Durant aquestes vacances de Nadal hem llegit un llibre molt bonic i un llibre molt divertit. Tots dos són del mateix escriptor, Raymon Briggs, però són molt diferents. Pare Noel és un còmic que presenta un Pare Noel molt diferent del s’acostuma a ensenyar, aquest es queixa de tot, “Coi de fred! coi de neu! coi de xemeneies!”; fa riure molt. El ninot de neu, en canvi, és una història molt tendre sobre l’amistat i allò que estimem i que hem d’acceptar quan perdem; se n’ha fet una pel·lícula d’aquest llibre.
Després de parlar d’aquests dos llibres la Sessi ha posat sobre la taula diferents bosses de roba tot explicant unes històries molt estranyes. Què podia haver-hi a dins de les bosses? D’on podrien haver sortit? No us podeu ni imaginar les idees que se’ns han acudit. Trossos de morts? Diamants? “Sopicaldo”? Tenim molta, però que molta imaginació. Tot per crear-nos expectatives sobre un dels llibres que llegirem, L'Home del sac, de Josep M. Jové. Hem après aquesta paraula nova: expectativa.
Hem estat mirant l’altre llibre que llegirem, El príncep feliç, basat en la història original d' Oscar Wilde il·lustrat per Jane Ray. Explica l'amistat entre l’estàtua d'un príncep amb un gran cor i una oreneta; junts aconsegueixen ajudar als pobres de la seva ciutat. Les il·lustracions són precioses.
No hem volgut que la Sessi ens expliqués gaire les històries, que ens fes spoiler, però al final ho ha fet una nena i ens ha fet molta ràbia.
