Aquesta vegada, la nostra conductora, ha pogut venir, en una cadira de rodes perquè encara va enguixada, però ha estat amb nosaltres. Té una amiga, que és molt bona amiga seva, que ens l’ha portat en cotxe. Gràcies amiga de la Sessi!
Hem estat comentat els llibres que hem estat llegint a casa, els tres primers toms de Els infants de la resistència, de Benoît Ers i Vincent Dugomier. Són còmics sobre l’ocupació de França per part del nazis durant la Segona Guerra Mundial. Ens mostra la determinació dels infants en un conflicte greu. Mentre l’anàvem comentant els llibres ens hem dit que nosaltres potser no seríem capaces de fer tot el que s’atreveixen a fer els infants protagonistes d’aquesta col·lecció de llibres. També hem vist que aquells infants eren més forts del que som nosaltres, perquè ells, des de ben tendres, ja treballen ajudant a la granja dels seus pares.
Hem estat parlant del per què hi ha guerres, què i qui les alimenta, de quines guerres coneixem. Em coincidit en que és horrible que hi hagi guerres i que qui les engega mai no són allà a primera línia del front, les bombes mai cauen damunt dels teulats de les seves cases.
Després hem donat un cop d’ull als llibres proposats per la propera vegada que ens veurem, el març. Es tracta de L’evolució de la Calpurnia Tate, de la Jacqueline Kelly i de dos còmics que ha escrit i dibuixat la Daphné Collignon. Pel que ens han dit tant la Marisa com la Sessi, la novel·la és molt, però que molt maca, que val la pena que la llegim encara que no la puguem acabar. Es veu que els còmics estan bé però comparats amb la novel·la queden molt enrere.
I ara a llegir, que L’evolució de la Calpurnia Tate no és precisament un llibret prim.
