Assumpta Montellà a la Biblioteca de Sant Gregori

Ahir vespre varem tenir la nostra trobada mensual del Club DeLectura; aquest cop la Carme va aconseguir que ens visités l'autora del llibre, l'Assumpta Montellà.

Tots els assistents havíem llegit La maternitat d'Elna i alguns dels assistents ja coneixien a l'Assumpta perquè havien fet una visita cultural, amb ella de guia, a la platja d'Argelers i la Maternitat d'Elna, i estaven frisant per tornar-la a sentir.

Aquest neguit que els que no la coneixíem no compreníem va ser ràpidament entés quan va començar a explicar-nos què la va portar a investigar sobre les DONES en aquest moment determinat de la història i, val a dir, que en varem quedar encantats.

Va fer una exposició de tot el procés d'investigació que finalment la va portar a la creació del llibre i ho va fer de tal manera que semblava que expliqués un conte. Un conte amb molta pena, duresa i alguna riallada.

És va posar a tots els assistents a la butxaca. Tots estàvem captivats per les seves explicacions i ens va fer adonar de varies evidències:

• Les bones històries no són compatibles amb les tesis universitàries.
• La HISTÒRIA explicada en format novel·la arriba a moltes més persones que no pas l'explicada en els llibres acadèmics.
  
• En la història les DONES som invisibles.
  
• El dolor que ella va fer sortir en algunes de les persones entrevistades és DOLOR.
  
• Estar amb les persones grans jugant al domino, cuinant i xerrant amb ells pot semblar una pèrdua de temps però en realitat és un exercici de recuperació de la memòria històrica.
• Quan una persona va al darrera d'una idea, encara que tot sembli que li vagi en contra, si és constant, tard o d'hora aconsegueix el seu objectiu.

L'Assumpta, que es deu haver trobat infinitat de vegades en la mateixa situació, va continuar traspuant emotivitat...tenia una manera de parlar dels fets, de la situació d'aquelles persones, de les històries particulars que ha anat recuperant que notaves fins i tot quan ella necessitava posar-hi distància, i quan va parlar de la Elisabeth Eidenbenz es va notar el gran afecte que li professava.

Ja a fora de la tertúlia, ens va confessar que la seva filla tot just ara comença a entendre aquest treball tant intens de la seva mare, i... en "petit comite" ens va explicar l'estructura d'un nou projecte en el que treballa on es relacionarà gent gran i joves... ho va explicar amb tantes ganes que els que la varem sentir ja voldríem que estigués acabat per poder-lo gaudir!

Una trobada realment colpidora!

Gràcies Carme!