6a trobada del club de lectura de 4rt 15-3-21

Per fi hem pogut fer la trobada del club de lectura presencial! Quin descans, uf! És veritat que l’hem hagut de fer en dos grups i només de mitja hora curta, però millor això que virtual. 

 

Els àlbums il·lustrats que hem llegit aquesta vegada eren una canya. Ens han agradat molt tot i el iuiu que feien. Potser ens han agradat per això, perquè feien iuiu, ha, ha, ha!!! No hem sabut triar quin ens ha agradat més perquè tots dos eren això, una canya. Està vist que això dels “thrillers” ens agrada molt. 

 

Aquesta vegada llegirem dos àlbums il·lustrats posant molta atenció en les il·lustracions, que són de Benjamin Lacombe. En el text també, eh! Però és que aquest il·lustrador francès és molt especial. Llegirem un conte clàssic, Blancaneu, de Jacob Grimm y Wilhelm Grimm (és a dir, dels germans Grimm) i un d’autor, Rossinyol, de Sébastien Perez, tots dos amb el toc d'un gran artista com és Benjamin Lacombe. Tots hem estat d’acord que ens sembla que ens agradaran molt.

 

5a trobada del club de lectura de 4rt 15-2-21

Una altra vegada hem hagut de fer la trobada per videoconferència. Costa més que fer-la presencial. Aquest cop en Narcís de la ràdio també ens ha gravat. Ho trobareu al final del post.

 

Estem llegint àlbums il·lustrats molt bonics. Aquests que hem llegit durant aquest més, El barret prodigiós i la barraca dels monstres i Raspall. Tots dos d’en Pere Calders i Rossinyol, ens han agradat molt, però Raspall ens ha encantat. 

 

Aquesta vegada llegirem dos contes clàssics adaptats per una escriptora i un escriptor gallecs, La cambra prohibida de Itziar Ezquieta Llamas i L’oncle Llop de Xosé Ballesteros Rei i il·lustrat per Roger Olmos Pastor.

La Sessi ens ha començat a ensenyar les il·lustracions i a explicar les històries, però després ens ha dit que no sap ben bé com acaben o que potser no anava ben bé així com els explicava… vaja, que ja ens estem morint de ganes de llegir-los i de furgar dins de les il·lustracions. 

 

Tot seguit la sessió:

 

4a trobada del club de lectura de 4rt 18-1-21

Hem hagut de tornar a fer la trobada per videoconferència. Com que ja sabíem de què anava no ens ha costat tant com la primera vegada. Però continua agradant-nos més fer-la presencial. 

 

Hem estat tot(e)s d’acord en que El conte dels dos ratolins, de la Ruth Brown, és el llibre que ens ha agradat més. Els i les qui vam entrar als enllaços per veure els dibuixos que pintava Giuseppe Arcimboldo hem dit a qui no va entrar-hi que no saben el que s’han perdut i ara volen entrar-hi tot(e)s. 

 

Aquesta vegada llegirem dos àlbums il·lustrats del mateix autor del text, en Pere Calders, un gran contista català del segle passat.

Un serà El barret prodigios i la barraca dels monstres, amb Il·lustracions d’en Pep Boatella. Una història que acaba malament però, a la vegada molt, molt estranya i interessant on dos jocs de cartes hi juguen un gran paper. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’altre és Raspall, amb il·lustracions de Carme Solé Vendrell, una història tendre, dolça, entrenyable tant en el text com en les il·lustracions.

 

 

 

Aquest cop la sessió, gràcies a l'ajuntament de Sant Gregori, s'ha pogut gravar. La teniu tot seguit... vejam que us sembla!!!

 

3a trobada del club de lectura de cicle superior 14-12-20

Dilluns, a la trobada del club de lectura, vam parlar de les històries i les il·lustracions dels contes de Les mil i una nits que haviem llegit, de quines ens havien impactat més. Vam haver de reconèixer que déu n’hi dó, quines històries, quins personatges i quines il·lustracións! 

 

Però mentre anavem comentant el llibre de Les mil i una nits, ens estava obsevant una personeta molt petita i divertida: LA MONA TXITA! Si, si, ho heu llegit bé, la mona Txita!

 

D’entrada no ens va dir quina mona era, ens anava donant pistes i ens ho va fer endevinar. L’amiga d’en Tarzan en el cinema! I, aleshores, vam estar mirant fotos del creador de les novel·les d’en Tarzan, el Sr. Edgar Rice Burroughs, i d’alguns fotogrames de la primera pel·lícula que es va filmar amb el primer actor que el va interpretar en el cinema, el Sr. Johnny Weissmuller, i de les portades del primers llibres traduïts al castellà, i de còmics amb en Tarzan de protagonista. Tot va estar molt interessant. 

 

Ara llegirem Safari, de Maite Carranza, la història d’un nen que es perd a la selva africana. S’assembla una mica a la història d’en Tarzan, perquè ell també vivia perdut a la selva africana. Ah! I també ens hem emportat a casa Salvatge, d’Emily Hughes, un àlbum il·lustrat d’una nena salvatge molt divertit.

 

3a trobada del club de lectura de 4rt 21-12-20

Aquesta vegada hem fet la trobada com la gent gran important, per videoconferència. Però, sabeu una cosa? ens agrada més fer-la presencial, encara que no faci tan gran ni tan important. 

 

En un dels llibres que llegirem aquesta vegada hi ha una il·lustració que está clarament inspirada amb els quadres que pintava Giuseppe Arcimboldo, aquell artista que pintava cares amb verdures, fruites, flors, bolets, animals i una pila de coses més. És El conte dels dos ratolins, de la Ruth Brown, aquest: 

 

 

 

La Sessi ens ha enviat uns enllaços a internet per Whatsapp per si volem saber més coses d’Arcimboldo. L’altre àlbum il·lustrat que llegirem es titula Per un botó, de Carles Cano i il·lustrat per Joma. Per culpa d’un botó que surt disparat de la camisa d’un senyor massa panxut acaba havent-hi un conflicte internacional. Es veu que és molt divertit i que el text no s’està quiet perquè va seguint la trajectòria de la òriahist. 

 

 

 

Segona trobada del club de lectura de 4rt. 18-11-19

La Sessi és la conductora del club de lectura infantil de quart. Ens ha passat aquest raport perquè el llegiu, i si voleu hi digueu la vostra!!!

"Aquest dilluns, quan ens hem trobat, tots teníem ganes de parlar d’una cosa, de que dos dels àlbums il·lustrats que havíem llegit, Fatou la nena tossuda: un conte wolof de la Fatou Secka i El lleó Kandinga d’en Boniface Ofogo, tots dos acabaven malament, bé, que els protagonistes es morien. Aleshores la Sessi ens ha explicat que molts dels contes africans acaben així, i per demostrar-nos-ho ens ha explicat el conte de l’escorpí i el cocodril que també acaben morint-se. I de seguida, nosaltres sols, hem deduït el per què acaben així, i és perquè ens volen ensenyar una lliçó. 

Després hem estat parlant de que de vegades algú es pot riure’s de nosaltres i que això fa mal, però que no s’ha de fer cas quan algú ens molesta i que, per tant, no hem de riure’ns-en de ningú, perquè molesta. Hem parlat d’això perquè els àlbums il·lustrats d’avui anaven d’això. Hem mirat Jo vaig amb mi de la Raquel Díaz Reguera. És una història molt interessant de com una nena molt alegre i contenta acaba molt trista i apagada per intentar agradar a un nen. Sort que al final se n’adona i torna a ser ella mateixa. 

Un altre llibre que llegirem és Si, sóc grassa d’en Carles Abat i Orelles de papallona de la Luisa Aguilar, però no ens ha donat gaire temps de mirar-nos-els, però sabem que van d’això, de que cada persona és diferent i, siguin com siguin les persones, totes són fantàstiques. 

El més important és anar amb tu."

Laboratori d’Àlbums Il•lustrats amb Montse Vila

Ahir a la tarda varem tenir el plaer d’escoltar i interactuar amb la Montse Vila. La Montse és bibliotecària de professió i lectora de vocació. La seva personalitat l’impulsa a cercar noves experiències contínuament per apropar la lectura a les persones que l’envolten. Ella ens va introduir en el món dels àlbums il•lustrats. 

Els àlbums il•lustrats no són còmics, no són pop arts, no són llibres il•lustrats i no són àlbums de fotografies. Si les haguéssim de comparar amb res ho faríem amb el cinema. Fotogrames que plana a plana ens expliquen una història. 

Són imatges per ser llegides. Contenen molta il•lustració. Poden tenir text, o poden no tenir-ne; en tot cas és tracta d’un text senzill, d’estructura simple. La il•lustració ens dóna més informació que no pas el text. I tot, absolutament tot en un àlbum il•lustrat – portada i contraportada, guardes, crèdits, enquadrament, línies...- ens serveix de reforç de la història que ens explica. 

En definitiva, un bon àlbum il•lustrat és una peça d’art. 

Tot seguit us deixem amb alguna imatge de la sessió: 

 

Gràcies Montse per les teves inquietuds i la passió que desprens!

Laboratori d'Àlbums Il·lustrats amb Montse Vila

Aquest proper divendres 12 de febrer comptarem amb una professional del món bibliotecari, la Montse Vila. És especialista en àlbums il·lustrats i us animem a que assistiu a aquesta activitat.

La idea és que per mitjà d'una introducció a l'àlbum il.lustrat; una mica d'història i un repàs als clàssics; veure les relacions entre text i imatge; i treballant l'estructura de l'àlbum i elements importants siguem capaços/ces d'identificar un àlbum.

 

Ull! cal inscripció prèvia al taulell de la biblioteca.