2ª trobada del club de lectura de 5è i 6è del 20-2-20

Amb quin esvalotament hem començat avui la trobada! I és que sabíem que el llibre que avui ens entregarien és molt macabre. Ho sabíem perquè a l’escola les notícies volen i els companys del grup del dimarts ens havien dit alguna cosa. Però abans de presentar-nos-el la Sessi ha volgut saber les nostres opinions sobre El fantasme de Canterville i altres contes, de l’Oscar Wild. A tots ens ha agradat molt, si, però… i els contes macabres? 

Ja va, ja va! Però primer encara hem hagut de mirar uns llibres preciosos il·lustrats per en Benjamin Lacombe. Wow! aquest home en sap un niu de dibuixar i crear amb paper. Quines il·lustracions tan maques, quins colors tan brillants, quins pop-ups tan enginyosos! Un dels llibres estava plegat com un acordió i era tan llarg que donava casi tota la volta a l’aula! 

Molt bé, molt bé, si, però i els contes macabres? 

I aleshores la Sessi ens ha ensenyat un llibre fosc, negre, amb il·lustracions fosques que només de mirar-les ja feien iuiu… PER FI!!! Els Contes macabres de l’Edgar Allan Poe! 

I, i tant que són macabres! La Sessi ens en ha explicat un i ens en hem anat a casa amb moltes ganes de llegir-lo, quin iuiu! Això sí, la Sessi ja ens ha advertit que no és fàcil de llegir, així que… 

Ei! Mama. Ei! Papa. M’ajudaràs a llegir-lo si veig que m’encallo una mica?

5ª trobada del club de lectura de 5è i 6è 18-2-20

Sabeu? tot i que el tema del llibre que hem llegit aquesta vegada, Contes macabres d’Edgar Allan Poe, feia una mica de iuiu i que el text no era fàcil de llegir, doncs, la veritat és que no ens ha desagradat del tot i fins ha agradat força a alguns de nosaltres. Perquè tot i que costava llegir i tot i que feia iuiu també feia molta intriga i tenies moltes ganes de saber què passarà després. Tot s’ha de dir, però, que hi ha hagut qui ja sap que d’aquest gènere no en vol saber res… de moment. 

Una altra cosa és l’il·lustrador, en Benjamin Lacombe. Hem tingut a les mans molts llibres il·lustrats per aquest senyor i wow! són preciosos, tot i que ens hem adonat que tots els seus dibuixos tenen un punt de tristesa o de iuiu. 

Per la propera trobada ens llegirem Ronja, la filla del bandoler, un llibre escrit per l’Astrid Lindgren, una escriptora sueca que també va crear el personatge de la Pippi Langstrump. Com que ella era de Suècia, doncs, en aquesta història hi surten elements de la mitologia escandinava. Sembla que pot ser interessant, i té alguna il·lustració que fa riure molt (es veuen culs!). 

Ei! Mama. Ei! Papa. M’ajudaràs a llegir-lo si veig que m’encallo una mica?

5ª trobada del club de lectura de 4rt 17-2-20

Us deixem amb les paraules de la Sessi des de la prespectiva d'algú de nosaltres. Esperem que en gaudiu!  

"Avui hem tingut una convidada, la Marisa. Es veu que algú li ha “xivat” que ens ho passem d’allò més bé i ella també ha volgut venir a passar-s’ho bé amb nosaltres. 

I de veritat que ens ho passat molt bé. Hem parlat del conte de Les tres germanes lladres i de que no aconsegueixen brillar com el sol, o més fins que no neix la filla de la germana petita, de què és el que finalment les fa brillar com el sol, o més. Hem parlat de robar, de com ens quedem si ens roben, de com ens quedem si prenem alguna cosa que no és nostre, i de més coses sobre aquest conte.

Després la Sessi ens ha presentat els llibres que llegirem aquesta vegada. Bé, llegir, el que es diu llegir no llegirem gaire, però el tema de les històries no és qualsevol tema. Tots tres són llibres per parlar-ne en família, perquè fan rumiar molt i fan plantejar moltes preguntes. Ja tenim ganes d’arribar a casa per poder-vos-els ensenyar i que ens ajudeu a treure-hi tot el suc esprement-los fort. 

Quan ens tornem a trobar, el més que ve, segur que parlarem de totes les idees que haurem tret de les històries comentant-les a casa."

"L'estrella sobrada" Teatre en petit format a la Biblioteca

Us esperem el proper divendres 6 de març a les set de la tarda. Tindrem a l'actriu Sònia Esteba i a l’Enric Angelats en l’acompanyament musical en aquesta peculiar obra de teatre. 

Ens presentaran un espectacle satíric del món de la oficina. Ho faran per mitjà d’anar destriant les peripècies quotidianes de la seva vida laboral com a secretària. 

L’Estrella sobrada és la segona producció de Calamiclown. Va ser presentada al Fitag d’aquest 2019. No us la perdeu!!! 

Si sou adults i/o adolescents us hi esperem!

Cartell: Miquel Bohigas

Exposició fotogràfica: “Roma, la Humanitat de les llambordes” de Manel Bielsa

En Manel Bielsa és un activista cultural. Relacionat amb el món de l’art gironí, amb aquesta exposició, ha anat una mica més enllà i ens diu: 

"US IMAGINEU ? 

Us imagineu que es convertís en realitat aquella frase que tants cops hem dit, pensat o escoltat, quan estem davant d’un edifici històric o unes ruïnes ? 

... AH ! SI AQUESTES PEDRES PARLESIN !!!!

Us imagineu que es descobrís un sistema, semblant al mètode del Carboni 14, que fes parlar les pedres? Tot el que “ han vist “! Des d’abans de l’aparició de la humanitat?... i des de que l’home habita el planeta? ... 

Què ens explicarien ? 

Doncs ara, un nodrit grapat d’escriptors, han fet “ parlar les pedres “, però no unes pedres qualsevol, unes pedres que des de temps immemorials, la humanitat ha trepitja , a peu nu o protegit amb innumerables models de calçats o amb una incomptable quantitat de sistemes de transport, que l’enginy i les necessitats han anat creant. 

Les calçades gregues o romanes, construïdes amb grans lloses, que, mantingudes i millorades durant segles, es van convertir en carreteres i carrers empedrats amb les humils llambordes, construïdes amb pedres de granit o d’altres materials propis de cada lloc, o com des de la Garrotxa, en concret des de Castellfollit de la Roca, amb el dur basalt, aflorat durant mil·lennis, des del mes profund de la Terra, en nombroses erupcions volcàniques i que han servit per abastir a molts carrers de pobles i ciutats de Catalunya.

La poesia i la prosa, acompanyen unes imatges on la llamborda es omnipresent. Els que ja tenim una edat, recordem nostra infància, d’una vida que hem caminat sobre les llambordes, les passes que sentíem i ens atemorien quan tornàvem a casa de nit, els cops secs del pal del "sereno", l’olor a terra mullada quan plovia i a la primavera els brins d’herba que s’escolaven entre elles fent reverdir els carrers, que llavors, tot just eren transitats pel carro de les escombraries o pel cotxe del metge, l’únic del meu carrer ... 

Avui en dia , encara hi han carrers on les podem veure a plena vista i d’altres hi son , sota una capa de ciment o de negre asfalt ... 

Ah! 

Si les LLAMBORDES parlessin !!!

 Manel Bielsa  

Us encoratgem a venir a la biblioteca i gaudir d’aquestes magnífiques fotografies que tindrem tot el mes de març!

75 anys en 75 imatges

75 anys fent poble com a club, però exactament més de vuit dècades de futbol a Sant Gregori. Quants records, quantes experiències i amistats al llarg de tots aquests anys? Alegries, plors, ascensos, descensos... però un punt en comú: el futbol de poble. 

Coincidint amb el 75 aniversari de la creació de l’Agrupació Esportiva Sant Gregori el Club està recollint material, documents i fotografies antics per tal de dur a terme una exposició a final de temporada. Una de les moltes activitats que s’estan organitzant des d’aquesta entitat que té més de 300 jugadores i jugadores. 

El 20 de juny podreu gaudir de l’exposició que estan preparant i en la qual molts de vosaltres podreu reviure moments que han quedat en la vostre record i serà molt especial poder-ho comentar entre tots. A més, si no podeu viure-la el 20 de juny des de juliol fins a setembre podreu gaudir-la a la Biblioteca Miquel Martí i Pol. 

Així doncs, us animem a tots aquells qui tingueu material antic relacionat amb l’entitat a fer-lo arribar a en Jaume Ribas de forma presencial, a través de correu electrònic (jaumeribas19@hotmail.com) o bé contactant amb ell prèviament (699 577 328). 

Anem-hi, Sant Gregori!

"Les tristes recances" al Club de Lectura.

Ahir varem tenir la nostra tertúlia mensual del club. Varem comentar Les tristes recances de Miriam Toews amb l’assessor de l’editorial Les hores, en Manuel Gómez i la nostra conductora, la Carme Callejon. 

La novel·la, ens explica l’editor, va ser triada per formar part del seu catàleg per tres motius. Un, la temàtica: família, amor/mort, alegria/dolor. El segon motiu va ser l’estil de l’autora: sense complicació, fresca i que la traductora n’està “enamorada”. I el tercer, pel sentit de l’humor que traspua la narració. 

També ens va explicar que es varen trobar en dos problemes importants. Un el títol. L’altre la portada. En cap cas us explicarem aquí la profunditat dels dos “esculls” perquè esperem que algun dia pugueu gaudir del Manuel i que sigui ell el que us ho expliqui. 

El que sí us explicarem aquí és la impressió que hem tingut nosaltres. Tant com a lectors d’una editorial petita com Les hores – és el segon llibre que els llegim aquest any i estem segurs que en llegirem més en propers anys- com a oïdors de la tertúlia d’ahir. I és que en bona part del temps el varem dedicar a escoltar a Manuel. 

Si tot sovint us diem que la tertúlia va ser especial, la d’ahir ho va ser, i molt. En Manuel té un to de veu més aviat fluix, constant, atent a les nostres expressions. Va xerrar en abundància. Però també va escoltar a pler i fins i tot va recollir alguna de les nostres frases i/o opinions. Varem tenir la sensació, que amb la seva senzillesa i humilitat, ens cuidava. Gràcies! 

Pel que fa a la novel·la us direm que ens va obrir a nous mons per a molts de nosaltres desconeguts, com per exemple la societat mennonita. També ens va desplegar nous camins lectors o musicals, doncs hi ha innombrables aportacions en aquests dos àmbits. Així mateix ens va fer accessible a la ment opinions o perspectives a les que no estem avesats, com pot ser el tema de l’eutanàsia. 

Moltes gràcies Carme per fer possible aquestes tertúlies!!!