Ahir varem tenir la sort de poder comptar amb l’autor de l’elegància del número zero en la nostra tertúlia. Les trobades amb els autors sempre ens aporten, a banda de la seva presència, part de la seva essència. Són especials... i la d’ahir va ser una sessió magnífica!
Lluís Muntada, per qui no el conegui, és una persona singular. D’aspecte fràgil. Prim, de cara pàl·lida, mandíbula quadrada i ulls inquiets.
La seva veu és delicada. En certa manera continguda. En canvi ha tingut a tothom absort i és que el seu verb és com la seva prosa. Rica en matisos i referències, siguin literàries o fílmiques. Amb un ús extens d’adjectius. Tots harmònicament ben empleats.
Primer de tot ens ha explicat algunes dades de la novel·la. N’ha fet autocrítica i ens ha parlat de que malgrat s’hi sent molt identificat si mai l’hagués de tornar a escriure hi aplicaria retallades... Ell en diu “dosificar detalls”.
Tot seguit ens ha deixat que l’interpel·léssim. Ens ha demanat que no dubtéssim en dir-li el que en pensàvem doncs ell és conscient que la seva obra no té terme mig. O bé agrada molt o no agrada gens.
D’aquesta manera ens ha donat peu a que ens expliquéssim lliurement i per tant a la tertúlia hi ha hagut opinions diverses. Ara bé, després de sentir-lo parlar als que els ha agradat la novel·la estan convençuts que llegiran més obra seva. La Carme ens recomana el reculld e contes Canvi d’agulles. I als que, a priori no ha entusiasmat l’elegància del número zero han acabant dubtant del que els havia impedit gaudir de la lectura... per tant, estan oberts a donar-li una altra oportunitat!
En el que sí hem estat tots d’acord ha estat en sentir-nos gratament contents i satisfets d’haver conegut una persona culta i humil a parts iguals. Capaç de fer servir les paraules d’altres per il·lustrar les seves idees. Ell en diu “copiar”
Per a nosaltres ha significat el descobriment de l’art de la paraula escrita.
Ha estat un plaer escoltar-lo i compartir una vetllada intensa amb ell.
Gràcies Carme, un cop més, per obrir-nos la mirada!
