“Climent” de Josep Ma Fonalleras al Club DeLectura

Ahir vespre varem comptar amb Josep Ma Fonalleras, al Club DeLectura, perquè ens expliques el procés creatiu de la seva novel•la Climent. 

Aquest club de lectura es porta a terme gràcies a l’Ateneu de la Vall de Llémena i al suport de l’ajuntament de Sant Gregori. La Carme Callejon, que n’és la conductora, ens va fer un petit esbós de la trajectòria de l’escriptor per qui no el coneixíem. 

La Carme també ens va parlar de la impressió que Climent li havia causat directament a ella, doncs en llegir-la hi va copsar una eina per superar una pèrdua important de la seva vida. Malgrat les seves explicacions per la majoria de nosaltres era una novel•la difícil, desconcertant. Teníem la sensació de que només fos important la forma. O que anés dirigida a un públic que no érem nosaltres. 

Josep Ma Fonalleras, “Fono”, ens va dir que ell escrivia, en fer novel•les, el que ell volia. Que escrivia molt diferent de com feia els articles dels diaris. Escrivia sense pensar en un possible públic concret, per aprofundir en preguntes que ell es formulava. Ens va explicar vàries de les línies que segueix aquesta novel•la; quina era la seva pretensió en escriure-la i com l’havia construït per obtenir el seu propòsit. Per exemple, entre algunes de les línies argumentals que hi ha ens fa destacar que per ell era important veure de quina manera l’art podia o no emmarcar la pèrdua, per aquest motiu parla extensivament del pintor Hodler, o parla de les defuncions... Ens va explicar que tot el que sortia a la novel•la hi era necessari per aconseguir la sensació que té el lector d’entrar en un cercle que es va ampliant i ampliant sense trobar-ne ben bé els límits. Per ell, ens deia, era important posar un títol a l’obra que aportés zero informació ... o sigui que continués mantenint al lector en el seu estat de confusió. 

Llavors, després d’aquestes i altres explicacions, realment varem entendre que no anàvem tant equivocats quan, en llegir Climent, ens trobàvem confusos... i ens va quedar, a la majoria, pendent una segona lectura per encaixar les explicacions de Fono en el moment precís del llibre. 

Va ser, doncs, una trobada interessant!