Ahir al vespre ens varem trobar per parlar sobre Mercè Rodoreda i la seva obra. Ens varem centrar en la novel•la El carrer de les camèlies.
Per unanimitat ha estat una lectura que ens ha fascinat a tots/es. A uns per uns motius i a altres per altres. A uns ha estat la construcció dels personatges, per altres la falta de sensualitat, a altres els ha captivat l’estil i la sintaxi, ...
Hem coincidit en veure una novel•la rodona, amb gran simbolisme, on Rodoreda aconsegueix que et perdis quan ella vol que et perdis. Alhora a tots ens ha semblat fàcil de llegir i per aquest motiu pensem que hi va haver molt de treball al darrera. De fet, aquesta novel•la va tardar 2 anys a escriure-la. I sabem, per la Carme i per haver llegit altres obres seves, que cada una de les paraules que hi surt són essencials i hi són per algun motiu en concret.
La Carme ens fa adonar que la novel•la és la metàfora de la Catalunya de postguerra. On s’hi reflecteixen el ser un supervivent i la cerca de la nostra identitat. Dos eixos representatius de Catalunya que la repressió espanyola no sap veure i per tant, la novel•la arriba sencera als lectors.
Una novel•la que potser no és la més indicada per entrar en l’obra de Rodoreda, però sens dubte és una molt bona lectura. Us la recomanem!
Gràcies Carme!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada