Aquest proper dissabte 7 de març inaugurarem l’exposició col•lectiva Mi, me, conmigo. Serà a les 12 del migdia.
Estaran amb nosaltres les tres artistes: Maite Lópexz, Mamen Zaera i Olga Massaguer. Les tres fa temps que es coneixen i fa mooolts temps que estan participant en obres conjuntes on a partir de tècniques diferents troben la manera de comunicar-nos emocions, percepcions, sentiments.
Alhora les tres personalitats es combinen donant forma a un sol conjunt... Us caldrà venir a veure el seu treball per poder entendre el que us diem aquí.
Ara bé, per poder-nos fer una petita idea els vaig demanar que ens fessin cinc cèntims de qui són, com treballen, com es varen conèixer... etc... aquesta és la carta que em varen adreçar:
"...t’escric aquesta carta per parlar-te una mica sobre nosaltres tres: la Mamen, l’Olga i jo mateixa.
Ens vam conèixer al taller de gravat de La Universitat de Belles Arts de Barcelona fa més de 20 anys. En aquella època vam crear un micro món al nostre voltant. Gaudíem de les petites coses i qualsevol excusa era bona per riure com posseïdes. Vam crear un vincle que ens protegia i ens lligava a l’hora. La mort del pare, les inseguretats, el sexe, l’amor o la falta d’aquest, són temes que es barrejaven amb les coses més quotidianes i trivials com qui ha portat una esponja o un drap de cotó.
Entre nosaltres no hi ha silencis incòmodes, ni tan sols silencis necessaris. Ens atropellem, ens superposem amb converses a tres bandes. Només ens aturen les demandes d’algun dels nostres fills i es quan recuperem, com podem, la compostura. Podem passar dies sencers juntes però el to i la bogeria de la conversa no s’esgota.
De formació som gravadores però actualment experimentem amb procediments i tècniques diferents:
L’Olga es decanta pel dibuix amb carbonet, tinta o qualsevol material que pugui expressar el dolor que sent a dintre seu. Un sentiment que et sembla impossible si la mires als ulls, aquells ulls blaus de cel tranquil i de dolçor de nadó. Ella és tendre i acollidora com un xiscle en plena nit. L’Olga és la contradicció, la complexitat i la nostàlgia.
La Mamen experimenta amb materials tradicionalment escultòrics com la fusta o la pedra però també amb altres materials molt femenins com és la tela; la tela estampada. Ella és tridimensional, tàctil, forta i constant. Necessita tocar per entendre, per entendre la matèria i a ella mateixa.
I per últim, jo (Maite) treballo amb imatges fotogràfiques retocades sutilment. Jugo amb el que és real i el que ho sembla. Bidimensional i dislèxia per natura i per plaer. La infància, la sexualitat, la maternitat són temes que m’acompanyen.
...ens preguntes el perquè treballem juntes i crec que la resposta és perquè ens resulta engrescador i terriblement fàcil degut a que ens coneixem molt i no hi ha friccions entre nosaltres. La creació artística és un treball solitari i de vegades és necessari contrastar les pròpies idees amb l’exterior. Les tres ens sabem aconsellar i aportar mil suggeriments. Ens resulta fàcil posar-nos a la pell de l’altra. Treballem juntes perquè ens tenim un gran respecte i ens estimem.
El títol de l’exposició Mi, me, conmigo el vam decidir pensant en què teníem en comú. Les tres bevem de nosaltres mateixes; de les nostres angoixes, obsessions i alegries. La nostra font d’inspiració és la Mamen, l’Olga i la Maite; Mi me conmigo.
Espero haver respost totes les teves preguntes i et donem les gràcies per donar-nos l’oportunitat de tornar a treballar plegades.
Una abraçada,
Maite"
.jpg)
