A la trobada del dimarts 8 de març no ens va costar gens ni mica decidir a quin gènere pertany el llibre que hem llegit, és un còmic, o historieta il·lustrada, o com en vulgueu dir. Està claríssim, perquè era un llibre de l’Astèrix, concretament Astèrix a la Bretanya, de Goscinny.
Mentre el llegíem hem fet
una mica de treball de recerca en el seu interior, buscant i separant els noms
de divinitats celtes i romanes que surten a les vinyetes del còmic. Així ens hem adonat que celtes i
romans tenien divinitats diferents, és a dir,
que eren dues cultures ben diferenciades amb diferents mitologies.
I ara em direu “però, que no són gals els del poblet irreductible de l’Astèrix i l’Obèlix?”. Ara ja sabem que els gals eren tribus celtes. Ara també sabem que la gent de la Gran Bretanya també eren gals però amb trets diferencials dels gals de la Bretanya francesa.
Després de parlar del còmic de l’Astèrix la Sessi ha escampat sobre la taula unes pedretes amb unes lletres escrites que no eren les del nostre alfabet. Sabeu quines lletres eren? Doncs, eren runes, les lletres amb les que escrivien els víkings. També ens ha ensenyat fotografies de monòlits gravats amb aquestes lletres i amb dibuixos una mica estranys.
I és que llegirem Mitologia vikinga: déus i herois, de Brian Branston. Es veu que és un llibre potent, no gaire fàcil de llegir, que és tot un repte. Sort que això dels reptes ja ens agraden i que la Sessi ens ha promès que ens anirà acompanyant a la lectura a través del WhatsApp.
