"L'estrella sobrada" Teatre en petit format a la Biblioteca

Us esperem el proper divendres 6 de març a les set de la tarda. Tindrem a l'actriu Sònia Esteba i a l’Enric Angelats en l’acompanyament musical en aquesta peculiar obra de teatre. 

Ens presentaran un espectacle satíric del món de la oficina. Ho faran per mitjà d’anar destriant les peripècies quotidianes de la seva vida laboral com a secretària. 

L’Estrella sobrada és la segona producció de Calamiclown. Va ser presentada al Fitag d’aquest 2019. No us la perdeu!!! 

Si sou adults i/o adolescents us hi esperem!

Cartell: Miquel Bohigas

Exposició fotogràfica: “Roma, la Humanitat de les llambordes” de Manel Bielsa

En Manel Bielsa és un activista cultural. Relacionat amb el món de l’art gironí, amb aquesta exposició, ha anat una mica més enllà i ens diu: 

"US IMAGINEU ? 

Us imagineu que es convertís en realitat aquella frase que tants cops hem dit, pensat o escoltat, quan estem davant d’un edifici històric o unes ruïnes ? 

... AH ! SI AQUESTES PEDRES PARLESIN !!!!

Us imagineu que es descobrís un sistema, semblant al mètode del Carboni 14, que fes parlar les pedres? Tot el que “ han vist “! Des d’abans de l’aparició de la humanitat?... i des de que l’home habita el planeta? ... 

Què ens explicarien ? 

Doncs ara, un nodrit grapat d’escriptors, han fet “ parlar les pedres “, però no unes pedres qualsevol, unes pedres que des de temps immemorials, la humanitat ha trepitja , a peu nu o protegit amb innumerables models de calçats o amb una incomptable quantitat de sistemes de transport, que l’enginy i les necessitats han anat creant. 

Les calçades gregues o romanes, construïdes amb grans lloses, que, mantingudes i millorades durant segles, es van convertir en carreteres i carrers empedrats amb les humils llambordes, construïdes amb pedres de granit o d’altres materials propis de cada lloc, o com des de la Garrotxa, en concret des de Castellfollit de la Roca, amb el dur basalt, aflorat durant mil·lennis, des del mes profund de la Terra, en nombroses erupcions volcàniques i que han servit per abastir a molts carrers de pobles i ciutats de Catalunya.

La poesia i la prosa, acompanyen unes imatges on la llamborda es omnipresent. Els que ja tenim una edat, recordem nostra infància, d’una vida que hem caminat sobre les llambordes, les passes que sentíem i ens atemorien quan tornàvem a casa de nit, els cops secs del pal del "sereno", l’olor a terra mullada quan plovia i a la primavera els brins d’herba que s’escolaven entre elles fent reverdir els carrers, que llavors, tot just eren transitats pel carro de les escombraries o pel cotxe del metge, l’únic del meu carrer ... 

Avui en dia , encara hi han carrers on les podem veure a plena vista i d’altres hi son , sota una capa de ciment o de negre asfalt ... 

Ah! 

Si les LLAMBORDES parlessin !!!

 Manel Bielsa  

Us encoratgem a venir a la biblioteca i gaudir d’aquestes magnífiques fotografies que tindrem tot el mes de març!

75 anys en 75 imatges

75 anys fent poble com a club, però exactament més de vuit dècades de futbol a Sant Gregori. Quants records, quantes experiències i amistats al llarg de tots aquests anys? Alegries, plors, ascensos, descensos... però un punt en comú: el futbol de poble. 

Coincidint amb el 75 aniversari de la creació de l’Agrupació Esportiva Sant Gregori el Club està recollint material, documents i fotografies antics per tal de dur a terme una exposició a final de temporada. Una de les moltes activitats que s’estan organitzant des d’aquesta entitat que té més de 300 jugadores i jugadores. 

El 20 de juny podreu gaudir de l’exposició que estan preparant i en la qual molts de vosaltres podreu reviure moments que han quedat en la vostre record i serà molt especial poder-ho comentar entre tots. A més, si no podeu viure-la el 20 de juny des de juliol fins a setembre podreu gaudir-la a la Biblioteca Miquel Martí i Pol. 

Així doncs, us animem a tots aquells qui tingueu material antic relacionat amb l’entitat a fer-lo arribar a en Jaume Ribas de forma presencial, a través de correu electrònic (jaumeribas19@hotmail.com) o bé contactant amb ell prèviament (699 577 328). 

Anem-hi, Sant Gregori!

"Les tristes recances" al Club de Lectura.

Ahir varem tenir la nostra tertúlia mensual del club. Varem comentar Les tristes recances de Miriam Toews amb l’assessor de l’editorial Les hores, en Manuel Gómez i la nostra conductora, la Carme Callejon. 

La novel·la, ens explica l’editor, va ser triada per formar part del seu catàleg per tres motius. Un, la temàtica: família, amor/mort, alegria/dolor. El segon motiu va ser l’estil de l’autora: sense complicació, fresca i que la traductora n’està “enamorada”. I el tercer, pel sentit de l’humor que traspua la narració. 

També ens va explicar que es varen trobar en dos problemes importants. Un el títol. L’altre la portada. En cap cas us explicarem aquí la profunditat dels dos “esculls” perquè esperem que algun dia pugueu gaudir del Manuel i que sigui ell el que us ho expliqui. 

El que sí us explicarem aquí és la impressió que hem tingut nosaltres. Tant com a lectors d’una editorial petita com Les hores – és el segon llibre que els llegim aquest any i estem segurs que en llegirem més en propers anys- com a oïdors de la tertúlia d’ahir. I és que en bona part del temps el varem dedicar a escoltar a Manuel. 

Si tot sovint us diem que la tertúlia va ser especial, la d’ahir ho va ser, i molt. En Manuel té un to de veu més aviat fluix, constant, atent a les nostres expressions. Va xerrar en abundància. Però també va escoltar a pler i fins i tot va recollir alguna de les nostres frases i/o opinions. Varem tenir la sensació, que amb la seva senzillesa i humilitat, ens cuidava. Gràcies! 

Pel que fa a la novel·la us direm que ens va obrir a nous mons per a molts de nosaltres desconeguts, com per exemple la societat mennonita. També ens va desplegar nous camins lectors o musicals, doncs hi ha innombrables aportacions en aquests dos àmbits. Així mateix ens va fer accessible a la ment opinions o perspectives a les que no estem avesats, com pot ser el tema de l’eutanàsia. 

Moltes gràcies Carme per fer possible aquestes tertúlies!!!

Bebecontes amb la Pepa Contes

El dissabte passat varem tenir una sessió de bebecontes amb la Pepa Contes. Amb ella es va aconseguir trobar un espai de respecte entre tots i totes les persones assistents. 

Es va crear un espai de tranquil·litat, distès i amè. La mainada es va trobar amb prou llibertat per escoltar i gaudir de la sessió... però també per moure’s, entrar, sortir...segons les seves necessitats... amb la complicitat dels seus acompanyats adults. Alhora les famílies es varen poder endur un nou bagatge de cantarelles per gaudir-les a casa. 

La tipologia de la sessió va ser l’adequada al tipus de públic que hi va assistir. Van ser contes encadenats, cada un amb la seva rima i la seva cançó va regalar una perla per enfilar un bonic collaret. 

Amb tot varem comptar amb un ambient plaent. En definitiva hi va haver fluïdesa, bon ambient i moltes ganes de tornar a escoltar a la Pepa en alguna altra sessió. 

 

Gràcies a tothom!

Hora del conte amb Ginjoler (inclusiva)

Aquesta sessió de contes serà molt especial. Hi haurà dos persones narrant: una explicarà el conte oralment i l’altra ho farà amb el llenguatge de signes. 

Els infants saben, com la majoria d’oients, que es pot parlar amb les mans, però desconeixen la realitat de les persones sordes i la importància de la seva llengua. Mitjançant aquesta proposta els nens prenen contacte amb aquesta llengua. Justament perquè el conte s’explicarà de les dues maneres: en oral i en signes. Una vegada explicat el conte, es farà un petit taller d'aprenentatge de signes: es treballarà amb una cançó.

El conte que ens explicaran és L’home més valent del món. Forma part d’una col·lecció de contes adaptats per a usuaris de la Llengua de Signes Catalana i Espanyola (LSC i LSE) i en llengua oral. 

No cal inscripció prèvia. Si cal respecte per les persones que ens narraran la història i pels oients que la voldran escoltar.

Inauguració de l’exposició de Just Creus

Ahir vespre varem comptar amb en Just Creus perquè ens expliqués una miqueta el seu hobby. Treballar amb el FERRO. 

En Just es conscient del treball que varen fer els seus pares quan ell era petit. El varen apuntar a dibuix amb l’Emila Xargay. Més endavant va ser un alumne d’en Fita. El pòsit d’aquells anys queda reflectit en la taula que ens ha portat. 

Ja de gran el seu mestre ferrer va ser un home senzill que li va inculcar la paciència i la il·lusió per l’obra manual.  Era el ferrer del poble.

Així en Just creu que tothom té habilitats. Alguns més amagades que altres... només es qüestió de deixar-se anar per poder-les mostrar. En el seu cas és la forja. Per ell és un hobby que li aporta, constantment, créixer com a persona, tenir el cap ocupat ideant noves propostes, afrontar la frustració i acceptar nous reptes. Es reconeix com un home feliç treballant al seu taller. 

 

Va ser un plaer tenir-lo a la nostra disposició explicant-nos mil i un detalls. Com també va ser un veritable plaer comptar amb Cercle perquè amenitzés la vetllada. 

 Moltes gràcies a tothom!