Aquesta setmana ens varem trobar al Club DeLectura per parlar de la novel•la
Els nois de Toni Sala. En aquesta ocasió ens va acompanyar l’autor. I, com sempre que ens visiten els autors, va resultar molt interessant.
De bones a primeres en Toni ens va deixar fer. Era com si estiguéssim en una tertúlia entre nosaltres i ell com a oient. A estones se’l veia divertit amb la situació i en d’altres intervenia per contrastar les nostre “hipòtesis” amb el que realment ell havia pretès.
El cert és que la idea de fer aquesta novel•la va sorgir de veure una notícia al diari sobre la mort de dos adolescents de Sant Feliu de Guíxols. Va ser una mort punyent al poble, on tothom els coneixia. A més, en aquells moments ell tenia una filla en edat de començar a sortir i, evidentment, la conducció després d’una nit de “marxa” el preocupava. Posar per escrit el seu neguit barrejat amb d’altres temes és el que el va motivar a escriure-la.
Toni ens va explicar que un cop s’inicia en un escrit està obert a que tot el que hi ha al seu voltant sigui adient per la seva novel•la, assaig, article... o el que sigui que tingui entre mans. Així qualsevol cosa que li va passar en aquella època segurament hi va tenir cabuda.
Per respecte a la família de Sant Feliu no va voler ambientar-la allà. També l’atreia ambientar-ho en alguna població que fos desconeguda per ell. O sigui, que la sabés, però no en conegués els detalls. Així que va decidir ambientar-la a Vidreres i rodalies. A més, es va donar la circumstància que, en aquella època, havia de fer estada d’hores comptades cada setmana a Vidreres.
En la novel•la, els que l’hem llegida, hi hem trobat com dos temps o dos ritmes diferents. Podria ser fet expressament, i en certa manera ho és. Hi ha la necessitat de l’autor de fer que els seus personatges iniciïn una historia lentament, suau, i en surten ràpidament com a protagonistes. El cas és que, segons ens va explicar, ell ja tenia la primera part del llibre escrit i l’editorial
l’Altra Editorial li va demanar que amb aquesta novel•la estrenés l’editorial. Això va fer que amb pocs mesos hagués d’acabar-la i aquesta embranzida que agafa el final la novel•la.
Així doncs, per qui no se l’hagi llegit, podem dir que és una novel•la ben escrita. Amb un final rodó. On tots els personatges masculins tenen un punt de desencís, de maldat. Sents angoixa i mal humor, alhora que no pots negar l’evidència que el món és així!
En realitat si voleu saber més de la novel•la sense llegir-la podeu donar un cop d’ull a aquests enllaços que ens ha deixat la Carme Callejon- la conductora del nostre club de lectura-... probablement després de fer-ho us vindran ganes de conèixer de pròpia mà si el que s’hi explica és cert o no... Endavant!
