Aquest passat dimecres ens varem trobar presencialment per parlar de Napalm al cor de Pol Guasch . Ens va conduir la nostra genial Carme Callejon.
Com és habitual en parlar de la novel·la cadascú va donar a conèixer les seves impressions. I val a dir que en general varem coincidir molt tots els assistents: és una novel·la en la que ens va costar entrar i que a priori no recomanaríem a ningú.
Tot i aquesta primera idea, en anar-hi aprofundint, ens varem adonar que està molt ben escrita. Té molta tècnica. P ex: enllaça diferents gèneres i compte amb imatges molt poètiques i potents. En gairebé cada final de capítol hi ha una frase molt intensa que fa com de resum de tota la resta. Els títols dels capítols llegits seguits semblarien – a estones- petits haikus.
També hi ha altres punts al seu favor. P ex: el fet de no ubicar-la en cap lloc concret li dona universalitat. O l’amplitud de lèxic amb que compta. Per tant, augurem molt èxit a aquest jove escriptor.
Pel que fa a la trobada en sí.. la qüestió ha estat que malgrat ser una lectura que no ha estat senzilla de llegir, ni ens ha entusiasmat massa ...sí que ens ha donat peu a fer una tertúlia molt profitosa. Han sortit temes molt diversos. P ex hem parlat de la sexualitat versus el gènere de les persones, o dels audiollibres, o de la dreta política i de com està avançant arreu del món.
És dir, ens hem trobat amb una tertúlia que ha anat més enllà del propi escriptor i de la seva narrativa... Una tertúlia, on gràcies a la mirada oberta de la novel·la i cap a ella, hem estat capaços de deixar-nos anar i trobar punts que ens diferencien i alhora acceptem de la resta.
Gràcies Carme per aquesta proposta.
