Ahir vespre varem tenir la trobada mensual al Club DeLectura. Varem comentar el recull de contes de Robertson Davies Espirítu festivo.
Clarament hi va haver dues posicions gairebé antagòniques. Per una banda, les persones a qui no va agradar gens i per altra a les persones que va entusiasmar. I és que aquest escriptor no deixa indiferent!!!
A banda dels nostres propis gustos personals – que són els que ens inclinen a que ens agradi o no una lectura- hi ha el fet que es tracta d’uns contes molt ben escrits. Ben contextualitzats. Amb anades i vingudes entre la realitat i la ficció.
Són uns contes crítics amb el món acadèmic. Alhora són una crítica al periodisme i als escriptors en general. Al món eclesiàstic i al polític. De fet, sense que ens adonem està examinant tot el seu món i ens en dóna una visió molt precisa i concreta. Canadà, Anglaterra i Rússia i queden ben retratats!
Són irònics, sarcàstics i alhora amb un estil molt acurat, realista malgrat ens parli de fantasmes! I eps!!! Tot i que parla de fantasmes no hi ha cap conte que faci por!!! És increïble perquè – si entres en la història- més aviat el que fas és riure.
Un consell, que ja ens indica el pròleg, si els heu de llegir us recomanem que ho feu en VEU ALTA!!! Canvia el registre i et poses més en situació.... i ara que venen dies de trobades amb família explicar i/o llegir algun dels seus contes us pot portar un gaudi afegit!!!
Nosaltres n’hem gaudit! Amb la lectura i amb la trobada.
Gràcies Carme i companyia!
BONES FESTES!!!