Avui, en trobar-nos, hem comentat El misteri del paper de vàter volador, d’Anna Cabeza Gutés, un llibre de la sèrie de “Les germanes Crostó, agència d’investigació”. És el que ens hem llegit a casa. Quan ens el vam emportar vam pensar “Fantàstic, és curtet i de riure!”. I sabeu què? Que tot i que és de riure no ens ha fet riure prou. Ens agraden les històries més versemblants i aquesta no ho és prou.
Ens emportarem Atalanta, una jovencella a la Grècia dels déus i dels herois, de Giani Rodari. És una novel·la que ens parla de personatges mitològics. Un dels nostres companys, quan ha sentit la paraula mitologia ha dit un “Oh! Noooo…” molt fort. Però una companya ha començat a explicar fets de la mitologia grega; en sabia un munt i ens ha deixat amb la boca oberta. “Com és que en sap tant?” ha preguntat algú i la resposta ha estat unànime: “Perquè llegeix molt!”
Després de parlar d’en Giani Rodari de qui tots hem llegit alguna cosa; després del bany de mitologia que ens ha donat la companya; després de veure que la mitologia és un coneixement necessari per entendre bé algunes lectures que ens apassionen (la sèrie de Harry Potter de l'autora anglesa Joanne Kathleen Rowling o la sèrie de Percy Jackson de Rick Riordan entre d’altres) creiem que el noi del “Oh! Noooo…” molt fort va sortir amb moltes ganes de llegir Atalanta.
Ens hem emportat el llibre cap a casa amb moltes, moltíssimes ganes de llegir-lo…!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada