2025_02 4a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle mitjà d’ensenyament primari

Què bé, la Sessi, la nostra conductora, ha pogut venir, amb cadira de rodes perquè encara té la cama enguixada, però no li havíem de parlar a través de la pantalla de l’ordinador, fantàstic! 

Hem estat compartint opinions dels llibres que ens vam endur per llegir a casa, Edison: dos ratolins a la cerca d’un tresor, de Torben Kuhlmann, Los rascacielos de Germano Zullo i Les trapelleries de l'Emil 1, de l’Astrid Lindgren. Tots tres llibres són súper-recomanables, no us els deixeu perdre. 

Alguns de nosaltres ja hem demanat en préstec algun llibre de la col·lecció de Edison: dos ratolins a la cerca d’un tresor, i és que té unes il·lustracions precioses i toca uns temes súper-interessants, com l’arribada a la Lluna, Einstein i d’altres. 

Los rascacielos és un àlbum il·lustrat dels divertits de veritat. Fa riure veure fins a quin punt pot arribar la tonteria de dos milionaris que competeixen per construir un gratacels més alt i maco que l’altre. No volem fer spoiler, llegiu-vos-el, que riureu! Ara que hi ha detalls d’aquests gratacels que no ens importaria que formessin part de casa nostra, com la piscina aèria, el telescopi del terrat, la sala del piano… 

I si encara us queden ganes de llegir i riure una mica més no us perdeu Les trapelleries de l'Emil 1. De fet hi ha 6 llibres editats amb les trapelleries d’aquest nen tan entremeliat. Aquest primer et fa pensar i comptar una mica en el primer capítol. 

 I ara, fins el mes que ve!

 

2025_02 5a trobada del Club de Lectura per a infants de cicle superior d’ensenyament primari

Avui, la Sessi, la nostra conductora, ha pogut venir, amb cadira de rodes perquè encara té la cama enguixada, però no li havíem de parlar a través de la pantalla de l’ordinador, fantàstic! 

Hem estat compartint opinions del llibre que ens vam endur a casa per llegir, El misteri de la tifa de gos abandonada, escrit per l’Anna Maria Cabeza i Gutés. És una novel·la curta, divertida i fàcil de llegir. Ens ha agradat força. Però si la comparem amb l’anterior que vam llegir, La invenció de l'Hugo Cabret, de Brian Selznick, veiem que són molt diferents. 

La que hem llegit ara és una lectura sense complicacions, en la que pots aprendre alguna paraula nova i riure. Ens ha fet pensar si el títol era el més adequat o no, perquè sí, la història comença amb una caca de gos, però gairebé tota la novel·la va d’uns gàngsters que segresten les iaies. 

En canvi, el llibre que ens vam emportar a la trobada anterior era una història a cavall entre la novel·la i l’àlbum il·lustrat, amb un tema basat en la història del cinema mut, amb una presentació que evocava una sala de cinema, amb personatges reals, vaja, un llibre molt complert i que ens va il·lustrar en més d’un aspecte. 

La propera lectura va d’ogres, monstres, fantasmes… estem que ja ens llegim a sobre, ha, ha, ha!!!

 

2025_02 Club de Lectura per a joves d’ESO. 5a trobada.

Aquesta vegada, la nostra conductora, ha pogut venir, en una cadira de rodes perquè encara va enguixada, però ha estat amb nosaltres. Té una amiga, que és molt bona amiga seva, que ens l’ha portat en cotxe. Gràcies amiga de la Sessi! 

Hem estat comentat els llibres que hem estat llegint a casa, els tres primers toms de Els infants de la resistència, de Benoît Ers i Vincent Dugomier. Són còmics sobre l’ocupació de França per part del nazis durant la Segona Guerra Mundial. Ens mostra la determinació dels infants en un conflicte greu. Mentre l’anàvem comentant els llibres ens hem dit que nosaltres potser no seríem capaces de fer tot el que s’atreveixen a fer els infants protagonistes d’aquesta col·lecció de llibres. També hem vist que aquells infants eren més forts del que som nosaltres, perquè ells, des de ben tendres, ja treballen ajudant a la granja dels seus pares. 

Hem estat parlant del per què hi ha guerres, què i qui les alimenta, de quines guerres coneixem. Em coincidit en que és horrible que hi hagi guerres i que qui les engega mai no són allà a primera línia del front, les bombes mai cauen damunt dels teulats de les seves cases. 

Després hem donat un cop d’ull als llibres proposats per la propera vegada que ens veurem, el març. Es tracta de L’evolució de la Calpurnia Tate, de la Jacqueline Kelly i de dos còmics que ha escrit i dibuixat la Daphné Collignon. Pel que ens han dit tant la Marisa com la Sessi, la novel·la és molt, però que molt maca, que val la pena que la llegim encara que no la puguem acabar. Es veu que els còmics estan bé però comparats amb la novel·la queden molt enrere. 

 I ara a llegir, que L’evolució de la Calpurnia Tate no és precisament un llibret prim.

 

2025 02 club DeLectura "Estupor i tremolors" d'Amélie Nothomb

Ahir vespre ens varem trobar al club DeLectura per parlar sobre “Estupor i tremolors”  de l’Amélie Nothomb. Conductora Carme Callejon. 

La sessió d’ahir vespre va ser molt interessant. En part per tots els comentaris que varen sorgir a partir de la lectura de la novel·la. I en part perquè, en aquesta ocasió ens varen acompanyar alumnat de magisteri de la UDG. 

Pel que fa a la novel·la, ens trobem amb una obra que sembla superficial però que no ho es gens. L’autora segur que va fer molta esporga del text perquè ens ha arribat una novel·la molt curta i molt gràfica. No hi sobra cap paraula. Hi ha les justes, i això, com bé diu la Carme, és d’agrair. 

