El passat divendres 3 de març varem presentar el llibre Records del Molí. Hi varen ser presents l’autora, Maria Viñolas Palahí i la persona que l’ha ajudat en el procés d’escriptura, en Miquel Correyero. També hi varen assistir un munt de persones conegudes i/o familiars de la Maria.
En Miquel Correyero és llicenciat en història i fotògraf. Ell ens explica que la Maria el va contactar perquè l’hi ensenyes a fer servir un ordinador. Llavors en Miquel l’hi va proposar que per anar aprenent estaria bé que escrivís alguna cosa. I ves per on, la Maria – que ja tenia pensades algunes de les històries del llibre- s’hi va posar de valent.
El primer que varen fer els dos va ser muntar un bloc on la Maria pogués anar penjant trossets de memòria. Mica en mica el bloc va anar creixent i entre els dos l’hi varen donar forma de llibre. Ara bé, la Maria no para d’escriure i si ara entreu al bloc hi trobareu molts més records!!! Us deixem l’enllaç perquè hi feu una ullada:
En aquest bloc/llibre la Maria ens explica els seu records d’infantesa. De quan ella vivia al Molí de Llorà. La majoria de les imatges que hi surten són de la seva propietat, doncs la tieta de la Maria tenia una càmera i ella les ha anat guardant durant tots aquests anys.
En la xerrada la Maria i en Miquel varen desprendre molta complicitat. Un explicava un detall i l’altra hi afegia una anècdota. O a la inversa... Com va dir una de les assistents formen un duet fantàstic.
En aquest post no us explicarem res del llibre perquè pensem que el bonic serà que el llegiu. El que sí us podem dir és que la trobada va ser una mena de festa tant per la Maria i en Miquel com per les persones que varem tenir la sort de ser-hi. Estic segura que tant la Maria com en Miquel, com tots els assistents en tindran un molt bon record.
Gràcies a tothom per la vostra assistència, els vostres comentaris i suport. Doncs de comentaris n’hi va haver molts. Per exemple que arrel del post un institut de Barcelona han treballat el tema de l’autobiografia. O que uns dels assistents, que no sabien de la publicació del llibre, n’havien imprès unes quantes planes que els interessaven i les havien enquadernat... va ser genial perquè varen demanar-l’hi a la Maria si els hi volia firmar! També, a la xerrada hi havia persones que s’interessen pel patrimoni de la Vall i l’hi varen fer preguntes molt interessants... En fi, va ser un acte molt bonic i entranyable!!!
A la resta de persones que llegiu aquest post, sapigueu que en la presentació no es va vendre cap llibre. La Maria no en tenia cap. Però es va decidir agafar el nom i telèfon de totes les persones que en volen un i pels volts de Sant Jordi els tindrem a la biblioteca perquè els vingueu a recollir i/o comprar.
