i escoltant. 

La Sessi, que és qui ens guiarà les lectures, ens va treure un llibre negre, negre, però que molt negre, eh! Ens va explicar que aquest llibre és un àlbum il·lustrat perquè la història que explica comença a les tapes, continua a les guardes i segueix a dins de les pàgines. Tots els àlbums il·lustrats són així, ens va explicar. Diu que tots els llibres que llegirem seran àlbums il·lustrats, que bé!

Aleshores ens va explicar la història que hi ha dins del llibre i vam entendre perquè era tan negre. Si voleu entendre perquè és tan negre us proposem que el llegiu. Es titula Fatou, la nena tossuda i l’ha escrit una senyora que es diu Fatou Secka, com la nena de la història, que també es diu Fatou. Les il·lustracions són d’un senyor que es diu Ramon Girona. Llegiu-lo, us agradarà molt, bé, a nosaltres ens ha interessat moltíssim, tot i que és una història una mica trista. 

Ens pensàvem que acabaria diferent, que el lleó es faria amic de la Fatou. Però, és clar, un lleó és un lleó, i al fi i al cap, ell la va anar avisant. 

També ens va presentar dos llibres més, la Sessi. Ens els va ensenyar… va començar a explicar-nos les històries… i… “Ai, no me’n recordo bé, ara, de com va!” I ens va deixar amb la mel als llavis i plens d’intriga per saber de què anaven. Així que ens els hem endut a casa per llegir-los i treure’ns l’intriga de sobre.

1 comentari:

  1. Quina mel més dolça, perquè la Nora se'ls va llegir en un obrir i tancar d'ulls.
    La veritat és que aquesta vegada no els hem comentat gaire en família però ja estem a l'espera dels nous llibres de la propera trobada per obrir uns debats interessants.
    Quantes bones reflexions ens esperen amb aquestes lectures i quants interrogants es poden obrir en descobrir nous mons. I el millor de tot, que els finals siguin inesperats i que fugin dels tòpics "i viuen feliços per sempre!"

    ResponElimina