Ahir vespre ens varem trobar presencialment per comentar Vera de Elisabeth von Arnim. Ens va anar guiant la nostra conductora Carme Callejon.
La trobada d’ahir va ser molt amena i participativa. Potser perquè feia molts dies que no ens trobàvem presencialment tothom tenia moltes ganes de parlar-ne.... o potser perquè la novel·la dona peu a “jutjar-la”.... No ho sabem... però el cas és que tothom tenia comentaris a fer.
La Carme ens va explicar una mica la vida de l’autora. Es tractava d’una dona de bona família, nascuda a finals del s. XIX. D’ascendència britànica. Casada dos cops amb maltractadors i entremig va tenia un amant molt promiscu.
Tot aquest univers és el que va captar en les seves novel·les. Novel·les que en el seu moment no varen destacar massa. Les van classificar de costumistes.
En el cas de Vera, ara que l’hem llegit amb una mirada actual, hi trobem una crítica social molt forta. Sobretot en la relació amb diferenciació entre les classes socials, el matrimoni i amb el cicle i mecanismes de la violència de gènere.
És una novel·la de prosa fàcil amb un punt de lluminositat que t’anima a continuar llegint esperant veure el desenllaç. Un desenllaç que no arriba i que deixa la porta oberta a les teves pròpies conclusions. Un dels nostres tertulians va dir:
“Esperes que arribi un final i aquest final no arriba”
Hi estem totalment d’acord. Tot i així us la recomanem!!!
Gràcies Carme per aquesta proposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada