Ahir vespre ens varem trobar per comentar “María Antonieta” de Stefan Zweig. Una biografia que es llegeix com una novel·la.
En la trobada d’ahir hi ha moments en què encavalquem comentaris. En altres tenim la sensació d’estar en una classe d’història. Va ser una molt bona tertúlia!
Tot i això molts de nosaltres varem comentar de trobar pesada la lectura. Amb la sensació que no avançàvem. Sobretot en la primera part. La nostra conductora, Carme Callejon, ens va fer adonar que era un recurs emprat expressament per l’autor. L’objectiu? Fer entrar al lector en la dinàmica de lentitud que és necessària per posar-nos en situació. Cal ser conscients que les comunicacions eren lentes, que les decisions es prenien lentament. El protocol de la cort era feixuc....
Parlant els uns amb els altres ens varem adonar que hi ha hagut temes que ens han sorprès: l’abandonament que rep la monarquia francesa de la resta de monarquies europees. La figura de Ma Antonieta com a dona que ha estat utilitzada. Alhora que va ser una “influencer” de l’època. La capacitat de l’autor de posar-se en el cap de Ma Antonieta. La radiografia que ens fa d’Europa. La quantitat ingent de documentació que ha hagut de llegir per poder escriure l’obra i que en canvi no ha carregat la lectura...
Com tot el que la Carme ens proposa ... una bona lectura. Gràcies!
Al final de la sessió la Carme ens recomana que no abandonem a Zweig. Ens parla de la seva obra i ens recomana alguns dels seus assajos (p ex: “el món d’ahir”) on excel·leix... per aquest motiu deixarem més temps el corner de l’autor a la vostra disposició.
Us esperem!
