"La campana de vidre" al Club DeLectura

Aquesta és la primera sessió de la temporada i l’hem fet virtual. Ens veiem a venir que moltes de les trobades d’enguany ho siguin, malgrat avui mateix en Pep Vives en la reunió amb les biblioteques del territori ens hagi animat a fer presencials les activitats sempre i quan es pugui oferir la seguretat que les normes proposades pel PROSICAT. 

 

Pel que fa a la trobada hem parlat abastament de Sylvia Plath. De la seva vida, la seva obra en general i sobretot de la novel·la que ens ocupa. 

 

La Carme ens ha anat dirigint per tal que cadascun de nosaltres pogués expressar la seva opinió. I com a bon club de lectura que som hi ha hagut opinions que s’enfortien unes amb les altres, alhora que han sortit punts de vista del tot oposats. P ex: estava malalta o no Sylvia Plath? O Era o no era feminista? 

 

En el que la majoria ha estat d’acord és en el fet del canvi que hi ha en les dos parts del llibre. En la facilitat de la lectura. I en la metàfora que el títol comporta: ella veia la vida però no la sentia. Això la novel·la ho transmet perfectament. Fins i tot alguna persona de la tertúlia n’ha fet la comparació amb la situació actual i el fet d’haver de portar mascareta: "portant-la et sents en un espai tancat... una mica com en una campana". 

 

Com sempre una proposta encertada i enriquidora. Sobertot per la diversitat d'opinions que ha generat. Gràcies Carme.