Ahir vespre varem tenir una nova sessió del Club DeLectura. En aquesta ocasió varem començar comentant la última lectura Un rodet de fil blau i tot seguit varem comentar l'anterior que ens havia quedat posposada Teoria general de l’oblit. Dos lectures completament diferents i malgrat això amb punts comuns.
Per la majoria de nosaltres, lectors bàsicament de novel•la europea o americana, ens hem trobat més a gust llegint Un rodet de fil blau d’Anne Tyler (la Carme n'ha fet un post al seu blog) que no pas a llegint La teoria general de l’oblit. I això és així perquè l’Anne Tylor no ens explica res que no sapiguem. La seva és una historia quotidiana, planera. Amb moltes descripcions sense fer-se gens pesada. Alhora és calidoscòpica –ens dóna moltes visons diferents del mateix tema- i polièdrica –amb molts costats i idees diferents: espai dedicat a la Gran Depressió, al somni americà, a la vellesa, als fills, a l’adopció....Molt ben estructurada.
En canvi Teoria general de l’oblit està ambientada a Angola (Àfrica)... lluny per molts de nosaltres. Molt lluny, potser massa lluny i per aquest motiu en desconeixem costums, idees, polítiques, desenvolupament....Aquest desconeixement i el fet que el que descriu no és gens amable fa que molt de nosaltres en l’hàgim mirat/llegit com de reüll. Sense entrar-hi. Deixant força de banda el colonialisme, l'abús de poder, l'evolució històrica...Agafant-nos a la història de la noia. Ella s’oblida de tot el món exterior i el món l’oblida a ella i en canvi és una persona digna fins al final.
Si les llegiu una darrera l'altra, com hem fet nosaltres, veureu que les dues lectures no tenen res en comú i en canvi nosaltres hi hem trobat un nexe: l'immoble. Per Tyler la casa és un personatge més de la trama. Per Agualusa ho és l’edifici. En els dos casos són el símbol de la posició social. Tenen molta força. Són el nexe d’unió de les persones.
Personalment trobo que la trobada d’ahir va ser molt i molt enriquidora. Els comentaris d’uns i altres varen ser aclaridors, fets des de l’ànima, sincers... Brutals! Poso un exemple: una persona va comentar que li agraden les lectures on hi ha un fragment que la faci reflexionar. Bé! La frase que va escollir per il·lustrar-nos és de la novel•la d’Agualusa i diu: “Cap home és lliure quan un és pres”... no és realment fantàstic que un lector et faci adonar de la força de la lectura?
Gràcies Carme per les teves propostes. Gràcies tertulians per les vostres súper aportacions.
