Exposició Fotogràfica “Fonts” de l’Àngel Vidal

L’Àngel Vidal Roqueta , per molts de nosaltres l’Àngel de la brigada, ens ha deixat unes quantes fotografies sobre diferents fonts que podem trobar al municipi. Podreu gaudir d’aquesta exposició durant tot el mes de maig. 

De cadascuna de les fonts l’Àngel n’ha fet una fotografia més detallada i una més global perquè es pugui veure i reconèixer l’entorn. Ens ha donat el nom de les que sap i ens ha fet una breu explicació que tot seguit us relatem: 

• La font de Can Murtra que es troba a Sant Medir. Aquesta font esta tancada però omple el viver que es veu en la fotografia i llavors surt amb un raig constant pel seu davant. 
• La Font del costat del forn de calç a Sant Gregori. Aquesta font fa relativament poc que s’ha recuperat, aproximadament de finals del 2014. Estava obstruïda i enterrada tal i com passa amb
• la Font d’en Perris, situada a la carretera de Constantins seguint el curs del Ter. Aquesta font fa nomes un parell de mesos que s’ha recuperat per part de l’ajuntament de Sant Gregori. És d’aigua picant. 
• Una altra de les fonts picants que podem veure és la Font de Can Verdaguer de Sant Gregori, a tocar a Cal Ros. 
• I una altra font picant és la Font de Can Coromines de Sant Gregori. Aquesta font està situada al costat d’una casa que probablement es va construir allà per emmagatzemar-ne l’aigua però d’això no estem segurs. Si us fixeu en totes les fotografies de les fonts d’aigua picant tenen, a sota del broc, un color vermellós, això es degut al ferro que porta l’aigua i que deixa aquest color a rovell. 
• També trobem la fotografia de la Font del costat de l’església de Ginestar. L’aigua d’aquesta font passa per entremig d’una roca i va a parar en una bassa que hi ha a sota. 
• Una altra de les fonts que veiem fotografiades és la font del Santuari de Santa Afra. Aquesta font no raja perquè està desviada pel consum del propi santuari. 
• I finalment, podeu situar la Font del Raig, d’aigua normal, que està just darrera de la Viruvella de Sant Gregori, pràcticament a la falda de la muntanya de Sant Grau. D’aquesta font encara hi ha persones que en fan ús pel consum tot i que no vol dir que la seva aigua sigui potable. 

Text i fotogràfia d’Àngel Vidal

Trobada amb en Toni Ruscalleda

Ahir a la tarda els nens i nenes de tercer de l’Escola Agustí es varen trobar amb en Toni Ruscalleda a la biblioteca. Ell els va explicar, entre d’altres punts, quina diferència hi ha entre joc i esport. 

Per donar més visibilitat a l’activitat, la biblioteca ja feia dies que estava decorada, de fet encara ho està!, amb unes figures representatives d’algun joc dels que surten al llibre Recull de Jocs Populars Gironins, de Toni Ruscalleda i Pep Caballé. Hi va haver un munt de gent que va fer possible que tinguéssim aquestes figures tant i tant “xules”: l’Aniol Ruhi, en Francesc Carbonell, l’Ariadna López i la Mireia Carmona. 

Així doncs, moltes persones es varen interessar per aquesta activitat, que ha estat emmarcada dins de la setmana cultural de l’escola, enguany dedicada als esports... Ara bé, ha estat possible realitzar-la gràcies a la bona disponibilitat d’en Toni i del professorat. En Toni els va narrar com ell i les persones de la seva edat anaven a escola, com hi jugaven i com feien esport... Dins de l’escola, a fora o a casa. 

I és que en Toni, ja fa molts i molts anys, juntament amb en Pep Caballé varen tenir l’encàrrec de l’ajuntament de Girona d’esbrinar quins eren els jocs més populars gironins. Ells s’ho varen passar molt bé fent-ho i els varen recollir en un llibret que o bé podeu trobar en aquest enllaç o bé físicament a la nostra biblioteca. 

En Toni, amb molta habilitat, va saber posar-se als infants i als adults a la butxaca. Va fer les explicacions involucrant-los, interactuant-hi fent-los preguntes i cantant i o gesticulant amb ells. 

Un cop feta aquesta introducció als jocs populars varem anar tots plegats a jugar a la Plaça del Poble. Allà, amb l’ajut de la Júlia Matamoros i l’Anna Busquets, ambdues col•laboradores de la biblioteca en el projecte Brigada Jove; i la Mireia Carmona es varen repartir els nens i nenes per grups i es va jugar a la Pesta, Volen en volen, a Marissa i a Diu el Rei. També hi varen participar els mestres de l’alumnat de tercer i com no en Toni Ruscalleda!

Pensem que la mainada s’ho va passar molt bé... i que jugant jugant va aprendre una mica més de les nostres tradicions. 

Des d’aquest raconet donem les gràcies a totes les persones que ho han fet possible, Gràcies!!!

Novetats abril 2015

   Novetats abril 2015.pdf by mserretsa

Taller Infantil de primavera acabat!!!

Ja hem penjat les obres d’art del Taller Infantil de Primavera.

El dijous 16 i el divendres 17 els nens i nenes que es varen preinscriure varen crear unes precioses obres d’art. Ho varen fer amb Taller Nimbe (Roser Arimany i Nuri Negre) i el resultat el podreu gaudir durant un temps en la part infantil de la biblioteca. 

Mireu que bonica que ha quedat!

Sant Jordi a la Biblioteca

A la biblioteca hem preparat un centre de llibres que parlen de la Diada de Sant Jordi….i txan ….mireu quin drac més preciós ens han portat de la pastisseria Boix Si en voleu ja ho sabeu!!! Són comestibles!!!

 

Gràcies Montse!!! 

Terceres visites escolars a la biblioteca del curs 2014-2015

Al llarg del mes de març i abril han tornat a venir els alumnes de l’Escola Agustí Gifre a la biblioteca. 

Amb tots ells hem fet formació: uns més dirigits a conèixer el fons de la biblioteca i com o on el poden trobar. Ja sigui físicament o per mitjà de l’ordinador. (tercer i sisè) 

Amb altres la formació ha estat més dirigida a la lectura, com per exemple amb els de cinquè que hem continuat parlant dels àlbums il•lustrats. O l’activitat de jugar amb les paraules que hem realitzat amb els nens i nenes de quart. De fet, alguns d’alumnes de quart a partir de les pautes de les professores: paraules que no són del mateix context i afegint-hi emocions han construint contes... com per exemple aquest que us deixem tot seguit!! 

Tot seguit us deixem amb uns quans moments “màgics”. 


En fi un treball molt enriquidor.

Club de Lectura amb Vicens Pages

Gràcies al Club DeLectura patrocinat per l’Ateneu i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Gregori  el dijous passat varem comptar amb la presència de Vicens Pagès a la biblioteca. 

 

Amb ell varem comentar la seva obra i en especial la seva novel•la Dies de frontera que, tal i com ell mateix ens va explicar, forma part d’una tetralogia, i n’és el final. En aquest post en podríem parlar abastament però hi ha una entrada al nosaltresllegim que ho fa molt i molt bé. 

La Carme ens va presentar al multipremiat autor com “una persona capaç de fer simple o fàcil allò tan complexa com el fet de parlar de la vida humana”. Parlant amb ell ens va confessar: “jo acabo fart perquè vosaltres, lectors, gaudiu de la lectura”. 

Realment la sensació, que tenim la majoria dels presents en la tertúlia, és d’haver llegit un llibre fàcil, sense massa complicacions. És només quan parlem amb ell que ens adonem que hi ha un treball molt més profund del que nosaltres entreveiem primerament. Hi ha tot un engranatge, “complicacions logístiques” en diu ell, que han fet que la novel•la sigui com és. Per exemple: que hi hagi la trobada en el tren entre la Teresa i Cosme, però que llavors l’escena se situï a la Jonquera, on no hi ha tren, fa que la narració circuli de la manera que ho fa. 

Li fem preguntes sobre la novel•la, sobre la vida en general, sobre la seva vida personal... i Vicens ens mira a tots mentre va destriant el que ens diu. Ho sospesa. Les nostres paraules són escoltades, les nostres idees queden acotxades, embolicades. Quan comença a parlar, sembla com si no ens contestes exactament el que preguntàvem, però sí. De cop i volta ens trobem de cares amb la seva pròpia idea, amb el que realment ell ens vol explicar, amb el que ell vol que ens adonem sense dir-nos-ho directament. 

Els seus ulls són foscos i, les seves pestanyes gruixudes, com d’ogre, fan que el seu posat sigui seriós però en realitat la seva expressió facial traspua ironia. Està atent a cadascun de nosaltres, pendent de captar qualsevol moviment que en qualsevol altre moment potser sortirà en qualsevulla de les seves obres, tal i com li ha passat en aquesta tetralogia. S’estableix, doncs, un diàleg entre els assistents i l’autor on totes les parts són escoltades.

Resumint-ho molt ens varem trobar en una tertúlia sobre un llibre que “explica la vida d’una gent normal de manera anormal” amb un autor amè, que ens va fer treballar de manera justa ;) Així doncs, des d’aquest raconet, us animem a que el llegiu i si podeu assistiu a alguna de les moltes tertúlies i o conferències que realitza i en gaudiu tant com hem fet nosaltres.