Es tracta d’una literatura de denúncia que ens parla de la societat japonesa en el treball. I dins d’aquest ambient ens retrata molt bé la jerarquia imperant, el masclisme, el xoc constant que hi ha entre la tradició (p ex: l’emperador es gairebé una divinitat) i la modernitat (p ex: son un dels països més avançats tecnològicament) Alhora també ens mostra com son les persones que hi treballen: des de les més inútils a les que necessiten denigrar als seus subordinats, a les persones que malgrat s’adonen del potencial de la becaria no poden fer res més que un boicot silenciós. 

Aquests son alguns dels molts temes que varen sorgir en la tertúlia. Per descobrir-ne d’altres us recomanem que la llegiu! 

Pel que fa a l’alumnat de la UDG varen demanar de venir d’oients per saber com funciona un club de lectura, doncs enguany tenen una assignatura que hi està relacionada. La Carme els va explicar amb les paraules justes i adients el funcionament de qualsevol club de lectura. Alhora que, juntament amb altres comentaris dels assistents, va aprofundir sobre el funcionament del NOSTRE club. 

També els va passar, a ells i a nosaltres, un guió molt ben estructurat sobre com podria ser el desenvolupament de la trobada d’aquesta novel·la. Per tot plegat, la tertúlia d’ahir, va ser molt complerta, amena i sobretot molt interessant. 

Gràcies a tothom per assistir-hi i participar-hi i gràcies Carme per la tasca que fas!

2025_02 Converses al voltant de l’art

El col·lectiu de persones artistes i o aficionades a l’ART de la Vall, LlemenArt, ens proposen una activitat relacionada amb l’ART. L’han titulada “Punt i a pART”. Es tracta de trobar una o diferents obres que ens entusiasmin i tinguem ganes de parlar sobre elles generant converses a l’entorn de l’ART. 

Aquestes converses estan obertes a tothom... i si alguna persona té interès en conduir-ne alguna només cal que ho comuniqui o bé a llemenart@gmail.com o al taulell de la Biblioteca. 

La primera d'aquests converses la tindrem aquest proper divendres 28 de febrer. Anirà a càrrec de Lluís Pradas i ens parlarà de “El cenacolo” de Leonardo da Vinci.

Us convidem a assistir-hi ... i a participar-hi!

 

2025_02 Alumnat de l’Escola Joan Riu ens ha visitat aquest matí

Avui al matí han vingut alguns dels alumnes de l’escola Joan Riu. Continuem amb les visites un cop al mes i que siguin un dimarts al mes. La d’avui ha estat la tercera d’aquest nou curs escolar. Són visites englobades en el projecte estatal “Comunidades participatives de aprendizaje”. 

En aquesta ocasió han tingut temps de gaudir de la biblioteca: mirar contes o llibres que els interessen, escoltar un conte: “Els dos llops”. Han participat una mica del conte. Penso que els han agradat perquè quan he acabat d’explicar-lo alguns d’ells han volgut tenir el conte a les mans. 

Un cop han acabat d’esmorzar a fora han recollit i han tornat a mirar contes lliurement. Tot seguit han recollit la biblioteca i marxat. En Sikou ha fet préstec per l’escola. 

Ha estat una visita molt agradable. I en ser al matí les educadores han decidit quin era el millor moment de recollir i marxar de la biblioteca. Ha estat tot molt fluid!

 

Presentació del llibre “Ensenya’m la llengua” d’Antoni Beltran (2)

El proppassat divendres 14 de febrer al vespre varem comptar amb el doctor Antoni Beltran perquè ens va parlar del seu llibre “Ensenya’m la llengua”. El va presentar al Carme Gubau i els va introduir la regidora de cultura, Júlia Sunyer. 

En la introducció, la Júlia, va agrair la nostra assistència. Va fer una breu presentació de la Carme i del doctor. I va alabar la tasca de la editorial Gavarres al voltant del català. 

La Carme va fer una presentació molt lleugera, amb molt d’humor. De fet ens va llegir/explicar una petita història construïda a partir de part del vocabulari que surt en el llibre. Va ser una manera ben divertida d’entrar en la matèria. 

L’Antoni ens va explicar, entre anècdota i anècdota, molta part del llibre. Un llibre certament polièdric. Separat per temes mèdics, però també amb apartats on el vocabulari que s’hi exposa provenen del mar, de l’àmbit religiós, ... 

Es tracta d’un llibre que enllaça temes de salut amb la cultura popular perquè, i aquests es un dels motius per qual l’ha escrit, quan ell va acabar la carrera i va començar a exercir es va trobar que les persones a les quals atenia li parlaven amb el llenguatge del carrer. En aquells moments ell hauria agraït haver tingut a les mans un llibre així perquè que hauria entès millor i més ràpidament el que el pacient li estava explicant. 

També ens explica un altre motiu per la creació d’aquest llibre i és la intenció de que es recuperin paraules o expressions que ara ja no s’empren. Ell ha viscut el temps en que si el metge sabia escoltar al pacient ja podia fer el diagnosi, o el podia fer amb molta més facilitat. Bé, això passava fa uns anys o ara amb les persones de més edat. No passa tant amb les noves generacions, perquè no saben explicar el que tenen. De fet no tenen vocabulari, son molt planers. Només diuen “doctor, em fa mal aquí” assenyalant la part afectada. 

En tot cas el que tant ell com la Júlia o la Carme ens han fet adonar- cadascun des d’una òptica diferent- que si volem que el català continuï viu hem de fer servir la parla catalana. Amb aquest llibre podem recuperar paraules i expressions que potser tenim oblidades, sobretot en l’àmbit sanitari. Us animem a descobrir-les!