Ahir varem tenir la nostra tertúlia mensual del club. Varem comentar Les tristes recances de Miriam Toews amb l’assessor de l’editorial Les hores, en Manuel Gómez i la nostra conductora, la Carme Callejon.
La novel·la, ens explica l’editor, va ser triada per formar part del seu catàleg per tres motius. Un, la temàtica: família, amor/mort, alegria/dolor. El segon motiu va ser l’estil de l’autora: sense complicació, fresca i que la traductora n’està “enamorada”. I el tercer, pel sentit de l’humor que traspua la narració.
També ens va explicar que es varen trobar en dos problemes importants. Un el títol. L’altre la portada. En cap cas us explicarem aquí la profunditat dels dos “esculls” perquè esperem que algun dia pugueu gaudir del Manuel i que sigui ell el que us ho expliqui.
El que sí us explicarem aquí és la impressió que hem tingut nosaltres. Tant com a lectors d’una editorial petita com Les hores – és el segon llibre que els llegim aquest any i estem segurs que en llegirem més en propers anys- com a oïdors de la tertúlia d’ahir. I és que en bona part del temps el varem dedicar a escoltar a Manuel.
Si tot sovint us diem que la tertúlia va ser especial, la d’ahir ho va ser, i molt. En Manuel té un to de veu més aviat fluix, constant, atent a les nostres expressions. Va xerrar en abundància. Però també va escoltar a pler i fins i tot va recollir alguna de les nostres frases i/o opinions. Varem tenir la sensació, que amb la seva senzillesa i humilitat, ens cuidava. Gràcies!
Pel que fa a la novel·la us direm que ens va obrir a nous mons per a molts de nosaltres desconeguts, com per exemple la societat mennonita. També ens va desplegar nous camins lectors o musicals, doncs hi ha innombrables aportacions en aquests dos àmbits. Així mateix ens va fer accessible a la ment opinions o perspectives a les que no estem avesats, com pot ser el tema de l’eutanàsia.
Moltes gràcies Carme per fer possible aquestes tertúlies!!!
