Ahir vespre ens varem trobar per parlar de Sandor Marai i la seva novel•la L’ultima trobada. La conducció va anar a càrrec de Carme Callejon.
La tertúlia d’ahir va ser curta i intensa. Les nostres veus tot sovint s’encavalcaven unes amb les altres per dir i argumentar que és el que ens havia agradat o el que ens havia sorprès. Per alguns ha estat el començament de la novel•la per la descripció; per altres el llarg monòleg de la segona part; també la capacitat que té l’autor de construir als personatges que tenen profunditat; les diferents dualitats; la generositat mal entesa... En fi, per cadascun de nosaltres hi ha hagut opinions diverses que han enriquit al conjunt.
Personalment, em va agradar que la
Carme ens aportés un trosset d’ella. En un moment de la tertúlia ens va
explicar que l’autor feia, enmig de la novel•la, una declaració del
tipus d’escriptura fent servir un recurs que consisteix en a partir d’un
detall desgranar tota la història posant de tant en tant detalls
reveladors.
L'última trobada és una novel•la ben construïda. Aparentment hi ha un triangle molt equilibrat i en canvi, a mesura que vas llegint et trobes en un “mar de fons” que capgira tota l’aparença de benestar.
De totes maneres, no cal que expliqui gaire res perquè la Carme ja ho ha fet en el seu bloc. Us en deixo l’enllaç per si hi voleu aprofundir. Val molt la pena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada