Aquest mes de març tindrem una nova exposició fotogràfica. Aquest cop de la Conxa Torrado. Ella mateixa ens la presenta:
Ara que hem deixat enrere la tardor i que els arbres han quedat despullats del seu fullam, és bo recordar els bonics colors que ens han ofert. Tot i que les deveses es caracteritzen per ésser gran extensions d’arbrat és bonic fixar-nos en petits detalls com són l’escorça, el perfil de les fulles, l’alçada dels troncs, el peu que els aferra al sòl, el maridatge amb les aigües dels rierols ... poèticament les deveses són amables de dedica’ls-hi bona literatura.
Aquí us deixem un poema molt adient de Isabel Oliva i Prat, poeta i escriptora de capçalera de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori, del poemari “Jardí retrobat” (premi Vallgorguina 2001)
INEFABLE TARDOR
No era ben bé la tardor encara, era
aquell moment dolç amb un punt de tristesa
quan l’any ens retorna
amb els grocs amables,
les fulles marcides que es desfibren
sobre els jardins
en un gran silenci.
Les gotes tremolen sota la pell de l’heura.
Sobre la quietud deturada d’un estiu perllongat
es filtra un raig de sol
- contrallum efímer -
i posa una pinzellada de mel verge
en la claror immòbil de l’aire.
Les tardes s’escurcen i les ombres s’allarguen
en un gris de seda
fins a l’últim pigment - imperceptible -
d’una aquarel·la.
Isabel Oliva Prat
Us esperem!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada