Ahir vespre ens varem trobar alguns dels participants del club DeLectura per comentar la novel•la de Gabriel Garcia Márquez Cien años de soledad.
Va ser una trobada molt animada, tothom tenia alguna cosa per dir, en alguns moments la tertúlia eren converses encreuades amb somriures als llavis...alguns dels presents es varen animar a llegir en veu alta algun dels passatges, d’altres recitaven en veu alta trossos que els havia impressionat. Malgrat aquest mena de disbauxa que la mateixa novel•la ens aporta, doncs uns varen necessitar del quadre sinòptic de l’estructura familiar per seguir-la i d’altres es varen deixar portar per la narració, podem dir que tots els d’ahir vespre estem d’acord en que:
- la lectura de Gabriel Garcia Márquez requereix una certa predisposició de la persona que el llegeix.
- som uns privilegiats en poder-lo llegir en l’idioma original.
- fa una referència constant a la solitud i a la circularitat del temps.
- tots els seus personatges estan molt ben treballats... no hi ha res a l’atzar, ni els noms dels personatges, ni qui hi surt i perquè hi surt.
- trobem o descobrim que l’autor escriu amb els 5 sentits.
- a alguns els evoca plàsticament a Frida Kalho o a la Remedios Varo , altres ho redescobrim.
Val a dir que es pot trobar molta i extensa documentació sobre Cien años de soledad o sobre la vida de Gabriel Garcia Márquez, nosaltres aquí només direm quatre cosetes. Entre elles, que la novel•la en el mateix moment que fa una crònica de la família Buendía en el poble de Macondo està fent una referència a tota la humanitat. Probablement per aquest motiu és una obra celebrada arreu del món.
Macondo va ser fundat per José Arcadio Buendía juntament amb la seva cosina Úrsula Iguarán i segons es va intuint en tota l’obra la seva nissaga quedarà extingida quan neixi una criatura amb cua de porquet. Ja només amb aquest incís es pot veure que es tracta d’una obra del realisme màgic. Recordem que el concepte de realisme màgic es fa servir per descriure elements que entrebarregen la fantasia i el mite amb les activitats diàries i o ordinàries, la qual cosa és habitual en el treball de Gabriel Garcia Márquez i segons ell, això es degut a la influència de la seva avia; tot i que ell mateix afirma que no hi ha en les seves novel•les res que no estigui basat en la realitat.
A cien años de soledad no només hi trobem l’evolució de la nissaga Buendía sinó la de, com dèiem més amunt, l’evolució de tota la humanitat i de com sembla que aquesta quedarà destruïda en el moment en que la tecnologia avanci al cor.
En fi una bona novel•la molt recomanable de llegir o rellegir!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada