Ahir vespre ens varem trobar per comentar Dublinesos de J. Joyce. De fet, ens varem concentrar en parlar dels Morts.
Una de les frases que més hem pogut sentir al voltant de Joyce és : Joyce és un autor difícil, Mai he aconseguit llegir l’Ulises de Joyce, vaig començar a llegir-lo i no el vaig acabar, jo no l’he començat mai perquè sé que Joyce és impossible... i un sens fi de variants de la mateixa frase. El cas és que malgrat ser una literatura universal poques persones s’atreveixen a enfronta-s’hi. I aquesta por i/o inseguretat de l’Ulises s’escampa a tota l’obra de Joyce.
En el Club DeLectura, molts de nosaltres, també teníem respecte cap a Joyce. Encara en tenim! Però és veritat que llegir Dublinesos ens ha acostat amigablement a aquest autor.
No parlaré de l’obra ni de Joyce doncs la Carme Callejon ja ha creat un post on en parla abastament. El que si faré serà parlar de la tertúlia.
La Carme, un cop més, ens ha sorprès. Aquest cop hem iniciat la tertúlia mirant un fragment de dos minuts de la pel·lícula Dublinesos. En aquest tallet es produeix el punt d’inflexió de la novel•la. A partir d’aquest mini passi cadascun de nosaltres ha anat desengranant els sentiments que ens ha produït l'obra i de quina manera ens ha afectat.
La diversitat d’opinions ha estat gran. Sobretot pel que fa en entrar o no dins de la novel•la. Ara bé, amb el que sí hem coincidit la majoria és en el fet que per la lectura hem necessitat tranquil•litat i molta concentració. Cal que estiguis per ella i que li donis espai per pair-la.
En tot cas ha estat una trobada amena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada