El passat dijous 18 de gener ens varem trobar al Club DeLectura per parlar de Seda d’Alexandro Baricco. Una novel•la curta que deixa empremta.
De fet, a tots els que l’hem llegit o rellegit, ens ha suggerit una sensació o altra. Alguns ens ha transportat a la poesia. Potser per l’estructura de la novel•la que ens ha recordat a la de les cançons amb la tornada, o als haikus japonesos. A altres ens ha deixat un regust de decepció. Potser justament per la poesia que s’hi respira...
Ara bé, independentment de parlar del llibre va ser una trobada molt distesa. Potser pel moment polític i social en què estem; i/o pel fet que no hi havia cap autor, editor, traductor... que imperes sobre la resta ... va ser una de les trobades en la que més ens hem deixat anar. Varem riure de les observacions d’uns i altres. Varem col•laborar en les explicacions... La sensació que ens ha quedat ha estat de trobar un espai fresc i amè.
Pel que fa a la novel•la. Del context històric, del viatge, del triangle amorós, de qui és qui... De l’autor... no us en parlarem pas aquí. Bàsicament perquè Carme Callejon ha escrit un magnífic post on parla de tot això i més.
Us en deixem l'enllaç perquè us enriquiu.
Gràcies per fer-nos gaudir un cop més de la lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada