Aquest mes de març tindrem una nova exposició fotogràfica. Aquest cop de la Conxa Torrado. Ella mateixa ens la presenta:
Ara que hem
deixat enrere la tardor i que els arbres han quedat despullats del seu fullam,
és bo recordar els bonics colors que ens han ofert. Tot i que les deveses es
caracteritzen per ésser gran extensions d’arbrat és bonic fixar-nos en petits
detalls com són l’escorça, el perfil de les fulles, l’alçada dels troncs, el
peu que els aferra al sòl, el maridatge amb les aigües dels rierols ... poèticament
les deveses són amables de dedica’ls-hi bona literatura.
Aquí us deixem
un poema molt adient de Isabel Oliva i Prat, poeta i escriptora de capçalera de
la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori, del poemari “Jardí retrobat” (premi Vallgorguina 2001)
INEFABLE TARDOR
No era ben bé la
tardor encara, era
aquell moment
dolç amb un punt de tristesa
quan l’any ens
retorna
amb els grocs
amables,
les fulles
marcides que es desfibren
sobre els
jardins
en un gran
silenci.
Les gotes
tremolen sota la pell de l’heura.
Sobre la quietud
deturada d’un estiu perllongat
es filtra un
raig de sol
- contrallum
efímer -
i posa una
pinzellada de mel verge
en la claror
immòbil de l’aire.
Les tardes
s’escurcen i les ombres s’allarguen
en un gris de
seda
fins a l’últim
pigment - imperceptible -
d’una aquarel·la.
Isabel Oliva
Prat
Cartell: Conxa Torrado i Oliva
Us esperem!!!