Reflexions sobre “Mirall trencat” al Club DeLectura

Aquest passat dimecres ens varem trobar a la biblioteca per comentar “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda. 

Pocs dies abans la Carme, conductora del nostre club DeLectura, ens va passar enllaços per situar-nos millor en l’obra de Mercè Rodoreda i especialment en aquesta obra. Un dels enllaços és una guia de lectura a càrrec de Najat El Hachmi. I val a dir que tots els assistents que ens l’ havíem mirat hem coincidit en què ens ha ajudat moltísim. Gràcies Carme. 

Parlar de Mercè Rodoreda o de la seva obra se’ns fa difícil; doncs no diriem res que ja no estigui dit, per tant, en aquest post no ho farem. El que sí us volem dir és que cadascun de nosaltres s’ha trobat amb sensacions diverses en la seva lectura. A alguns els ha semblat que podria ser una lectura ràpida però un cop posats hem vist que era una lectura densa; a altres ens ha resultat una lectura apassionant i a d’altres, sobretot després de la trobada, pensem que ens caldria una segona lectura més reflexiva per trobar tot el que hem parlat a la sessió. 

La veritat és que només calia donar un cop d’ull als assistents per veure que a la majoria ens ha agradat. Donem els nostres punts de vista i gesticulem per donar més força als arguments que defensem. Analitzem l’obra des de cada racó... gairebé des de cada tros del “mirall trencat” que és la pròpia obra. 

En fi, pensem que ha estat una bona trobada, amb bones aportacions, però sobretot pel bon saber fer de la Carme. 

I parlant de la Carme, com, en gairebé cada sessió, ens va endinsant en el vocabulari lector. En aquesta ocasió ens ha parlat de les “novel•les riu”. Novel•les que fan el seguiment de vàries generacions sobre un mateix punt, en aquest cas la pròpia família i la situació on gairebé passa tota la novel•la: la Torre i el jardí.

Només ens resta encoratjar-vos a llegir Rodoreda i a participar en algun club de lectura que tingue a l'abast!